(Al cel. El Senyor, aureolat, al seu tron. Una multitud d’àngels agenollats. Els quatre arcàngels s’estan drets al costat del tron. Gran resplendor.)

COR D’ÀNGELS
Glòria al nostre Déu a les altures;
lloeu-lo, terra, i tu, cel gegantí.
Ho ha creat tot d’una paraula seva;
del seu esguard, de nou, depèn la fi.
Ell és tot el poder, el saber, la joia,
nosaltres l’ombra sols que ha projectat;
lloem-lo, puix que amb infinita gràcia
part de la seva llum ens ha donat.
Així encarnada l’eternal idea
és la Creació perfeta, i Ell
vol de les coses que permet que espirin
un tribut digne al seu sant escambell.

EL SENYOR
La gran obra és perfeta, sí. Ja avança
la màquina, i el creador descansa;
per l’eix milions d’anys farà els seus tombs
sens renovar-li cap dels engranatges.
Au, comenceu els infinits viatges:
avant àngels custodis dels meus mons!
De nou em vull complaure ara en vosaltres;
passeu brunzint sota els meus peus, pel fons.
(Els esperits custodis dels eslels corren apressats davant el tron, fent rodolar globus d’estels sols i dobles de diferents grandàries i colors, cometes i nebuloses. Música suau de les esferes.)

COR D’ÀNGELS
Quin superb flameig s’acosta:
ple de llum, se n’envaneix
i a un estol modest d’estrelles
sens que ho sàpiga serveix.
D’aquest, xic, que parpelleja
hom diria un feble llum,
mes pels seus milions d’éssers
és un món d’immens volum.
Dues boles, apropant-se
i allunyant-se, van lluitant,
i és la lluita el fre magnífic
per portar-les endavant.
Aquella altra brunz i trona,
de lluny vista amb ull poruc,
i al seu si milions d’éssers
troben pau i dolç xopluc.
Que és modesta, allí, aquella altra
que serà l’astre amorós;
que una mà benigna el guardi
per consol dels moridors.
Allí, mons futurs a néixer;
aquí, tomba dels passats:
veu que els vanitosos renya
i encoratja els esgotats.
Ve el cometa d’urc terrible
pertorbant, i vei ací
que amb la veu de Déu fa un ordre
de l’esbiaixat camí.
Vine, aimat esperit jove,
amb ton globus tan incert
que, vestit de llum, alternes
amb el dol de blanc i el verd.
Que el gran cel et beneeixi.
No decaiguis! Endavant!
Al teu clos petit de terres
grans idees lluitaran.
Com estiu i hivern s’hi tornen
riure i plor, beutat i horror,
i de Déu la llum i l’ombra
són la calma i ei furor.
(Es retiren els esperits custodis.)

ARCÀNGEL GABRIEL
Tu, que per límits la matèria
a l’infinit buit l’has inclosa
amb l’única paraula teva
que allò més gran i llunyà hi posa,
a tu, Idea, hosanna.
(Es prosterna.)

ARCÀNGEL MIQUEL
Tu, que prenent allò mutable
a l’immutable l’encadenes,
temps i infinit, en engendrar-hi
els individus i les menes,
a tu, Poder, hosanna.
(Es prosterna.)

ARCÀNGEL RAFAEL
Tu, que propagues benaurança
donant al cos la consciència,
fent que en ta saviesa tingui
el món originat presència,
a tu, Bondat, hosanna.
(Es prosterna.)
(Pausa.)

EL SENYOR
I tu, Llucifer, calles, dret i altívol.
¿No trobes cap paraula per lloar-me
o no t’agrada res de la rneva obra?

LLUCIFER
I què vols que m’hi agradi? Unes matèries
que diferents propietats adornen
(que abans, potser, que s’hi manifestessin
ni tu mateix no les hi presumies
o, en aquest cas, no pots ara alterar-les),
pastades com a boles en desordre
atraient-se, acostant-se i repel·lint-se
mútuament. A uns cucs infonen l’ànima
i s’omple tot, abans que no es refredi
i en resti sols una neutral escória.
L’home, si ho copsa bé, tot sol un dia
ho durà a terme al seu laboratori.
Tu el col·locares a la teva cuina
i li perdones que amb treball maldestre
faci guisofis tot creient-se un déu,
però quan malbarati i quan corrompi
el seu potatge muntaràs en còlera,
ja tard… D’un passerell, doncs, què n’esperes?
A més, de què serveix tota aquesta obra?
Fet el poema de la teva glòria,
l’has col·locat en un mal mecanisme
i no te n’avorreixes, incansable,
si sempre sona així la seva música.
¿Escau a un vell, potser, aquesta joguina
que sols un cor d’infant pot fer commoure,
on una espurna en fang imita l’amo
com a caricatura, que no imatge?
La llibertat i el fat es persegueixen
mútuament, i no hi ha raó harmònica.

EL SENYOR
Demano la lloança, no la crítica,

LLUCIFER
No et puc donar sinó la meva essència.
(Assenyalant els àngels.)
Prou bé que et lloa aquesta vil gentada;
una lloança, és cert, justificada:
Tu, com la llum fa l’ombra, els has creat,
però jo visc des de l’eternitat.

EL SENYOR
Ecs, brètol, que no ets fet per la matèria?
El teu poder i domini, abans on eren?

LLUCIFER
Jo, això mateix, podia preguntar-t’ho.

EL SENYOR
Jo des de segles infinits planejo
i tot el que és creat ja en mi vivia.

LLUCIFER
I no has notat el buit entre les teves
idees, un obstacle a l’existència
que t’impel·lia a la Creació?
Aquest obstacle es deia Llucifer,
el nom de l’esperit del No, antiquíssim.
Tu m’has vençut perquè el Destí m’imposa
que, als meus combats, hi sucumbeixi sempre
i que després m’aixequi amb noves forces.
Tu has engendrat els àtoms, jo he guanyat
terreny, car hi ha la mort vora la vida,
amb la felicitat és el desànim,
l’ombra amb la llum i el dubte amb l’esperança.
Ves, que jo sóc present arreu on siguis
i, coneixent-te tant, he d’adorar-te?

EL SENYOR
Ecs, esperit rebel! Au, vés-te’n, fora.
Podria exterminar-te, mes no ho faig.
Vés a lluitar, privat de tots els vincles
celestes, detestat, profà, a l’escòria.
I que amb turments de solitud severa
el pensament inacabable et burxi,
que en va remous la pols que t’encadena.
Contra el Senyor debades mous batalles.

LLUCIFER
Ah, no, tan Fàcilment tu no m’allunyes
com l’eina oscada que s’ha fet supèrflua.
Creàrem junts, nosaltres: exigeixo
la meva part.

EL SENYOR (amb ironia)
      Sigui com ho demanes!
Mira la terra! Hi ha entremig dels arbres
de l’Edèn dos d’esvelts, just al seu centre:
Jo els maleeixo, i ara ja pots prendre’ls.

LLUCIFER
Per gran senyor, fas parts amb mans avares,
però en tinc prou amb un sol pam de terra
on el meu No pugui clavar l’arrel
perquè prosperi i el teu món esfondri.
(Marxa.)

COR D’ÀNGELS
Fora del seu davant, fuig, maleït.
Hosanna a Déu, que lleis ha confegit.