(A Londres. Fira entre la Torre i el Tàmesi. Una multitud bigarrada oneja i clamoreja. Adam, home provecte, està dempeus amb Llucifer sobre un bastió de la Torre. Capvespre.)

COR
(fos amb el murmuri de la multitud remorejant, acompanyat de música suau.)
Brama el mar d’aquesta vida:
cada escuma és un nou món;
per què planys la que capbussa,
per què tems la que alça el front?
Que la massa ara engoleixi
l’individu, això et fa por;
i després que un que destaca
n’elimini un milió.
Avui cau la poesia
i això et dol, demà el saber;
i l’estret clos d’un sistema
amb onades deixes ple.
Dels afanys i de les lluites
tot és aigua el que n’obtens;
brama encara el mar magnífic,
riu amb sons i moviments.
Deixa que la vida es trobi
dins el so un límit precís.
Son combat res no deslliga;
sempre és nova i sempre antiga.
Del seu himne pren l’encís!

ADAM
Aixó esperava sempre, això; fins ara
un laberint eren els seus verals,
i aquí tota la vida se’m depara.
Quin bell cant animós de jocs florals!

LLUCIFER
De dalt estant, és bell com cant litúrgic.
Tota veu ronca, d’ais i de sospirs,
quan puja es fon en una melodia.
Així arriben a Déu; així es refia
d’haver fet bé aquest món. Però allà baix
ho sentiríem tot més de biaix,
on els batecs del cor també intervenen.

ADAM
Tu, ironia dubtosa, ¿no és un món
més bell que aquells per on m’has dut fins ara
per turmentar-me? Els baluards molsosos
s’han esfondrat, s’han esvaït els hòrrids
fantasmes que el passat llega al futur
com a infernal tortura amb aura santa.
De pistes franques troba el pit les claus,
no s’alça cap piràmide amb esclaus.

LLUCIFER
Ni a l’Egipte no hauria estat audible
des d’una altura així, l’ai dels captius;
i sense aixó resulten unes obres
divines! ¿O és que actua més que a Atenes
el poble sobirà, digne, magnífic,
sacrificant el gran home que estima
perquè, si no, corre un perill la pàtria,
si ho mirem tot des d’aquí dalt, tranquils,
sens plor de dones i altres coses vils?

ADAM
Au, calla, calla, sempitern sofista.

LLUCIFER
Però si, certament, l’ai s’ha extingit
ço que el substitueix, tot és tan pla…
On és l’altura que t’atreu? L’abisme?
Què t’esglaia? El dolç canvi de la vida?
No és ja el flux lluitador, brillant, del mar,
sinó un llis aiguamoll ple de granotes.

ADAM
El sentiment del bé comú et compensa.

LLUCIFER
Mira, tu també jutges enaltit
la vida que als teus peus ara es belluga
igual que jutja els temps passats la història.
No sent la veu de l’ai, la parla ronca:
tot allò que n’apunta és la cançó.

ADAM
Ah, Satanàs també es torna romàntic,
o doctrinari… Tot és un progrés.

LLUCIFER (assenyalant la Torre)
No és res d’estrany, si estem sobre el fantasma
dels temps antics dreçat sobre un món nou.

ADAM
Tampoc no em cal aquesta perspectiva
podrida; decidit baixo al món nou
sens por de no trobar la poesia,
la gran idea, entre les seves ones.
Potser no es manifestarà mai més
movent el cel en un combat titànic,
però al seu cercle íntim crearà
un món encara amb més encís, benèfic.

LLUCIFER
A més, seria en va preocupar-se’n
i témer. Mentre hi hagi la matèria
subsistirà la meva potestat
com a negació que lluita amb ella.
I mentre hi hagi un cor i un cervell pensi,
mentre l’ordre establert travi el desig,
igual viuran al pla espiritual
(com un No) poesia i gran idea.
Però com hem de disfressar-nos, digues,
per descendir a la massa turbulenta,
perquè així no podem sinó romandre
aquí on el somni del passat ens volta.

ADAM
Disfressem-nos com sigui. Ja no queda
qui destaqui, per sort. Entre la gent
cal barrejar-se per saber el que sent.
(Ambdós baixen a l’interior de la Torre i, molt aviat, vestits d’obrers, en surten per la porta i es barregen amb la multitud. Un titellaire està al costat de la seva barraca, sobre la qual seu encadenada una mona amb jaqueta vermella.)

TITELLAIRE
Cap aquí, cap aquí, estimats senyors!
Ara mateix comença l’espectacle.
És un sainet molt divertit de veure,
com la serp va enganyar la tafanera
de la primera dona, i com aquesta,
ja en aquell temps, va embolicar-hi l’home.
Podeu veure també una mona àgil
que fa el paper de l’home amb dignitat;
també veureu un ós mestre de dansa.
Cap aquí, cap aquí, estimats senyors!
(Tumult entom de lu barraca.)

LLUCIFER
Mira, Adam! Aquí parlen de nosaltres.
Oi que és bonic haver representat
fa sis mil anys aital paper que encara
se’n diverteix la joventut alegre?

ADAM
Lluny d’eixa burla insípida! Endavant!

LLUCIFER
Burla insípida? Ves si es diverteixen
els que fa poc als bancs dormisquejaven
escoltant Nepos, aquests nois de galtes
colrades. I qui diu qui té raó?
¿Ells, que entren a la vida amb l’amor propi
de la força que a penes es desvetlla,
o aquell que en surt ja amb el cervell podrit?
¿Et sembla a tu més agradable un Shakespeare
que a ells aquest garbuix amb urc deforme?

ADAM
Just el que jo no puc sofrir, el deforme.

LLUCIFER
Això, des del món grec que ho arrossegues.
Mira, a mi, pare o fill, com prefereixis
(entre esperits no hi fem cap diferència),
del nou estil que es diu romanticisme,
em complau el deforme, justament.
Un rostre humà que rememora el simi,
un llançament de fang a l’home eximi,
un vestit cast cobrint el dissolut,
una meuca que apel·la a la virtut,
un vil lloat amb tot l’entusiasme,
un llibertí que el goig eròtic blasma:
m’aparten del record aquell poder
que vaig perdre, i revisc amb nou alè.

TITELLAIRE (donant un cop a l’esputlla d’Adam)
Què feu en aquest lloc?, tu, bona peça;
un espectacle gratuït el dóna
només aquell que es penja, fart de viure.
(Adam i Llucifèr s’aparten. Arriba una noieta que ven flors.)

NOIETA
Violetes, preludi de la bona
primavera. Compreu-ne! Els ramells xics
seran el pa de l’òrfena, i al pobre
li fan un ornament dels més bonics.

UNA MARE (comprant violetes)
Les duré al meu fill mort. Ven-me’n algunes.

UNA NOIA (comprant també)
Ornaran bé les meves metxes brunes.

NOIETA
Violetes! Compreu-ne, bons senyors.
(Passa.)

UN JOIER (a la seva barraca)
Pèrfida flor que ens fa la competència,
mai més no la farem passar de moda?
Malgrat que a un coll bonic només escau
la perla cara per la qual l’intrèpid
que les aplega desafia els monstres
del fons del mar i quasi es desespera.
(Dues noies burgeses arriben juntes.)

PRIMERA NOIA BURGESA
Quants draps bonics, i quants joiells de preu.

SEGONA NOIA BURGESA
Si trobes qui ens ho firi, formidable!

PRIMERA NOIA BURGESA
Un home avui només faria això
per alguna esperança inconfessable.

SEGONA NOIA BURGESA
I ni així; li han deixat un gust molt rar
les frívoles amants i el caviar.

PRIMERA NOIA BURGESA
Per ço ni ens veu, de tan tibat que es posa.

SEGONA NOIA BURGESA
O es fa tant el modest que ja no gosa.
(Passen.)
(En un emparrat venen begudes; a l’entorn de la taula hi ha obrers fent tabola. Més al fons: música i dansa. Soldats, burgesos i tota mena de gent es diverteixen i estan drets sense fer res.)

TAVERNER (entre els seus clients)
Vinga, senyors! Ja s’ha perdut l’ahir
i demà no sabem si vindrà el dia.
Déu nodreix els ocells, la Bíblia diu,
i tot és vanitat; doncs, alegria!

LLUCIFER
Aquesta és la millor filosofia.
Vine, seguem a l’ombra en aquest banc
per veure el poble a quin preu baix s’esplaia
amb vi àcid i música dolenta.

PRIMER OBRER (a la taula)
Les màquines són obra del diable,
dic jo que, el pa, ens el treuen de la boca.

SEGON OBRER
Ho oblidarem, si no ens falta beguda.

PRIMER OBRER
I el diable és el ric, que ens treu la sang.
Que vingui, que l’enviaré a l’infern!
Calen fets exemplars com l’altre dia.

TERCER OBRER
A fi de què? Ja avui serà penjat,
i gira igual que abans el nostre fat.

SEGON OBRER
Discursos folls. Que vingui aquest ricatxo.
No li faré cap mal. Que segui amb mi,
i qui serà el senyor que es diverteixi?

TAVERNER (a Adam)
El senyor vol alguna cosa?

ADAM
      Res.

TAVERNER
Doncs fora del meu banc, bergants! A veure
si us penseu que jo robo? O els meus fills
i la meva muller fan de captaires?

ADAM (aixecant-se)
Goses parlar-me així?

LLUCIFER
      Deixa aquest brètol!

ADAM
Doncs anem-nos-en! O és que s’ha de veure
com l’home s’envileix en animal?

LLUCIFER
Aquí hi ha el que, des de fa temps, buscava.
Aquí els desencisats ens alegrem.
Aquest estrèpit de rialles bàrbares,
el deliri d’aquest foc orgiàstic
que a tots els rostres fa aparèixer roses
com fantasia sobre la misèria,
doncs, no és tot gloriós?

ADAM
      A mi em repugna.
(Mentrestant han arribat els balladors. Vénen dos captaires que es barallen.)

PRIMER CAPTAIRE
Aquest és el meu lloc, hi tinc permís.

SEGON CAPTAIRE
Apiada’t de mi, o em moriré;
dues setmanes fa que no treballo.

PRIMER CAPTAIRE
Segons això, no ets un captaire autèntic!
Falsarí, intrús, que crido un policia.
(El segon captaire s’escapoleix.)
(El primer ocupa el lloc.)
Doneu-li almoina, per les cinc ferides
de Crist, al qui sofreix; ah, bons senyors!
(Un soldat treu una balladora dels braços d’un aprenent.)

SOLDAT
Fora d’aquí, pagès! Vejam si encara
et penses que ets algú?

APRENENT
      Doncs, si no ho creus
t’ho mostraré.

SEGON APRENENT
      No ho facis pas! Esquiva’l!
Ell té tot el poder i tota la glòria.

PRIMER APRENENT
Llavors, per què hi suma el menyspreu, si sempre
ens escura com una sangonera?

UNA PROSTITUTA (cantant)
Els dracs queien per l’afany
de les pomes d’or, antany.
Per ço els dracs ja no perduren;
mes, de pomes, en maduren
i ara aquell que hi posa l’ull
és babau si no les cull.
(S’estreny contra un jove.)

LLUCIFER (abstret en la vista dels qui es diverteixen)
Mira, m’agrada aquesta cortesia.
Que mostri el ric el seu tresor! En una
caixa ferrada on s’ha assegut l’avar
tant pot haver-hi arena com or pur.
Commou, la gelosia d’aquest noi!
Com vigila els esguards de la xicota!
El valor del minut present bé el nota,
sabent (i què pot fer-hi?) que demà
al braç d’un altre ella es reclinarà.

ADAM (a un músic)
Home, per què d’aquesta forma tractes
un art? Digues, t’agrada a tu el que toques?

MÚSIC
I ca, no gens! Tocar això cada dia
arriba a fer-se un infinit turment,
i veure tanta gresca cridanera.
Ja fins somnio en aquest so salvatge.
I què hi puc fer? No sé res més per viure.

LLUCIFER (continuant abismat en la vista)
Ah, qui pot creure una filosofia
tan curosa en la joventut fugaç?
Aquesta noia sap que no és l’últim,
el minut en què ara s’adelita.
I mentre abraça busca ja l’afecte
d’un altre amb els seus ulls. Ah, estimats nens!
Puix que ara em feu la feina, amb goig immens,
en vosaltres alegrement frueixo!
Amb pecat i misèria us beneeixo.

SEGON APRENENT (cantant)
Qui després de treballar
la setmana, amb cor afable
beu i besa entre cançons,
ja es pot riure del diable.
(Se senten uns acords finals de música d’església. Eva, com a noia burgesa, amb un missal i un ram a les mans, surt de l’església al costat de la seva mare.)

UN MARXANT
Aquí, acosteu-vos, bella senyoreta!
Ningú a aquest preu no us servirà millor.

UN ALTRE MARXANT
No us el cregueu! Fa trampa en la mesura
i el seu gènere és vell. Veniu aquí.

ADAM
Ah, Llucifer, mira, en un lloc tan vil
em detens, mentre la salut en forma
humana se m’esmuny imperceptible.

LLUCIFER
No et vénen pas de nou, aquestes coses.

ADAM
Surt de l’església, sí, quina bellesa!

LLUCIFER
Hi ha estat per fer-se veure… i per mirar.

ADAM
No la tractis amb ironia freda!
Encara hi ha devoció als seus llavis.

LLUCIFER
Ja ho veig, esdevindràs un pietista.

ADAM
Mal acudit, perquè per fred que sigui
el meu pit, em fa mal a mi; però
al pit d’ella desitjo el prejudici,
aquesta santa poesia, música
de temps passats, esmalt de la flor intacte.

LLUCIFER
Mostra’m quin és aquest bocí de cel,
car no pots esperar ni del diable
que esbrini sempre allò que prefereixes;
te n’ha de fer posseïdor, i és prou.

ADAM
Qui pot ser sinó aquesta?

LLUCIFER
      També parla
així si agafa un cuc, el picot verd.
Mira l’entorn gelosament i es pensa
que en tot el món és la millor pitança
mentre que el mira amb fàstic el colom.
També l’home assoleix la salut pròpia
tot sol, sovint al mateix lloc on féu
el propi infern un altre company seu.

ADAM
Quina virtut i quin posat més dignes.
No m’atreveixo quasi ni a acostar-m’hi.

LLUCIFER
Doncs, ànim, que tu en dones ja hi entens
i ben mirat ella també es vol vendre.

ADAM
Calla!

LLUCIFER
      Potser és més cara que les altres.
(Mentrestant, un jove s’acosta a Eva i li ofereix un tortell de mel, en forma de cor.)

JOVE
Senyoreta, accepteu-me de bon grat,
si us plau, aquest obsequi de la fira.

EVA
Artur, sou tan gentil de recordar-me.

MARE
Fa molt que no us veiem; vindreu a casa?
(Conversen en veu baixa; Adam els mira excitat, fins que el jove marxa.)

ADAM
¿Aquest jove immadur pot posseir
allò que en va desitja el meu cor d’home?
Quan li parla a la vora, com somriu!
I li ha fet un senyal… ah, quin turment!
L’he d’abordar.
(Adam s’acosta a Eva.)

MARE
      Tenen cabal, els pares
d’Artur, si no m’enganyo, però el tracte
que porta amb tu no sé si els deu fer el pes;
el seu rival, per tant, no l’abandonis,
que amb aquest ram també avui t’ha sorprès.

ADAM
Senyores, permeteu que us acompanyi;
que no us passi cap mal amb la gentada.

EVA
Quina insolència!

MARE
      Fora, impertinent!
¿Potser us penseu que aquesta noia és una
que es deixa festejar pel primer home?

ADAM
I puc dir més? Així molts cops somnio
l’ideal de bellesa femenina.

MARE
Doncs somnieu de gust, però les gràcies
d’aquesta damisel·la, si floreixen,
no seran per un home així de brètol.
(Adam resta confós; una gitana s’acosta a Eva.)

GITANA
Ah, damisel·la tan meravellosa,
mostreu-me la maneta, que us vull dir
el que a la vostra vida delitosa
brodaran les mil gràcies del destí.
(Mirant-li el palmell.)
Us espera un bon nuvi (ah, de seguida),
bells infants i, amb salut, viure enriquida.
(Rep diners.)

LLUCIFER (assenyalant Adam)
Germana, al meu company què li vindrà?

GITANA
O la fam o la corda, no ho veig clar.

ADAM (a Eva)
No em repel·liu així del costat vostre!
Perquè aquest cor ha de ser meu, ho noto.

EVA
Atura’l, mare.

MARE
      Crido un policia
si no toqueu el dos.

EVA
      Deixa’l; potser
li entrarà el seny. I no ens ha fet cap mal…
(Passen.)

ADAM
Ah, santa poesia, ja per sempre
has desaparegut d’un món prosaic?

LLUCIFER
I ca, no ha desaparegut! ¿No ho eren
aquell tortell, el ram de flors, la dansa
i l’emparrat? No siguis exigent
i els teus somnis tindran un fonament.

ADAM
Què val si l’avidesa i la cobdícia
de guany i de profit rondèn entre ells
i ja el gest abnegat no es troba enlloc?

LLUCIFER
Això també apareix entre els pupitres,
als llocs on no regeix la vida encara.
Aquí mateix s’acosten uns companys.
(Uns estudiants arriben, tot passejant.)

PRIMER ESTUDIANT
Vinga alegria! Fora floridures.
A veure què trobem de bo que ens plagui.

SEGON ESTUDIANT
A l’aire lliure; la ciutat m’empipa,
amb l’ordre estret d’un món de mercaders.

TERCER ESTUDIANT
Mirem de barallar-nos amb algú.
És un divertiment viril que excita.

PRIMER ESTUDIANT
Arrabassem les noies de la falda
dels mercenaris, que hi haurà una guerra;
després les portarem al camp, de pressa!
Tenim diners per prendre unes cerveses,
i música; i al vespre, amb bons trofeus,
entre galtes vermelles serem prínceps.

QUART ESTUDIANT
Irritar el filisteu és gloriós.

PRIMER ESTUDIANT
Estrenyent més els llaços que ens uneixen
dediquem-nos amb ímpetu a la gresca
fins que demà, exaltant-nos per la pàtria,
trobem un camp de lluita més idoni.
(Passen.)

ADAM
Això és, en un món pla, un bon espectacle;
mon cor hi troba en germen un món digne.

LLUCIFER
Doncs mira com es desclourà aquest germen
sacsejant-se la pols que a l’aula el tapa.
Aquests dos fabricants que aquí s’acosten
eren igual que ara aquests nois, de joves.
(Arriben dos fabricants, tot conversant.)

PRIMER FABRICANT
No puc fer res, amb tanta competència.
Què vols? Tothom anhela el més barat.
Potser si adulterava els meus productes.

SEGON FABRICANT
Cal abaixar el salari dels obrers.

PRIMER FABRICANT
És impossible; tot seguit protesten
que no es poden guanyar la vida, els gossos.
I hi ha un xic de raó en la seva queixa,
potser, però qui els mana de casar-se,
qui els diu que tinguin cadascun sis fills?

SEGON FABRICANT
Doncs, encara més temps hem d’ocupar-los;
que mitja nit treballin a les fàbriques!
Es prou per descansar l’altra meitat
quan no convé que algú tingui molts somnis.
(Passen.)

ADAM
Que se’n vagin! Per què m’has deixat veure’ls?
Però digues, on és aquella noia?
Au, Llucifer, mostra’m el teu poder
fent que m’escolti!

LLUCIFER
      Llucifer no gasta
les seves energies en foteses.

ADAM
Aquest no-res que dius, per mi és un món.

LLUCIFER
Doncs guanya’l! Només cal que els sentiments
limitis, i no temis la mentida.
Segueix-me el joc, i ella caurà als teus braços.
(En veu alta, perquè la gitana, gue està a les escoltes darrera seu, ho senti.)
Doncs, ja ho veieu, mylord, com és d’incòmode
barrejar-se amb el poble sota màscara.
Sempre ens ensopeguem amb nous insults.
Si sospités algú que avui, de l’Índia,
atracaran quatre navilis nostres
ens rebria altrament.

ADAM
      És molt possible.

GITANA (a part)
Val una bella suma, la troballa.
(A Adam.) Només un mot, si us plau. Us amagàveu
i us he afligit amb un auguri fals,
perquè amb mi no hi ha res impenetrable;
ja fa temps que tinc tracte amb el diable.

LLUCIFER (a part)
Ui, vella bruixa, ja no em cal res més!

GITANA
Arribaran aquí els vostres navilis
avui mateix, però, mes faust encara:
hi ha una noia bonica que us enyora.

ADAM
I com la puc guanyar?

GITANA
      Si quasi és vostra!

ADAM
M’ha rebutjat.

GITANA
      Veureu com torna aquí
ben aviat, i ara us serà submisa,
recordeu el que us diu la pitonissa.
(Marxa.)

ADAM
Aquesta bruixa et guanya, Llucifer!

LLUCIFER
No nego que té un mèrit admirable,
ara que fa la feina del diable.
(Un xarlatà amb un carretó, al so de la trompeta, encerclat per la massa, apareix i s’atura al mig de l’escenari.)

XARLATÀ
Deixeu-me pas! Respecte al meu esforç!
El cap se m’ha fet gris mentre els tresors
secrets de la natura desvetllava
amb una infatigable diligència.

ADAM
Llucifer, qui deu ser aquest boig fantàstic?

LLUCIFER
La ciència, que xerra per guanyar-se
la vida, com quan eres científic.
Només que amb més soroll del que abans feia.

ADAM
Jo no vaig arribar a un extrem d’infàmia
com aquest.

LLUCIFER
      No en té culpa, si advertit
pel seu caràcter tem i no desitja
que sobre el seu sepulcre hi hagi escrit:
«Ex gratia speciali
mortuus in hospitali»,
si dia i nit maldant pel món millor
arriba al punt que ha d’exigir un guardó.

XARLATÀ
Jo que pel bé dels homes m’he esforçat
el duc aquí, en aquesta ampolla:
és l’elixir vital, d’on la salut
que manca als vells i anèmics brolla.
Aquest és el licor dels faraons
i el filtre que Tancred prenia;
d’Helena és el cosmètic tan famós,
de Kepler és l’astrologia.

ADAM
Sents què ven? Hem buscat dins el futur
la llum, i als temps passats ell l’ha trobada.

LLUCIFER
El present no interessa i és obscur
com la fama dels genis ajaçada.
És com aquella dona que, casada
deu anys amb tu, ja saps on és pigada.

XARLATÀ
No us en penedireu, si n’heu comprat.
Compreu-ne. És l’única oportunitat!

VEUS DE LA MASSA
Doneu-nos-en! -A mi, res no em fa nosa.
-Ah, quina sort! -Prou que s’ho val, la cosa!

LLUCIFER
El poble ja no creu, però frisós
s’aboca a tot remei meravellós.
(Eva torna amb la seva mare; la gitana les segueix xiuxiuejant.)

EVA
Ja et coneixem, no cal que t’escarrassis.

GITANA
Que em condemni si això no és veritat.
Aquell senyor us estima tant que avui
com a maîtresse us pren. Tindreu la cambra
d’una duquessa i us durà al teatre
i al ballet enganxant quatre cavalls.

MARE
Ben mirat, és cent cops més oportú
que marcir-se amb la toca de casada
dins el taller pudent d’un sabater.

GITANA
Dones és aquell, mireu-lo, com us busca.

EVA
Si encara no m’ha vist no és gaire amable.
Té les mans fines, el posat de noble…

MARE
A mi ni el seu company no em desagrada.
Té el nas un xic ganxut, les cames tortes…
però és un home tan honest, madur.
Me’n vaig, filleta, us faig un gran favor
deixant-vos una estona en solitari.

GITANA (a Adam)
La bonica que estàveu enyorant!

ADAM
Quin plaer, quin plaer! Ja hi vaig, volant!

GITANA
Cal no oblidar, tampoc, la mitjancera.

LLUCIFER (li dóna diners)
Del meu company, diners; de mi, encaixada.

GITANA (xisclant)
Ui, quina mà més dura!
(Marxa.)

LLUCIFER
      Vella bruixa,
si fessis bé el paper, t’agradaria.

EVA (a Adam)
Ja podríeu firar-me alguna cosa;
aquest cosmètic es presenta bé.

ADAM
Els encants femenins que hi ha al teu rostre
són un cosmètic sense parió.
(Mentrestant, el xarlatà marxa.)

EVA
Sou molt amable.

ADAM
      No m’avergonyeixis:
si amb diamants i perles et cenyeixo
el coll bonic no ho faig per adornar-lo,
ans per fer-los brillar en el lloc més digne.

EVA
Un xic enllà hi ha moltes joieries,
però no escau això a noies tan pobres.

ADAM
Ep, anem-les a veure!

LLUCIFER
      Això és superflu:
casualment, he dut joies de preu.
(Li dóna joies. Eva les mira i se les emprova amb alegria.)

EVA
Que boniques, que maques; faré enveja!

ADAM
Però aquest cor, no el puc suportar més.

EVA
Si us disgusteu de veure’l, puc llençar-lo.
(El llença.)

LLUCIFER
Molt bé, i ara el trepitjo.
(El trepitja.)

EVA
      Què és això?
Sento xiscles, o sols me’ls imagino?
(Mentrestant porten un condemnat en un carretó a través de l’escenari; la massa hi corre al darrera, fent tumult.)

VEUS DE LA MASSA
Apressem-nos! -No he dit que és un covard?
Doncs s’hi obstina, encara! -Anem, que és tard!

ADAM
Què passa aquí, que mouen tanta fressa?

EVA
En pengen un. Per sort ho podem veure.
Anem-hi, l’espectacle és excitant,
i a més podré lluir les meves joies.

ADAM
Quin delicte ha comès aquest?

EVA
      No ho sé.

LLUCIFER
No val gran cosa, però jo us ho explico:
feia anys que treballava ell a la fàbrica
de Lovel, respirant estany, que és tòxic.
El van dur a l’hospital unes setmanes;
en la necessitat, la seva dona,
requerida pel jove fill de Lovel,
tan galant… va acceptar-lo i l’oblidaren.

PRIMER OBRER
Alegria, company! Seràs un màrtir
i el teu nom sempre ens il·luminarà.

LLUCIFER
El marit, restablert, no va trobar-la,
i al seu lloc de treball n’hi havia un altre.
Es rebel·là de cor, amenaçant
el fill de Lovel, que el bufetejà.
El maleït prengué un coltell… i el pengen
avui. Lovel, el vell, s’ha tornat boig.
(Durant les darreres paraules arriba Lovel, amb folla malenconia.)

LOVEL
No és cert, jo no estic boig! Potser no sento
la nafra del meu fill, què xiuxiueja?
Pren-me l’or infinit que tinc i fes-me-la
callar! Fóra millor que em tornés boig!

TERCER OBRER
No temis, no, un dia et venjarem.

PRIMER OBRER
Alça’t, són ells els qui han d’avergonvir-se.
(El condemnat s’allunya amb el seu seguici.)

ADAM
Espectacle terrible, per què em temptes?
Qui diu, aquí, quin d’ells és més culpable?
O potser solament la societat?
On es corromp aquesta, el crim hi arrela.

LOVEL
La societat, tu ho dius. Et dono l’or
només per no sentir la seva nafra.
(Passa.)

EVA
Anem, anem, o no trobarem lloc.

ADAM
Destí que no em fas jutge, et beneeixo.
Que és fàcil legislar sobre coixins
al qui no passa de la superfície.
I que és difícil al qui explora el cor
a fons, veient-li totes les arrugues.

LLUCIFER
No hi ha procés soluble, amb tals principis.
El mal no el fa ningú, per això és mal;
també el diable té arguments, i un home
considera que el seu és el més sòlid.
Però aquell que legisla talla el nus
de fils embolicats, que entre milers
de filantrops mai no deslligarien.
(Mentrestant han arribat a la Torre, en un nínxol de la qual hi ha la imatge d’un sant.)

EVA
Amic meu, aturem-nos una estona,
perquè fixi el meu ram a aquesta imatge.

LLUCIFER (xiuxiuejant)
No li ho permetis, no, o estem perduts.

ADAM
Jo no li impediré aquesta innocència.

EVA
D’ençà que era un infant m’he acostumat
a honorar aquesta imatge quan hi passo
pel davant, i ara m’ha vingut de grat.
Ja el recuperarem, tot just que acabi,
el temps perdut.
(Fixa el ram de flors vora la imatge, però el ram es marceix de sobte i les joies, convertides en llangardaixos, li rellisquen pels braços i el coll.)
      Déu meu, això què és?

LLUCIFER
Jo ja t’ho havia dit.

EVA
      Socors, auxili!

ADAM
Tranquil·la, noia! Ves que et sentiran.
Ja vindran al teu coll joies més riques.

EVA
Lluny de mi, lluny! Socors, misericòrdia!
Aquests farsants, amb una lletja bruixa,
han deshonrat així una noia honesta.
(La gent comença a agrupar-se; arriba la gitana amb uns policies.)

GITANA
Són els qui m’han donat moneda falsa;
se m’ha fos en mercuri al puny.

LLUCIFER
      Potser
el culpable és el puny, no la moneda.
Fugim, Adam! S’han acabat les bromes.
(Desapareixen dins la Torre, i mentre a sota creix la concurrència i el desordre, apareixen de nou al cim del bastió.)

ADAM
M’he tornat a enganyar; jo que em pensava
que desplomar els fantasmes del passat
i guanyar el lliure accés de tota força
era prou. Vaig extreure de la màquina
el pern que ho fixa tot, la pietat,
sense suplir-lo amb una peça sòlida.
Quina és la competència on l’un s’enfronta
armat d’espasa amb un enemic nu?
Quina és la independència on cent famegen
si no s’inclinen sota el jou d’un altre?
Això és guerra de gossos per un os.
Vull al seu lloc una altra societat
que no castiga i protegeix, no espanta
i encoratja, on tothom és solidari,
on la ciència inventa a profit d’ella
i la ment vetlla l’ordre del conjunt.
Sento que això vindrà, i ho sé amb certesa.
Porta-m’hi, Llucifer, a aquest món nou!

LLUCIFER
Home fatu; només perquè contemples
amb ulls minvats, allà, un grup en desordre,
et penses que ja són insolidaris
i al taller de la vida no hi ha regles?
Mira amb ulls d’esperit per un minut
i veuràs, doncs, com fan les seves obres
a profit nostre més que seu, els pobres.
(S’enfosqueix. Tota la féra es transforma en un grup que, al mig de l’escenari, cava un gran sepulcre obert i dansa a l’entorn. L’un després de l’altre, hi salten tots; els uns callats, els altres després de parlar.)

COR
Au, acabem-ho avui, demà
ja serà tard: soni l’aixada.
Mes la gran obra en milers d’anys
encara no serà acabada.
Com el bressol és el taüt,
avui la fi, demà el principi,
el que avui hi entra, demà en surt;
sadoll, no hi ha res que l’atipi.
(La campana dels difunts comença a ressonar.)
El toc del vespre. Hem acabat.
Anem al jaç! Els qui recobra
amb nova vida el bon matí
que continuïn la gran obra.

TITELLAIRE
D’aquesta farsa primer actor,
jo, que he fet riure, no ric, no.

TAVERNER
Tothom escura la mistela.
Bona nit tingues, clientela!

NOIETA
Les violetes he venut.
Ja en creixeran del meu taüt.

GITANA
Volien la bonaventura
i ara se’n giren de paüra.

LOVEL
Per l’or passava nits en blanc
i ara el repòs trobo de franc.

OBRER
Nit de dissabte, les fatigues
de la setmana bé em mitigues.

ESTUDEINT
D’un somni dolç m’han tret de cop.
Torna, dolç somni, ben a prop.

SOLDAT
Tan fort com em pensava que era
i caic en una vil trinxera.

PROSTITUTA
Se’n van l’embriaguesa i els carmins;
aquí fa fred: serà millor allí dins?

CONDEMNAT
Grillons, quedeu-vos a la pols somorta.
Hi ha una altra llei darrera aquesta porta.

XARLATÀ
Hem proclamat saber-ne amb falsos mots.
Ara ens sorprèn la veritat a tots.

EVA
Abisme, per què t’obres als meus peus?
No et pensis que la teva nit m’espanta:
només la pols que de la terra neix
hi cau; jo la traspasso amb joia santa.
Genis de poesia, joventut
i amor em porten fins a casa meva,
l’eterna terra on sols el meu somrís
encén el goig que, com el sol, s’eleva.
(Deixant caure el vel i el mantell al sepulcre, s’alça gloriosa.)

LLUCIFER
La coneixes, Adam?

ADAM
      Ah, Eva, Eva!