(El buit. Es veu lluny un segment de la nostra terra, sempre minvant, fins que sembla només un estel, barrejat entre els altres. L’escena comença amb penombra, que esdevé gradualment obscuritat total. Adam, com a anciŕ, volant amb Llucifer.)
ADAM
Cap on ens porta el nostre vol frenčtic?
LLUCIFER
żTu no volies, lliure de l’escňria,
atčnyer mons suprems des d’on senties
(si ho he entčs bé) la veu d’un esperit
parent?
ADAM
És veritat, perň no em creia
que el camí que hi arriba fos tan ŕrid,
Aquest espai és tan desert i estrany
que caminar-hi em sembla un sacrilegi;
dins el meu pit dos sentiments fan lluita:
sento com és de vil la terra, on l’ŕnima
suprema és closa, i vull anar-me’n lluny;
perň l’enyor em dol en separar-me’n.
Ah, Llucifer, mira allŕ baix, la terra!
Primer la flor s’ha fos dels nostres ulls,
després les fulles trčmules dels boscos;
l’amenitat diversa del paisatge
s’ha fet un pla monňton. La bellesa
es va difuminant. Ara la penya
ja s’enxiqueix com un terrňs mesquí;
el núvol carregat de llamps que semblen
clams divins al pagčs i l’esgarrifen,
com s’envileix en un vapor ridícul!
I l’infinit del mar rugent on és,
quč se n’ha fet? Com una taca grisa
cobreix el globus que girant es perd
entre tants milions, i només era
el nostre món! Ah, Llucifer! I ella,
també s’ha de quedar al darrera nostre?
LLUCIFER
Des d’aquesta suprema perspectiva
(quč hi podem fer?) primer es perd la bellesa,
després la força i la grandesa, i sols
queda per fi la freda matemŕtica.
ADAM
Ja tenim els estels darrera nostre,
perň no veig final ni sento obstacles.
Sense lluita i amor, quč val la vida?
Tinc fred i m’estremeixo, Llucifer!
LLUCIFER
Si s’ha acabat aquí el teu heroisme,
fem mitja volta i jugarem amb terra.
ADAM
Qui diu aixň? Vinga, continuem!
Només sento dolor mentre no es trenquen
del tot les cordes que a la terra em lliguen!
Perň… quč passa: se m’estreny l’alč,
la força fuig de mi, la conscičncia
m’és confusa. żDeu ésser més que un mite,
Anteu, que sols vivia si tocava
de peus a terra?
LA VEU DE L’ESPERIT DE LA TERRA
Sí que és més que un mite.
L’esperit de la terra (ja em coneixes)
sóc jo, que sols aleno a dintre teu.
Aquí hi ha el límit, fins aquí tinc força;
si tornes, vius; si passes, t’anihiles,
com l’infusori que a la gota d’aigua
s’agita. Aquesta gota t’és la terra.
ADAM
Et desafio, en va vols espantar-me.
Potser el meu cos és teu; l’ŕnima és meva.
La veritat, la ment, són infinites
i existien abans que la matčria.
LA VEU DE L’ESPERIT DE LA TERRA
Caurŕs al buit si ho proves, home fatu!
És que es pot preferir l’olor a la rosa,
la silueta al cos, el raig al sol?
Ah, si poguessis veure la teva ŕnima
com pel buit infinit fa voltes, ňrfena,
buscant, debades, en un món estrany
l’expressió, el sentit, perquč no entén
ni sent cap cosa, t’esgarrifaries.
Car tots els sentiments, tots els conceptes
que volen esclatar de dintre teu
són tot el que irradia la matčria
que tu dius terra, i que si fos una altra
no existiria més, i tu tampoc.
La lletjor, la bellesa, la salut,
l’infern, te’ls has extrets de la meva ŕnima
que impregna l’ordre del teu xic país.
El que és aquí la veritat eterna
podria ser l’absurd d’un altre món
on l’impossible és una cosa ňbvia,
no hi ha pes, i és immňbil l’existčncia;
l’aire d’aquí, allŕ potser és la idea,
la llum d’aquí, allŕ potser és la veu,
i aixň que creix aquí, potser allŕ es glaça.
ADAM
No torçarŕs l’ascens de la meva ŕnima.
LA VEU DE L’ESPERIT DE LA TERRA
Adam, Adam, l’últim minut s’apropa.
Torna! A la terra pots cobrar grandesa
mentre que, si t’escapes de l’esfera
de l’univers, Déu no consentirŕ
que t’acostis a ell, i ha de dissoldre’t.
ADAM
I al capdavall, no em dissoldrŕ la mort?
LA VEU DE L’ESPERIT DE LA TERRA
No el diguis, aquest mot fet per la vella
mentida, essent al món dels esperits.
Pot espantar-se’n tota la natura.
És un segell sagrat i Déu se’l guarda
en lloc secret. Ni el fruit de la cičncia
no l’ha pogut trencar.
ADAM
Jo el trencaré.
(Continuen volant. Adam, llançant un xiscle, queda encarcarat.)
Em moro!
LLUCIFER (riallejant)
Ja has vençut, vella mentida.
(Empenyent Adam cap a fora.)
Ara aquest déu-ninot podrŕ orbitar
com un planeta nou, on ha de créixer,
potser, una vida que el meu nom veneri.
LA VEU DE L’ESPERIT DE LA TERRA
Massa aviat t’alegres, Llucifer!
Ell ha tocat només el món estrany;
no és tan fŕcil sortir dels meus dominis.
Fill meu, retorna, et crida una veu pŕtria!
ADAM (recobrant la conscičncia)
Visc de nou. Prou que ho sé, perquč sofreixo;
perň també aquest sofriment m’és dolç
sabent que és tan horrible anihilar-se.
Llucifer, vull tornar a la meva terra;
torna’m on batallava tant, debades,
i batallant de nou seré feliç.
LLUCIFER
I encara creus, després de tantes proves,
que ara lluitar de nou no serŕ inútil?
I assolirŕs el fi? Sí, aquest carŕcter
de nen tossut sols pot tenir-lo l’home.
ADAM
No m’atreu gens aquesta pensa vana;
car no assoliré el fi ni en cent vegades.
I tant se val. El fi, de fet, quč és?
El fi és el gloriós combat que cessa,
el fi és mort, perň la vida és lluita,
i és la lluita mateixa el fi de l’home.
LLUCIFER
Un bell consol, és cert; si almenys la idea
d’aquest combat fos gran!, perň demŕ
et burlarŕs d’allň que avui motiva
la teva lluita, un simple joc de nens.
żNo et dessagnares, doncs, a Queronea
per defensar la llibertat caiguda,
no lluitares, més tard, amb Constantí
per implantar pel món el seu domini?
żNo perderes la vida com un mŕrtir
de la fe, perň armat amb la cičncia
després no t’oposares a la fe?
ADAM
Ben cert, ben cert, perň és igual; per feble
que fos la meva idea, em corprenia,
m’alçava, i així es feia gran i santa.
Sota forma de creu o de cičncia,
de llibertat o ambició, és igual:
sempre féu avançar la raça humana.
Tornem, doncs, a la terra, a un nou combat!
LLUCIFER
Ja has oblidat els mots del científic:
d’aquí a quatre mil anys, segons els cŕlculs,
es glaçarŕ el teu món. I on hi haurŕ lluites?
ADAM
Sí, si no ho impedeix nostra cičncia.
Perň pressento que ho impedirŕ.
LLUCIFER
I a més, żon hi ha grandesa, força, lluita,
en un món d’artifici que la ment
organitzŕ amb les seves teories,
que tu mateix has contemplat suara?
ADAM
Cal que salvi la terra! I ell també
desapareixerŕ com tota cosa
que ha complert el seu deure, i aleshores
ressorgirŕ la idea de la vida.
Tornem-hi un altre cop; ja ansio veure
a la terra salvada quines noves
doctrines em corprenen!
LLUCIFER
Doncs, tornem-hi!