(L’escenari es transforma en el paisatge amb palmeres de l’escena tercera. Adam, de nou jove, encara ple de son, surt de la cabana i, meravellant-se, mira al seu entorn. Eva dorm a l’interior. Llucifer al mig. Dia magnífic.)
ADAM
Ah, quč us heu fet, imatges paoroses?
És viu l’entorn i, tal com vaig deixar-lo,
somriu, mentre el meu cor estŕ trencat.
LLUCIFER
Home fatu! żDesitges, doncs, tal volta
que l’ordre natural es descompongui,
que esplendeixi a la nit un nou cometa
i que tremoli el món, si un cuc es perd?
ADAM
He somniat, o bé estic somniant?
I al capdavall, żla vida és més que un somni
que entra per un minut a la matčria
morta, i ensems per sempre es dissoldran?
Per quč, per quč un minut de coneixença
si cal veure els horrors del que no és?
LLUCIFER
Et lamentes? Només la covardia
sense combat accepta la desgrŕcia
quan és capaç, encara, d’evitar-la.
Mes les lletres eternes del destí
les mira confiat, i no rondina
per elles el valent, que només busca
com mantenir-se dret a sota d’elles.
Aquest destí plana damunt la histňria
i tu sols ets un estri que ell impulsa.
ADAM
No: menteixes. La voluntat és lliure.
Ho he merescut jo sol amb moltes lluites.
Per ço he renunciat al paradís,
he aprčs amb les imatges dels meus somnis,
m’he desil·lusionat de moltes coses
i ara bé puc triar un altre camí.
LLUCIFER
Si no fossin l’oblit i l’esperança
eterna auxili del destí. Perquč
mentre aquell cicatritza la ferida,
aquesta estén catifes a l’abisme
i diú a l’ŕnim: cent valents van caure-hi;
tu feliçment el passarŕs d’un salt.
Perň essent científic ja vas veure,
entre d’altres rareses, que un cert cuc
que sols dins el falcó i el gat pot viure
les primeres etapes del seu cicle,
malgrat tot, pot passar-les dins la rata.
No ha estat, aquesta rata ni cap altra,
destinada a sentir ungles de gat
i falcó, i la que és cauta les evita
fins que en edat provecta expiri al cercle
familiar. Perň una llei ben fixa
mira que a l’enemic li quedi tant
com calgui perquč al cap de mil·lenaris
el feble també pugui viure al món.
L’home no estŕ lligat, com a individu,
perň el gčnere tot porta cadenes.
L’exalçament com un corrent t’adreça
avui a un objectiu, demŕ a un de nou.
La foguera tindrŕ les seves víctimes
i hi haurŕ sempre qui s’ho prendrŕ a burla.
I qui registrarŕ les estadístiques
quedarŕ atňnit del constant carŕcter
del fat que reparteix com cal la mort,
el matrimoni, la virtut, el crim,
la fe, la bogeria i el suďcidi.
ADAM
Atura’t! Quina idea m’espurneja
pel cap. Encara puc desafiar-te,
Déu, també a tu. La sort em repeteix:
«Viu fins aquí!» Me’n ric: si ho prefereixo,
doncs, no visc. No estic sol al món, encara?
Aquesta penya al meu davant, a sota
l’abisme; un salt només, l’última escena
i dic: Aquí s’acaba la comčdia.
(Adam avança cap a la penya. Eva surt de la cabana.)
LLUCIFER
Ah, s’acaba, s’acaba, un mot ben ximple!
Cada minut, no és fi i començament
alhora? No ho has vist en tants mil·lennis?
EVA
Adam, per quč em defuges amb cautela?
El teu últim petó ha estat tan fred,
i ara neguit o enuig se’t veu al rostre.
Tinc tanta por de tu…
ADAM (avançant)
I per quč no deixes
de seguir-me, i espies els meus passos?
L’home, senyor del món, té d’altres coses
a fer que la galanteria vana.
La dona no ho comprčn, i és sols un llast.
(Entendrint-se.)
Per quč no has dormit una altra estona?
El sacrifici a quč el futur m’obliga
ara ha de resultar-me més difícil.
EVA
Si m’escoltes, potser serŕ més fŕcil,
perquč allň que fins ara ha estat un dubte
és una garantia ja: el futur.
ADAM
Com?
EVA
Sé que si t’ho dic xiuxiuejant
se’t pintarŕ el somriure al rostre. Acosta’t,
doncs, i t’ho dic: Adam, em sento mare.
ADAM (deixant-se caure de genollons)
Senyor, veus-me a la pols: m’has vençut ja;
sense tu, contra tu combato en va;
obro, doncs, el meu pit: alça’m o abat-me.
LLUCIFER
Oblides, cuc de terra, la grandesa
que em deus a mi?
ADAM
Deixem-la! No ha estat més
que vana fantasia: aixň és calma.
LLUCIFER
I tu de quč presums, boja? El teu fill,
bé que a l’Edčn, es va engendrar en pecat;
ell durŕ al món els crims i la misčria.
EVA
Si Déu ho vol, al mig de la misčria
se n’ha d’engendrar un altre que els anul·li
portant fraternitat a tots els homes.
LLUCIFER
Te’m rebel·les, potser, esclau maleďt?
Aixeca’t, bčstia.
(Dóna un cop de peu a Adam. El cel s’obre: el Senyor, gloriós, encerclat d’ŕngels, s’apareix.)
EL SENYOR
Abaixa’t, esperit!
Amb mi ningú no és gran.
LLUCIFER (encorbant-se)
Horror, horror!
EL SENYOR
Alça’t, Adam! No et deprimeixis ara
que t’atorgo de nou la meva grŕcia.
LLUCIFER (a part)
Tal com ho veig, aquí hi haurŕ una escena
familiar, al sentiment bonica
perň a la meva ment massa ensopida.
Val més escapolir-se!
(Vol marxar.)
EL SENYOR
Llucifer!
Tinc paraules a dir-te; per tant, queda’t.
Perň a tu, fill, quč et neguiteja? Explica-m’ho.
ADAM
Senyor! Em turmenten visions terribles
i la realitat ja no sé on para.
Ah, digues, digues quina sort m’espera:
żTot el que tinc és una vida estreta
de lluites on es filtra la meva ŕnima
igual que el vi perquč, aclarit, el vessis
a terra i que l’arena se l’embegui?
O millor sort al noble alcohol guardes?
żProgressarŕ la meva descendčncia
tot ennoblint-se i fent cap al teu soli,
o com la bčstia de molí es fatiga
inútilment i no pot rompre el cercle?
El noble cor, żté alguna recompensa
pel vessament de sang de quč fa burla
la massa pusil·lŕnime? Il·lumina’m
i qualsevol destí, agraďt, espero.
Sols puc guanyar amb el canvi, perquč aquesta
incertesa és l’infern.
EL SENYOR
Tu no inquireixis
secrets que, dels teus ulls goluts, et foren
sostrets a fi de bé per mŕ divina.
Si veies que a la terra la teva ŕnima
sols hi és de pas, i un temps etern t’espera
després, sofrir ja no tindria mčrit.
Si veies que l’arena t’embeu l’ŕnima,
quč t’esperonaria, quina idea
prou gran al goig fugaç et sostrauria?
Mentre, ara, el teu futur és ple de boira,
si sota el pes d’un viure breu t’encorbes
t’aixecarŕ el sentit de l’infinit,
i si fins a l’orgull aixň et transporta,
la vida, un pam de temps, farŕ que tinguis
segures la virtut i la grandesa.
LLUCIFER (rient)
Doncs sí; el camí que petges és magnífic,
car la virtut i la grandesa et guien,
dos mots que només poden encarnar-se
si la superstició i la ignorŕncia
i el prejudici els van a fer l’escorta.
Per quč he endegat tan grans afers amb l’home?
Ell que és, pastat de fang i raig de sol,
nan del saber, gegant de la ceguesa.
ADAM
No et burlis, Llucifer, de mi no et burlis:
he vist del teu saber la criaturŕ
i en aquest cor molta fredor sentia.
Perň, Senyor, qui em tibarŕ les regnes
perquč em mantingui per la via recta?
Em vas negar la mŕ conduďdora
quan vaig assaborir els fruits del saber.
EL SENYOR
Tens força al braç i dins el cor noblesa.
És infinit l’espai que a actuar et crida
i una veu sona a prop de tu, si escoltes
atent, i sempre et fa senyals i t’alça:
segueix-la, doncs! I si en la teva vida
d’actius sorolls la veu celeste calla,
l’esperit pur d’aquesta frŕgil dona,
més lluny de la brutor dels interessos,
la sentirŕ, i filtrant-se pel seu cor
rebrollarŕ en cançó i en poesia.
Amb aquests estris ella al teu costat
serŕ en la sort com en la desventura
el geni que et consoli i et somrigui.
I tu, Llucifer, tu també una anella
de l’univers que he fet, actua sempre!
El teu saber glaçat, el teu No estčril,
seran ferment que mogui a efervescčncia.
I si desvien l’home alguna estona
no importa aixň, perquč sabrŕ tornar-ne.
Perň el teu cŕstig serŕ etern en veure
com, cada cop, allň que vols corrompre
nou germen esdevé del Bell i el Noble.
COR D’ŔNGELS
Quin gran bé, la tria lliure
del pecat i la virtut
tot sabent de Déu la grŕcia
pel damunt com un escut.
Sigues ferm i no t’importi
de les masses el menyspreu;
qui bé actua i sens recança
no ho tindrŕ per cap trofeu,
sols guiat per l’amor propi;
i saber quč és vergonyós
clava l’home vil a terra,
perň aixeca el virtuós.
Que a la teva via magna
no t’encengui, tanmateix,
creure que el que fas per glňria
del teu Déu fas tu mateix,
o bé que Ell et necessita,
dels seus fets simple atuell;
ans obtens que Déu t’honori
fent que actuďs en lloc d’Ell.
EVA
Ah, entenc ja la cançó: el meu Déu em guia.
ADAM
També la comprenc jo, i la seguiré.
Perň la fi! Si me’n pogués desfer…
EL SENYOR
Home, jo ja t’ho he dít: lluita i confia.
(Teló.)