A Constantinoble. Mercat amb ciutadans que ronden. Al mig, el palau del patriarca; a la dreta, un convent de monges; a l’esquerra, un boscatge. Adam, com a Tancred, en edat viril, ple de força, arriba amb altres cavallers al cap dels exčrcits de la croada, tornant de l’Ŕsia, acompanyat amb banderes onejants i redoblament de tambors. Llucifer, com a escuder seu. Vespre; més tard: nit.
PRIMER CIUTADŔ
Vet aquí que ve una altra tropa bŕrbara.
Fugim, tanquem les portes i els portals,
que no els tempti de nou de saquejar-nos.
SEGON CIUTADŔ
Fora les nostres dones; prou coneixen
els plaers del serrall, aquests salvatges.
PRIMER CIUTADŔ
Sí, i les dames el dret del vencedor.
ADAM
Pareu! Per quč fugiu del davant nostre?
O no veieu aquest signe sagrat
que al mateix fi fraternalment ens lliga?
Hem dut la llum de nostra fe per l’Ŕsia,
i els manaments d’amor, perquč milers
d’ensalvatgits, on es gronxŕ el bressol
de la salut, la grŕcia en coneguessin.
I no hi ha d’haver amor, entre vosaltres?
PRIMER CIUTADŔ
Aquest discurs ja l’hem sentit molts cops
i s’han cremat després les nostres cases.
(Es disgreguen.)
ADAM (als cavallers)
Aquí el fruit maleďt heu pogut veure
de tants pillards que amb intenció abjecta
onegen els penons sagrats, adulen
covardament l’instint del poble i s’alcen,
sense ser-hi invitats, com a cabdills.
Amics meus, cavallers! Fins que seran
l’honor sublim, la reverčncia a Déu,
el servei a la dona i l’heroisme
a les nostres espases, se’ns destina
per tenir a ratlla aquest dimoni horrible
i conduir-lo perquč, en contra d’ell,
faci sens treva coses grans i nobles.
LLUCIFER
Has parlat bé, Tancred, perň quan pensi
el poble que no ets un bon cabdill?
ADAM
Allŕ on és l’esperit és la victňria.
L’abatré.
LLUCIFER
I quan hi haurŕ esperit en ell?
T’abaixarŕs a ell?
ADAM
Per quč abaixar-m’hi?
No és, doncs, més noble que, jo a ell, l’aixequi?
Renunciar al lloc dificil de la lluita
a falta de companys és tan mesquí
com ho seria no voler-ne admetre
envejant-los el premi que els pertoca.
LLUCIFER
Mira en quč s’ha envilit la gran idea
per la qual van morir els mŕrtírs del circ.
És l’alliberament de l’individu,
aixň? Quina fraternitat estranya!
ADAM
No et burlis! Ah, no creguis que la vera
doctrina no comprenc. Aixň desitjo.
Pot actuar en qui sent la santa espurna;
aquell que ens ve lluitant, el sabem rebre:
un cop d’espasa l’alça al nostre Orde;
perň hem de guardar els tresors de l’Orde
contra el caos encara efervescent.
Ah, si vingués ja el temps! Només llavors
s’acomplirŕ nostra redempció,
quan s’enderroqui la resclosa i sigui
tot pur. Mes dubtaria que aquest dia
vingués si el seu inici no fos obra
del mateix Déu. Ja heu vist quina rebuda,
amics meus. Sols, entre la gent d’aquesta
ciutat tan sorollosa, ens deixen orfes!
No ens queda cap més lloc que aquest boscatge
per acampar, tal com solíem fer-ho
entre els pagans, fins que la sort millori.
Marxeu! Jo us seguiré després. Que cada
cavaller cuidi de la seva gent.
(L’exčrcit croat estableix campament.)
LLUCIFER
Llŕstima que les teves grans idees
fruitin en una poma infame, roja
per fora, perň pols per dins.
ADAM
Atura’t.
És que potser no creus ja en res de noble?
LLUCIFER
I si jo hi crec, quč val si els teus no hi creuen?
Perquč aquest Orde de cavalleria
que dreces com un far entre les ones
un dia ha d’apagar-se, i mig en runes
oferirŕ més risc als viatgers
audaços que els esculls que no lluďen.
Tot el que viu i té bona influčncia
mor amb el temps, i l’esperit s’envola;
només el cos roman com a carronya
infecta que omple de mortals miasmes
el món nou que s’aixeca al seu entorn.
Així ens queden llegades les grandeses
dels temps passats.
ADAM
Si abans qut caigui l’Orde
hem infós la doctrina santa al poble
el perill cessa.
LLUCIFER
La doctrina santa!
Ah, la doctrina santa! Ella mateixa
se us torna un mal, car si l’atzar us deixa
trobar-la, sempre la tergiverseu,
l’aguseu, l’esberleu i l’esmoleu
fent follia o fermall del seu extracte.
No suporta la ment cap cosa exacta,
perň sempre en busqueu sense descans
per dissort vostra, enorgullits humans.
Mira: si aquesta espasa és més menuda
o més grossa en essčncia no es trasmuda.
Aixň ho prosseguiríem sense fi,
o en quin punt just s’hauria d’establir?
Bé que intuint-lo el trobis de seguida,
ja esdevingut el canvi en bona mida…
Perň per quč m’esforço tot parlant
i em canso? Tu mateix, mira al voltant.
(Alguns ciutadans apareixen de nou.)
ADAM
Amics, els meus estan cansats i volen
refugi, si n’hi ha a la capital
de la cristiandat.
TERCER CIUTADŔ
Primer cal veure
si no ets heretge, més vil que els pagans!
QUART CIUTADŔ
En quč creus, digues, en l’homousion
o en l’homoiusion?
ADAM
No comprenc res.
LLUCIFER
No ho confessis. Aixň és el que interessa.
QUART CIUTADŔ
Estŕ dubtant: aquest és de fe errňnia.
ALGUNS MÉS
Tanquem-nos a les cases. - Allunyem-nos-en.
- Maleďt el qui els ofereixi estatge.
(Es disgreguen. El patriarca surt del seu palau amb pompa principesca i amb seguici. Un grup de frares el segueix acompanyant uns heretges encadenats. Després, soldats i poble.)
ADAM
Resto bocabadat! Digues, quin príncep
s’acosta allŕ, provocatiu i altívol?
LLUCIFER
És el pontífex, successor d’apňstols.
ADAM
żI tota aquesta gent lletja i descalça
que va darrera els presos, amb malícia,
amb el semblant d’humilitat fingida?
LLUCIFER
Són uns cínico-cristians, uns frares.
ADAM
Als meus serrats pairals mai no en vaig veure.
LLUCIFER
Prou que en veurŕs; la lepra, ho saps, s’estén
a poc a poc. I mira de no ofendre
gent de virtut tan íntegra, i per ço
intolerant.
ADAM
Quina virtut podria
ésser propietat d’una tal raça?
LLUCIFER
Justament el suplici, la renúncia
que el teu mestre va començar a la creu.
ADAM
Ell així redimí la terra, en canvi
aquests covards sols contra Déu blasfemen,
com rebels, menyspreant les seves grŕcies.
Qui per matar un mosquit agafa l’arma
que es pren per matar un ós, i creu que actua
heroicament, és boig.
LLUCIFER
Perň si ells prenen
el mosquit per un ós? No hi tenen dret?
I tampoc a sentir el seu heroisme
llançant els que frueixen a l’infern?
ADAM
Com sant Tomŕs, veig i no crec. Aquestes
aparicions que em trobo cara a cara…
(S’acosta al patriarca.)
Pare! Som combatents del Sant Sepulcre
i ni per descansar del llarg viatge
la gent de la ciutat no ens vol admetre.
Tu, que ets tan poderós, dóna’ns ajuda!
PATRIARCA
Fill meu, no em queda temps de menudčncies:
l’honor de Déu i la salut del poble
em criden perquč jutgi aquests heretges
enverinats que creixen com zitzŕnia;
tot i que els extirpem a foc i ferro
l’infern ens els envia amb noves forces.
Perň si sou els paladins croats
per quč busqueu tan lluny els sarraďns,
si aquí hi ha uns enemics més perillosos?
Avant, contra els seus pobles: extirpeu-los,
extermineu-los: dones, vells, infants!
ADAM
Els innocents també han de caure, pare?
PATRIARCA
També la serp petita és innocent
o la que ja ha perdut les dents mortíferes,
i tu la indultes?
ADAM
El seu crim deu ésser
monstruós, perqué ha inflamat l’església
de l’amor a aital cňlera.
PATRIARCA
Fill meu!
No estima pas aquell que adula el cos,
sinó qui fa que l’ŕnima retorni
(si cal a tall d’espasa o per les flames)
al Qui digué: «No pau, sinó combat
porto a la terra.» Aquests, amb fe dolenta
en el misteri de la Trinitat,
professen l’homoiusion; l’Església,
en canvi, va establir l’homousion
com a dogma de fe en eixa doctrina.
ELS FRARES
Que morin tots! Ja crema la foguera.
ADAM
Abandoneu, amics, aquesta «i»;
més bella us és la mort sacrificant-vos
en la batalla audaç pel Sant Sepulcre.
UN HERETGE ANCIŔ
No em temptis, Satanŕs: per la fe vera
nosaltres sagnarem on Déu ho mana.
UN FRARE
Ah, insolent, presumeixes de fe vera?
HERETGE ANCIŔ
Que el concili de Rímini i molts d’altres
no ens abonen?
FRARE
Erraren el camí.
Perň a Nicea i altres bons concilis,
oi que varen jutjar al nostre favor?
HERETGE ANCIŔ
Els rebels! Quina folla impertinčncia
és competir amb nosaltres. O, respon-me,
hi ha algun dels vostres pares de l’Església
tan gran com Arri, i com els dos Eusebis?
FRARE
I vosaltres, teniu un Atanasi?
HERETGE ANCIŔ
Teniu mŕrtirs, potser?
FRARE
Més que vosaltres!
HERETGE ANCIŔ
Mŕrtirs galdosos, que eren pel diable
enlluernats, i els duia a una mort vana.
Sou la gran Babilňnia, certament:
la prostituta que, segons va escriure
sant Joan, s’ha de perdre a flor de terra.
FRARE
I el dragó de set caps, i l’Anticrist,
vosaltres, de quč parla sant Joan.
Malignes, falsos, trepa del dimoni.
HERETGE ANCIŔ
Lladres, serpents, fornicadors, golosos.
PATRIARCA
Fora, fora, que ja ens demorem massa.
Per la glňria de Déu, a la foguera.
HERETGE ANCIŔ
Per la glňria de Déu, bé ho dius, dolent:
per la glňria de Déu hi ha sacrificis.
Sou forts i al vostre antull actueu ara,
perň, amb bons fets, el cel ha de jutjar-vos.
Comptant les vostres hores de pecat
un nou estol de nostra sang germina;
la idea viu, i el foc que ens ha cremat
les čpoques futures il·lumina.
A la mort gloriosa, amics, anem!
ELS HERETGES (canten en cor)
2. Déu meu, Déu meu, esguardeu-me, per quč m’haveu abandonat? Lluny esteu del meu socors, de les paraules del meu bramul.
3. Déu meu; crido de dia i no em responeu, i de nit no trobo repňs.
4. I Vós habiteu al Santuari…
(Psalm XXII.)
ELS FRARES (en cor, interrompent-los)
l. Pledegeu, oh Iahuč, amb els qui amb mi pledegen, combateu els qui em combaten;
2. empunyeu el broquer i la tarja i, ea! a mon ajut.
3. Desembeineu el venable i la destral davant els qui em persegueixen…
(Psalm XXXV.)
(Mentrestaru el patriarca i el seguici es retiren desfilant. Uns frares armb butlles a les mans es confonen amb els croats.)
LLUCIFER
Estŕs callat; la cosa t’estremeix?
La prens per drama? Pren-la de seguida
per farsa i et serŕ més divertida.
ADAM
Au, no bromegis! Doncs, per una «i»
es pot anar a la mort de forma intrčpida?
Quč és excels i magnífic, aleshores?
LLUCIFER
Allň que pugui ser risible a un altre!
Sols un bri divideix els dos conceptes,
sols una veu al cor els discerneix
i el jutge estrany que ho fa és la simpatia,
que divinitza o mata de ridícul.
ADAM
I per quč he vist tot aquest crim, aquest
combat mesquí d’una arrogant cičncia,
aquest verí que mata, amb gran destresa
destil·lat de la flor més refrescant
i esplčndida? Jo he vist aquesta flor
al temps en quč la fe fou perseguida.
Perň quin pecador l’ha arruďnada?
LLUCIFER
El pecador només és la victňria
que dissipa, acreixent cent interessos.
Ara el perill que agrupa, crea mŕrtirs
i dóna forces és amb els heretges.
ADAM
Tiraria l’espasa i tornaria,
sincerament, al meu país del nord
on a l’ombra del bosc pairal encara
l’honor viril, la senzillesa pura,
s’alcen contra el verí subtil de l’čpoca
present, si no sentís cap veu secreta
xiuxiuejant que jo he de recrear-la.
LLUCIFER
Esforç inútil! Car, no podrŕs mai
fer valer l’individu contra l’čpoca:
ella és un riu que el submergeix o el nega
i l’individu un nedador, no un nauta.
Els grans i els influents, segons les crňniques,
ho són perquč entengueren el seu segle,
mes no van engendrar nocions noves.
Mai no clareja perquč canta el gall,
sinó que canta el gall perquč clareja.
Aquells que ara s’apressen al martiri
encadenats i rodejats de burla
veuen només la petja que fa un home
al seu davant, despunta entre ella la nova
idea, i moren per allň que els fills
respiraran amb l’aire del carrer.
Perň deixem-ho: mira el campament,
quč fan aquells frarots que van i vénen,
quč mercadegen, quins discursos diuen,
gesticulant ferotges, amb follia?
Vine, escoltem-los!
UN FRARE (entre els croats, gue s’atropellen)
Campions, compreu-la!
Compreu la butlla de la penitčncia,
que és la guia de tots els vostres dubtes;
aquesta que us ensenya l’homicida,
l’adúlter, el sacríleg, el perjur,
quants anys han de sofrir a l’infern. I ensenya
que el ric pot ser remut d’un any de cŕstig
amb l’estipendi de vint-i-un sous
mentre que el pobre ja en té prou amb tres,
i aquell que de pagar sigui incapaç
amb uns milers de cops de xurriaca.
Compreu aquest plec preciós, compreu-lo!
ELS CROATS
Dóna-me’n! - Pare sant, també a nosaltres!
ADAM
Ah, vil marxant i compradors més ŕvols.
Treu l’espasa i dispersa aquesta fira.
LLUCIFER (confós)
Perdona’m, perň som vells coneguts,
el frare i jo. I un món d’aquesta mena
no m’és tan insofrible. Si la glňria
del Senyor fa pujar, jo també pujo;
només tu quedarŕs un xic per sota.
(Eva, com a Isaura, i Helena, la seva cambrera, vénen corrents; xisclant a Adam, perseguides per uns croats que es fan fonedissos de seguida.)
EVA (es desploma)
Salva’m, tu, campió!
ADAM (abraçant-la)
Ah, noble dama,
retorna: estŕs segura! Aixeca els ulls!
Que fascinants… Digueu, quč us ha passat?
HELENA
Érem a la natura, adelitant-nos
entre l’espessor ombrívola del nostre
jardí, assegudes a la gespa ufana,
i oíem com el rossinyol cantava
quan vam veure brillar dos ulls, amb folla
passió, pel darrera de l’arbust.
Fugim plenes d’esglai, mentre al darrera
quatre croats estan a punt de prendre’ns
i quasi ho fan si no arribem a tu.
ADAM
No sé si desitjar-te que et desvetllis;
i si ets un bell somni i m’abandones?
Com pot quedar aquest cos tan trasmudat
en esperit, tan noble i adorable!
LLUCIFER
Cos trasmudat! Ah, certament, la sort,
per castigar a l’enamorat la seva
follia, no ha de fer més que complir
tot el que escampa sobre l’estimada.
ADAM
Em penso que ja antany et vaig cončixer,
que a prop de l’escambell de Déu estŕvem.
LLUCIFER
Et prego, sobretot, que no ho oblidis:
el teu amor, joliu mentre sou dos,
quan s’hi posa un tercer se’t torna insípid.
ADAM
Aixeca els ulls, somriu. Grŕcies al cel!
EVA
Cavaller, m’has salvat; vols algun premi?
ADAM
No ho és, i generós, sentir com parles?
LLUCIFER (a Helena)
Un premi magre, i jo, ni aixň no guanyo?
HELENA
Que potser et dec alguna recompensa?
LLUCIFER
I doncs et penses que has estat salvada
pel noble cavaller? Gran vanitat!
El cavaller que salva una donzella
reserva la cambrera a l’escuder.
HELENA
I jo quč hi guanyo així? O sóc agraďda
i em passa com si hagués estat forçada,
o sóc ingrata i igualment em perdo.
I aquells quatre, no estaven malament…
ADAM
Ah, dama, on vols que et condueixi? Mana’m!
EVA
La porta del convent és davant nostre.
ADAM
El convent, dius? Peró la seva porta,
oi, no em tindrŕ tancada l’esperança?
Dóna’m un signe per fixar al costat
d’aquesta creu, i quan aquesta em cridi
a lluitar, aquell em retraurŕ el meu somni
més bell, sense que em cansi d’esperar
tants anys la recompensa a quč m’invita.
EVA
Té aquesta cinta!
ADAM
Negra, com la nit?
Ah, dama, l’esperança, no el neguit!
EVA
El signe és meu; no et puc donar altra cosa:
entre els murs del convent no hi ha esperança.
ADAM
Perň tampoc amor! I allŕ on tu ets
com pot faltar l’amor, donzella? A veure,
el teu vestit: no ets encara monja.
EVA
No em facis més preguntes, que em turmentes,
i em turmentes si el teu dolor veig créixer.
LLUCIFER
I a tu també t’ha de tancar aquest mur?
HELENA
Sí, perň sens tirar la clau al mar.
LLUCIFER
Llŕstima, pel bell plany que jo escriuria
d’un cas tan trist.
HELENA
Vés-te’n, enganyador.
LLUCIFER
I aixň per quč? No et sembla bona idea
que baixi al fons del mar a recollir-te-la?
HELENA
Ah, no ho demano.
LLUCIFER
Ja me’n vaig: el monstre
del fons agusa contra mi els ullals.
HELENA
Tonna, torna, que estic morta de por.
La clau bé puc deixar-la a la finestra.
ADAM
Deixa’m, almenys, que sŕpiga el teu nom
per saber quč he d’incloure a les pregŕries
a fi que el cel et vulgui beneir,
si em negues part al dol del teu destí.
EVA
Jo em dic Isaura. I tu, bon cavaller?
Escau més a una monja, la pregŕria,
ADAM
Jo em dic Tancred.
EVA
Adéu-siau, Tancred!
ADAM
No m’abandonis tan de pressa, Isaura,
o hauré de maleir el nom que m’has dit
per primer cop, en acomiadar-te.
Ha estat un minut breu, ŕdhuc en somni;
com puc continuar-lo si en l’enigma
romans, si amb el fil d’or del teu destí
no el puc brodar.
EVA
Escolta’l, doncs. Mon pare
també fou paladí del Sant Sepulcre;
quan una nit, llançant-se el fer contrari
al seu camp, per sorpresa, amb foc i ferro,
no veia cap manera de fugir-ne
a la Verge Maria féu el vot
que jo, petita encara, si ell podia
sortir-se’n, li seria consagrada.
Ell va tornar i jo la sagrada forma
rebí per segellar aquest vot.
ADAM
Ah, tu,
pur amor encarnat, tu! Mare santa!
No et girares ofesa per aquella
impia prometença, que a les teves
virtuts marca l’estigma del pecat
tornant el do del cel en malaurança?
HELENA
I tu no vols saber quč ha estat de mi?
LLUCIFER
Ja ho sé: vas estimar, et desenganyares,
vas estimar de nou, i tu enganyares,
tornant-hi, el teu heroi vas avorrir
i ara el cor buit a un hoste nou prepares.
HELENA
És curiós! Tens tracte amb el diable?
Mes no et veig tan modest perquč al present
creguis buit el meu cor, sincerament…
LLUCIFER (a Adam)
Cuita, senyor! Ni a tu fer el comiat,
ni a mi frenar el triomf no ens és possible.
ADAM
Tot el que dius, Isaura, al cor em fibla.
Dama, amb un bes fes dolç el verí ardent.
EVA
Quč em demanes? Ja saps mon jurament.
ADAM
Qui pot vedar que jo t’estimi en tot moment?
EVA
Tu ets feliç, mes jo, podré oblidar-te?
Tancred, me’n vaig, si no les meves forces
s’exhauriran. Adéu! Et veuré al cel.
ADAM
Adéu! Recordaré sempre aquest dia.
(Eva entra al convent.)
HELENA ( a part)
Ah, tu, covard, doncs he de fer-ho tot?
(En veu alta.)
La clau no serŕ al mar: a la finestra.
(Va al darrera d’Eva.)
ADAM (recobrant-se)
Anem-nos-en.
LLUCIFER
Ja és tard. Tot s’ha acabat.
Ja ho veus, la teva és una raça boja;
ara agafa la dona per mitjŕ
del desig bestial, i amb mans asprives
li treu el pol·len de la poesia
de la cara, robant-se a si mateix
les flors més agradoses de l’amor,
ara a dalt de l’altar com déu la posa
i es dessagna per ella i lluita en va
fins que el seu bes estčrilment s’esflora.
Per quč no l’aprecia com a dona,
tan sols al cercle femení assignada?
(Mentrestant s’ha enfosquit del tot; la lluna surt; Isaura i Helena s’estan a la finestra.)
EVA
Amb quin desig, en veure’m, tremolava;
ah, aquest heroi tremola al meu davant.
Perň l’honor de dona i la fe em manen
i amb sacrifici aquí em consumiré.
HELENA
M’admira com és boig, el nostre sexe!
Si romp amb tots els prejudicis corre
rera el plaer com una fera, es treu
amb un esquinç la dignitat del rostre
i, menyspreada, vaga enmig del fang.
Si no hi romp, s’estremeix de l’ombra prňpia
i es deixa emmusteir l’estčril grŕcia
negant-se a ella i als altres el plaer.
Per quč no va pel mig? O quin mal fa
una aventura, una amistança tendra,
de tant en tant, decent? No ho puc comprendre.
Car la dona no és mer esperit.
EVA
Mira per la finestra, Helena, encara
s aquí? Com podria haver marxat
an fŕcilment? Ah, si el sentís de nou.
ADAM (a Llucifer)
Mira a l’entorn: no és a la finestra?
No envia una mirada per seguir-me?
Ah, si veiés la seva grŕcil forma.
No et dolgui, Isaura, que romangui aquí.
EVA
Fóra millor que ja no t’hi estiguessis;
el cor trencat ben fŕcilment es tanca
i si es torna a trencar fa mal de nou.
ADAM
I no et fa por mirar la nit callada
que amorosa com un gran cor batega,
si a tu i a mi l’amor no ens és permčs?
No tems que el seu encant no t’hagi pres?
EVA
Jo també ho sento, aixň, com un lleu somni
que potser des del cel tempta aquest món;
una bella cançó els aires escampen,
amb bes fratern mils d’esperits custodis
ocults entre els fullatges veig somriure,
perň, Tancred, no ens parlen a nosaltres.
ADAM
Per quč, per quč? Aquest mur dolent m’ho priva?
Jo que he pres per assalt a les batalles
tantes parets, no puc travessar aquesta?
LLUCIFER
Doncs no, no pots, car l’esperit de l’čpoca,
més fort que tu, la guarda.
ADAM
Aixň qui ho diu?
(Al fons s’encén la llum d’una foguera.)
ELS HERETGES (en cor, de lluny)
21. Allibereu de l’espasa la meva ŕnima, de l’urpa del gos la meva única;
22. salveu-me de la boca del lleó, i dels corns del brúfol; exaudiu-me!
23. Predicaré el vostre nom als germans, enmig de la congregació us lloaré.
(Psalm XXII.)
EVA
Senyor, apiada’t de les seves ŕnimes!
ADAM (esgarrifant-se)
Un cant horrible.
LLUCIFER
El vostre himne de noces.
ADAM
Tant se val, sigui: no m’espaordeixo
i ho desafio tot per obtenir-te.
ELS FRARES (en cor, de lluny)
26. …d’ignomínia i d’oprobi es vesteixin els qui contra mi s’envaneixen!
27. Exultin els qui en ma justícia es complauen i ells diguin sempre: «Gran és Iahuč! qui es delecta en la pau del seu servent.»
(Psalm XXXV.)
(Amb el començament d’aguest cor Adam, gue s’ha acostat a la porta del convent, s’ha aturat de nou; a la torre crida un mussol, per l’aire volen bruixes i davant la porta un esquelet surt de la terra i es posa al davant d’Adam, amenaçador.)
EVA (tancant de cop la finestra)
Ajuda’m, Déu!
L’ESQUELET
No toquis la sagrera.
ADAM
Qui ets tu, monstre?
L’ESQUELET
Sóc el que tindrŕs
present a tots els besos i abraçades.
LES BRUIXES
Llavor dolça, acerba poma,
cova serps, jove coloma!
Isaura, et convoquem!
ADAM
Quines figures!
Heu canviat vosaltres, o bé jo?
Us vaig cončixer plenes de ventures.
Quč hi ha aquí de real i de fal·laç?
El vostre sortilegi em frena el braç.
LLUCIFER
M’ha dut a una agradosa companyia,
la sort. Ja feia temps que ho esperava:
aquest bonic exčrcit de cent bruixes
que sobrepuja molt en impudícia
la nimfa nua! A més d’aquesta vella
companyona, la mort esglaiadora
que tot parodiant la virtut rígida
fa que el fill de la terra l’avorreixi.
Salut a totes! Ja no em queda temps
de xerrar aquesta nit entre vosaltres.
(Les visíons desapareixen.)
Avant, Tancred; ella ha tancat de cop
la finestra; quč fem aquí en la nit?
El vent és fred; sols en traurŕs un reuma.
Perň Helena m’espera, i quč faré?
Fóra estrany que el diable fes l’amor.
Quedaria per sempre més ridícul,
s’enduria la seva potestat
ell mateix. És estrany: amb pit ardent
l’home enyorívol a l’amor suplica
i sols turments li dóna, i amb pit fred
el diable té feina a alliberar-se’n.
ADAM
Porta’m a una altra vida, Llucifer!
Menant batalles per idees santes
sols he trobat malediccions mesquines;
l’home el sacrificaven a la glňria
de Déu, i ha resultat embastardit
per portar-les a terme. Jo volia
que el plaer s’ennoblís, i amb el segell
del pecat han marcat la joia; aquella
virtut cavalleresca que exalçava
m’ha apunyalat el cor. Fora d’aquí,
cap a un món nou; prou he mostrat quč valc;
jo, capaç del combat i la renúncia,
bé puc deixar el meu lloc sense vergonya.
Que no m’exalti res, que el món es mogui
com vulgui; no li arreglo més les rodes,
mirant amb apatia els seus defectes.
Estic cansat; vull descansar una mica.
LLUCIFER
Descansa, doncs! Perň jo no crec gaire
que l’esperit, aquesta força activa,
et deixi descansar. Segueix-me, Adam!