A Atenes. La plaça pública; al mig la tribuna d’oradors. Al davant, d’un costat, un pňrtic obert de temple amb estŕtues de déus, amb garlandes de flors, amb altar. Eva, com a Llúcia, dona de l’estrateg Milcíades, amb el seu fill Cimó, acompanyada d’unes serves que porten ofrenes, s’aproxima al pňrtic del temple. A la plaça, gent esparracada i ociosa. Matí esplčndid.
EVA
Cap aquí, cap aquí, car fillet meu!
Veus? Cap allŕ ton pare, amb vaixells rŕpids
partí per batallar als llunyans límits
de la pŕtria. Allŕ viu un poble rude
que amenaçŕ audaçment d’aquesta pŕtria
la llibertat. Preguem, preguem, fill meu,
que protegeixi el cel la nostra pŕtria
i que ton pare heroi ens torni indemne.
CIMÓ
Per quč ha marxat a terres tan llunyanes
per defensar aquest poble brut, covard,
deixant trista a la llar la bella esposa?
EVA
Ai, ai, no jutgis ton estimat pare!
La maledicció dels déus recau
a un fill semblant! Només té dret la dona
enamorada a plŕnyer-se dels passos
del seu marit, car fóra una vergonya
no fer-los. Ell actua com un home.
CIMÓ
Doncs, mare, tems que el vencin perquč és feble?
EVA
No, no, fill meu, ton pare vencerŕ:
és un heroi. Per ell jo només temo
que no es convenci a si mateix.
CIMÓ
I com?
EVA
A l’ŕnima hi ha una paraula forta:
l’ambició. Dorm en l’esclau, o al cercle
estret que l’envileix arriba al crim.
Perň la llibertat, amb la sang prňpia
nodrint-la, l’ascendeix a virtut cívica.
Tot el que és bell i gran s’acreix per ella,
perň si és massa forta s’alça contra
sa mare i lluiten fins que l’una en mor.
Si mai el dominés eixa paraula,
si enganyés mai nostra sagrada pŕtria,
seria maleďt. Preguem, fill meu!
(Van al pňrtic del temple; mentrestant es congrega cada vegada més gent a la plaça.)
PRIMER HOME DEL POBLE
No arriben novetats que excitin; sembla
que no veu l’enemic, el nostre exčrcit.
SEGON HOME DEL POBLE
I aquí tambe, tothom va somnolent;
potser ningú no forja plans, com feia
antany, quan era necessari el poble
golut, magnífic, per executar-los.
Jo, des d’aquest matí que vaig i vinc
sense trobar ningú que el vot em compri.
PRIMER HOME DEL POBLE
La vida és tediosa, que vols fer-hi?
TERCER HOME DEL POBLE
No estaria de més un xic de brega.
(Mentrestant Eva ha encés el foc de l’altar, s’ha rentat les mans i s’ha preparat per presentar el sacrifici. Les serves comencen a entonar un himne algunes estrofes del qual es barregen amb l’escena següent. La plaça estŕ repleta de ciutadans i gent del poble; dos demagogs lluiten per ocupar la tribuna.)
PRIMER DEMAGOG
Aparta’t! Aquest lloc d’aquí és meu.
La pŕtria perilla si no parlo.
(El poble udola aprovant.)
SEGON DEMAGOG
Si parles, es perdrŕ. Fuig, mercenari!
El poble riu i aplaudeix.)
PRIMER DEMAGOG
I tu no ho ets perquč no hi ha qui et compri.
Ciutadans! Amb dolor aixeco la veu
perquč puny al cor noble que es rebaixi
el gran fins a la pols; i cal que tiri
un gran home del carro del triomf
al vostre tribunal.
SEGON DEMAGOG
Comences bé,
malvat! Au, vés tirant flors a la bčstia
que has destinat al sacrifici.
PRIMER DEMAGOG
Fora!
LA VEU DEL POBLE
Per quč escoltem aquest estafador?
(Estiregassen el segon demagog.)
PRIMER DEMAGOG
Perň per molt que em punyi al cor, jo parlo
perquč a tu, gloriós i digne poble,
t’aprecio molt més que l’estrateg.
SEGON DEMAGOG
żAquesta massa avara i famolenca
que com un gos aguaita les deixalles
que caiguin de la taula dels seus amos?
Ah, tu, covard, no et puc envejar el gust.
LA VEU DEL POBLE
A baix; també és traďdor, a baix amb ell!
(El maltracten més encara. Eva sacrifica a l’altar dos coloms i encens.)
EVA
Santa Afrodita! Accepta el sacrifici
fumós i els precs escolta’m! No et demano
al cap del meu marit els verds llorers:
la llar benigna al cor d’heroi només.
(Eros apareix somrient al fum del sacrifici; les Grŕcies l’envolten i hi espargeixen roses. Grup submergit en devoció.)
LES SERVES
Escolta-la!
EROS
Tu, siguis beneďda
del cor pur, bona dona.
LES GRŔCIES
I que les Grŕcies
et protegeixin.
LES SERVES
Grŕcies, Afrodita.
PRIMER DEMAGOG
Oďu, doncs, l’acusació! Milcíades
el gran vengué la pŕtria.
SEGON DEMAGOG
Ah, menteixes!
Calleu, o us tocarŕ de penedir-vos-en
tard i amb vergonya!
PRIMER HOME DEL POBLE
Baixa ja, indecent!
(L’arrosseguen entre la massa.)
PRIMER DEMAGOG
Té la flor de la teva jovenesa
a les mans; amb un cop va expugnar Lemnos
i ara s’atura a Faros. El subornen.
TERCER HOME DEL POBLE
A mort, caigui el seu cap.
PRIMER CIUTADŔ
Apa, crideu
o aneu-vos-en del meu arrendament.
(El sacrifici és acabat; les divinitats han desaparegut.)
EVA (alçant-se)
Quč passa, amb tant soroll? Fill meu, a veure!
CIMÓ
Un traďdor que condemnen, mare meva.
EVA (baixant els esglaons del pňrtic)
Se’m nua el cur quan veig aquests judicis
d’un poble famolenc contra els grans homes.
Si cau al fang l’esplčndid, amb malícia
el mira el vil burlant-se’n, com si aixň
pogués justificar-li la sutzura.
SEGON HOME DEL POBLE
Senyor, estic afňnic i voldria
cridar!
SEGON CIUTADŔ
Doncs aquí ho tens: unta’t la gola!
SECON HOME DEL POBLE
I quč he de dir?
SEGON CIUTADŔ
A mort, caigui el seu cap.
LA VEU DEL POBLE
A mort, a mort!
EVA
A veure, de qui es tracta?
SEGON DEMAGOG (acostant-se-li)
De qui, sinó d’aquell que sobrepassa
els seus conciutadans, i ells no ho sofreixen?
EVA
De Milcíades? Ah, grans déus! I tu,
vell Crispos, a qui el meu marit va treure
la servitud, també crides a mort?
CRISPOS
Perdó, senyora: sols pot sobreviure
un de nosaltres dos. Jo tinc tres fills
i he de votar pel qui ens manté.
EVA
Ai de tu,
Crispos, si la fortuna així et rebaixa!
Si tens fam et disculpo. Perň tu,
Tersites. I vosaltres, tots vosaltres
que mandregeu amb benestar i amb calma
perquč el meu home repel·lí de portes
enfora els vostres enemics. Ah, ingrats
TERSITES
Ah, bé que em sap amargament, senyora,
perň quč podem fer? Si així ho disposa
el poble, qui s’arrisca a perdre els béns
desafiant les ones excitades?
PRIMER DEMAGOG
Doncs, pronuncio el vostre veredicte.
(Llucifer, com a guerrer, amb cara aterrida, ve corrents.)
LLUCIFER
Alarma! L’enemic és a les portes!
PRIMER DEMAGOG
No pot ser, aixň! Que no li planta cara
el nostre gran cabdill?
LLUCIFER
És ell mateix,
l’enemic. Ha sabut el que tramŕveu
en contra seu, i encčs en justa cňlera,
mentre xerreu, vindrŕ aquí a ferro i foc.
SEGON DEMAGOG
Aixň, traďdors, ha estat per culpa vostra!
VEUS DEL POBLE
Abatem-los a cops! - Visca el cabdill! -
Ai de nosaltres, ai, campi qui pugui! -
Tot s’ha acabat!
PRIMER DEMAGOG
No: fem-li l’homenatge.
Cap a les portes, a acollir-lo.
EVA
Déus!
Em feia mal, espňs, haver de perdre’t
per la condemna; perň, ai, m’amarga
més que la justifiquis, i et recobri.
PRIMER HOME DEL POBLE
Preneu la seva dona: si la vila
sofreix afront, que mori amb el seu fill.
EVA
Per tu, espňs meu, de grat jo moriria
si el nostre fill no el maleís la pŕtria.
CIMÓ
Ni tinguis por per mi, mare, segueix-me:
que ens guardi dels afronts el santuari.
(Pugen al pňrtic fugint del grup que els persegueix; dues nimfes baixen una cadena de roses entre ells i el poble, que tot seguit es retira. Des de fora sonen trompetes;el poble corre cap a totes bandes llançant crits. Les nimfes desapareixen.)
LLUCIFER (rient, es frega les mans)
La broma ha estat gentil. Fa bé a la ment
de riure quan els cors s’estan rompent.
(Girant-se cap al temple.)
Tant de bo no em torbés tants cops la vista
d’eixa beutat eterna i sempre jove!
Tant de fred sento en el seu cercle estrany
que considera púdic també el nu,
i fa noble el pecat, i el destí exalça,
sempre amb les seves roses i amb els llavis
plens de besades de la senzillesa.
Perquč, com triga a arribar el meu món,
la forma de l’horror, l’esglai del dubte
que espanti i repel·leixi aquest fantasma
que, dins les meves lluites, cada volta
ja gairebé caient aixeca l’home.
Perň veurem, quan a nosaltres vingui
tot l’horror de la mort, aquí al davant.
Els vostres avorrits teatres d’ombres
potser el seu últim límit no hi tindran?
(Es bareeja amb el poble.)
(Adam, com a Milcíades, dirigint una tropa armada, és dut ferit. Al seu davant, el poble i els demagogs supliquen.)
LA VEU DEL POBLE
Gran cabdill, apiada’t de nosaltres!
ADAM
Quin és el vostre crimm, que us mou a súpliques,
i el poderós, quč pot voler del feble?
Perň la meva dona no em ve a rebre,
ni el meu fill; que han sofert alguna ofensa?
EVA
Milcíades, vens quan la teva dona
no se’n pot alegrar? Fill meu, ta mare
es desploma; ai, aguanta-la…! No et llega
ton pare ni tan sols un nom honrat.
ADAM
Quč és aixň? El poble implora, em maleeix
la dona, i sagno per la meva pŕtria.
EVA
Doncs sagnen més la pŕtria i el meu cor.
O digues: per quč véns amb un exčrcit?
ADAM
No em correspon, pel rang, aital seguici?
Vinc perquč aquesta nafra greu no em deixa
continuar la meva activitat.
Vinc perquč en mans d’aquels que m’enviaren,
en mans del poble sobirŕ, posant
la meva potestat, li reti comptes.
Us llicencio, doncs, companys heroics:
heu merescui la calma de la llar.
I aquesta espasa, Pal·las Atenea,
suspenc al teu altar per consagrar-te-la.
(Es fa dur als esglaons del pňrtic. Els seus guerrers s’espargeixen.)
EVA (llançant-se al coll del seu marit)
Ah, Milcíades, home gran i noble;
més feliç que la teva, hi ha cap dona?
Mira, mira el teu fill com se t’assembla,
que és alt, i que és bonic!
ADAM
Estimals meus!
CIMÓ
Sabia jo que allň que fa el meu pare
sempre és ben fet.
EVA
Ah, no m’avergonyeixis:
aixň ho ha de saber millor l’esposa.
ADAM
Ofrena, fill, l’espasa de ton pare!
CIMÓ (suspenent l’espasa)
Guarda, deessa, aquesta cara espasa
fins que jo a recobrar-la torni un dia.
EVA
Que la mare a aquest doble sacrifici
pugui espargir l’encens. Abaixa’t, Pal·las!
(Sacrifica l’encens.)
PRIMER DEMAGOG (des de la tribuna)
Oi que us ho deia, que és traďdor? Darios
va subornar-lo. La ferida és sols
un truc, i no li vol plantar batalla.
LA VEU DEL POBLE
Que mori!
ADAM
Quin soroll se sent, a fora?
EVA
Ah, Milcíades, és aixň un parlar
terrible: el poble et diu traďdor de nou.
ADAM
El cŕrrec és ridícul. Jo traďdor,
que a Marató vaig včncer?
EVA
Ah, que és així.
Un món dolent és el que aquí retrobes.
PRIMER DEMAGOG
Per quč no el captureu d’un cop?
(El poble, Llucifer pel mig, amb moviment desordenat, va al davant del pňrtic del temple.)
EVA
Milcíades!
En aquest temple estŕs segur, no et moguis.
Per quč has dissolt l’exčrcit, i no has fet
incendiar tot aquest cau de lladres?
Mereix sols la cadena, aquesta púrria
que sent que tu has nascut per ser senyor,
sap que ets més noble que tots ells plegats
i per no veure’s als teus peus et mata.
PRIMER DEMAGOG
Ho esteu sentint, la dona d’un traďdor,
com parla?
EVA
És un dret de tota esposa
defensar el seu marit, ŕdhuc culpable;
encara més si és pur com el meu home
i és, com vosaltres, vil son enemic.
PRIMER DEMAGOG
El poble sobirŕ, com és que deixa
que així l’insultin?
PRIMER HOME DEL POBLE
I si aixň fos cert?
PRIMER CIUTADŔ
Qui estigui amb ells és sospitós. Crideu,
pobres mesquins, o rebenteu de fam.
LA VEU DEL POBLE
Que mori!
ADAM
Treu el fill d’aquí. No vegi
la meva sang; lluny, dona, d’aquest pit!
No et toqui el llamp que cau sobre la roca.
Que mori només jo, o per quč he de viure
veient la llibertat, com n’és d’absurda,
per la qual m’he esforçat tota una vida?
PRIMER DEMAGOG
I doncs, encara vacil·leu?
LA VEU DEL POBLE
Que mori!
ADAM
Aquest poble covard, no el maleeixo;
ell no és culpable, rep de la misčria
l’estigma, per natura, que el fa serf,
i aquesta servitud el torna un estri
cruel d’alguns rebels superbiosos.
El foll només sós jo, creient que un poble
així sent que li cal la llibertat.
LLUCIFER (a part)
Un epitafi tu mateix et poses
digne, darrera teu, de moltes lloses.
ADAM
Porteu-me avall! No necessito més
aquest recinte sant.
(Es fa conduir a baix pels esglaons, posant Eva tendrament als braços de les serves.)
Ja estic a punt!
SEGON DEMAGOG
Encara res no s’ha perdut: defensa’t!
ADAM
Massa em turmentaria la ferida
si em defensés.
SEGON DEMAGOG
Fes-ho, perquč aquest poble
s’ha arrossegat al teu davant fa poc.
ADAM
Ah, per aixň mateix tot és inútil:
el poble no es perdona una vergonya.
LLUCIFER
Doncs, t’has desenganyat per fi?
ADAM
Ah, i tant!
LLUCIFER
T’has adonat que eres, al poble atónit,
un senyor més fidel que no ell a tu?
ADAM
Pot ser, perň les dues coses nouen:
el nom canvia i el destí és igual.
És esforç va lluitar-hi, i no ho faré.
Després, per quč, per quč vol enlairar-se
tan alt un pit ardent? És prou que visqui
en profit propi, per buscar el delit
amb el qual ompli el pam de l’existčncia
i ebri, fent esses, vagi cap a l’Hades;
porta’m a un nou camí, Llucifer, porta’m
i esguardaré, rient, les virtuts d’altri,
els turments d’altri, desitjant plaers.
I tu, dona que (el cor m’ho diu) creares
emparrats al desert amb sortilegis,
si com a mare honesta encara eduques
com cal a un ciutadŕ el teu fill, ets folla;
precisament de tu es burla la noia
que s’ajaça al bordell, ben maquillada,
amb llavis excitats de vi i de besos.
Fora virtuts: alegra’t, esbargeix-te!
Ara ja, al cadafal! A rebre el cŕstig!
No com si hagués pogut fer coses vils,
ans perquč em va exalçar una gran idea.
(Mentrestant col·loquen una soca al davant dels esglaons; al costat seu hi ha Llucifer, amb una destral. Adam inclina el cap.)
PRIMER DEMAGOG
Executeu-lo ja! Visca la pŕtria!
LLUCIFER (mi xiuxiuejant)
Bon comiat, oi? Senyor meu, cabdill,
no t’estremeix un xic l’estranya i rígida
ventada de la mort, amb l’urc deforme?
EVA
Ah, Pallas, els meus precs no has escoltat.
(Des del temple l’esperit custodi de la mort, com un jove de mirada tendra, amb una torxa capgirada i una corona de flors, s’acosta a Adam.)
ADAM
Sí, Pal·las m’ha escoltat. La quietud
m’ha entrat al cor; que el cel et guardi, Llúcia.
LLUCIFER
Maleďt sies, món va d’aparences;
de nou malmets el meu minut més bell.
EVA
Maleďt sies, poble tosc, vulgar!
Prens la felicitat amb mans grosseres
i es desfŕ en pols la seva fresca flor.
Perquč la llibertat no t’és tan dolça
com m’ha estat dolorosa, al capdavall.