Carles Fernàndez-Komlósi


GESTA
HVNGARORVM


ELS ACTES DELS HONGARESOS








GESTA HUNGARORUM – ELS ACTES DELS HONGARESOS




Traducció del llatí al català i notes: © Carles Fernàndez 2008

Contacte: carles(at)freemail.hu

Illustració de portada: Honfoglalás, Árpád Feszty.

ISBN: 978-963-06-4773-1





INDEX

Introducció

L'obra
La trama

Notes sobre la pronunciació dels noms hongaresos

GESTA HUNGARORUM ELS FETS DELS HONGARESOS

1. COMENÇA EL PRÒLEG DELS ACTES DELS HONGARESOS.
2. ESCÍTIA.
3
. PER QUÈ ELS DIUEN "HONGARESOS"
4. ÁLMOS, EL PRIMER CABDILL
5. EL CABDILL ÁLMOS
6. L'ELECCIÓ DEL CABDILL ÁLMOS.
7. EL JURAMENT
8. LA PARTENÇA DELS MAGIARS.
9. RÚSSIA
10. PAU ENTRE EL CABDILL ÁLMOS I ELS RUSSOS.
11. ELS SET CABDILLS CUMANS.
12. LES CIUTATS DE LADOMER I GALÍTZIA.
13. L'ENTRADA A PANNÒNIA.
14. EL CASTELL D'HUNG
15. EL CABDILL ÁRPÁD.
16. EL CASTELL DE KOMÁROM
17. EL MONT TARCAL.
18. SZERENCS.
19. BORSOD.
20. EL CABDILL DE BIHAR.
21. COM PUJAREN CONTRA BIHAR.
22. SZABOLCS.
23. NYÍR
24. LA VICTÒRIA DE TAS, SZABOLCS I TÉTÉNY.
25. TRANSSILVÀNIA.
26. LA PERÍCIA DE TÉTÉNY.
27. COM ANAREN CONTRA GYALÚ.
28. LA MORT DE GYALÚ.
29. EL CABDILL MÉN-MARÓT.
30. EL RETORN.
31. EL CABDILL SALAN.
32. LA SORTIDA DE SZERENCS.
33. EL CASTELL D'ÖRSÚR I EL RIU EGER.
34. ELS CASTELLS DE NÓGRÁD I DE NYITRA.
35. EL RIU GARAM I EL CASTELL DE BORS.
36. LA CIUTAT DE NYITRA.
37. ELS ESPIES ENVIATS PELS CABDILLS.
38. LA LLUITA DEL CABDILL ÁRPÁD.
39. L'EXÈRCIT DELS GRECS I DELS BÚLGARS.
40. LA MARXA DEL CABDILL SALAN CONTRA EL CABDILL ÁRPÁD.
41. LA VICTÒRIA DEL CABDILL ÁRPÁD.
42. LA PARTENÇA D'ÁRPÁD.
43. ELS AMBAIXADORS DEL CABDILL DE BULGÀRIA.
44. ELS CASTELLS DE ZAGREB, POZSEGA I VALKÓ.
45. L'ILLA DEL DANUBI.
46. LA GENT DE BULGÀRIA I MACEDÒNIA.
47. EL PAS DE MEGYER.
48. LA
TERRA DE PANNÒNIA.
49. LA CIUTAT DE VESZPRÉM.
50. EL CASTELL DE FERRO.
51. LA DEVASTACIÓ DE PANNÒNIA.
52. EL CABDILL MÉN-MARÓT.
53. ÖSBŐ I VELEK.
54. LA SUCCESSIÓ DEL CABDILL ZOLTA.
55. LA DEVASTACIÓ DE LORENA, ALAMÀNIA I FRANCÒNIA.
56. LA MORT DE LÉL I DE BULCSU.
57. ELS ENEMICS DEL REI OTÓ.
58. LA CONSOLIDACIÓ DEL REGNE.

Apèndix 1: Personatges
Apèndix 2: Geografia
Apèndix 3: Nacionalitats
Mapa




Introducció

Corria el segle IX de la nostra era. Guifrè el Pilós es feia fort al petit comtat de Barcelona. A l'altra banda de la península Ibèrica, els àsturs recuperaven les terres de Lleó, les quals havien caigut davant dels sarraïns algunes dècades abans, i establien la frontera cristiana pel riu Duero. I cap al nord, els successors de Carlemany lluitaven per conservar un imperi cada cop més decadent que deixava buits de poder a les seves marques més llunyanes.

En aquest marc de circumstàncies feia la seva aparició en la història occidental un poble que reclamava la herència del rei Àtila l'hun, l'anomenat Flagell de Déu. Un poble que arrasava per on trepitjava, que no tenia ciutats, que vivia a lloms dels seus cavalls, que dormia en tendes de feltre i que amb només arcs i fletxes va fer trontollar tot un continent. Eren els magiars, o hongaresos, segons el nom que van rebre en llatí.

No era l'ànim exclusiu dels magiars el de destruir pobles o cremar camps, sinó més aviat el d'aconseguir una terra on viure-hi. La conquesta de la conca dels Càrpats, la terra d'Àtila, es va completar pels volts de l'any mil, quan el cabdill magiar Vajk, va acceptar el catolicisme romà i va ser coronat rei pel Papa Silvestre II amb el nom d'István (Esteve). Dos segles més tard, un notari anònim del rei Béla, va escriure la gesta d'aquells homes: la GESTA HUNGARORUM.


L'obra

La Gesta Hungarorum va ser escrita poc abans de l'any 1200 de la nostra era. L'autor no s'identifica sinó amb la seva inicial: P. Sembla ser que es tractava d'un notari, bé del rei Béla II, el qual regnà entre els anys 1131 i 1141, bé de Béla III, rei d'Hongria entre l'any 1172 i 1196. El manuscrit original, com era costum, va ser redactat en llengua llatina, tot i que arran de l'abundància de paraules i noms hongaresos, ha resultat força útil per conèixer la pronunciació magiar durant la edat mitjana. A més a més de la trama estricta, l'autor, el mestre P., o Anonymus, com és conegut a Hongria, recull tradicions com ara l'ascendència huna dels magiars, motiu de controvèrsia entre els historiadors avui en dia, o llegendes com la del naixement del cabdill Álmos, amb paralˇlelismes amb el naixement de Jesucrist.

Avui en dia la majoria dels erudits no es prenen la Gesta Hungarorum com a document fiable, si bé tampoc no han pogut desmentir molts dels fets que s'hi expliquen. En aquesta traducció només es pretén donar a conèixer l'obra medieval sense entrar en la veracitat del contingut.


La trama

Tot comença a la vora oriental del Volga (Etil). Els magiars són una de les moltes nacions escites. L'escriptor descriu una vida idealitzada en un país idealitzat, ja que hi abundaven l'or, l'argent, les pedres precioses i els seus habitants disposaven de pells i ramats en abundància. Però les bones condicions també tenien el seu costat fosc: les nacions augmenten fins que la superpoblació es fa inevitable i molts pobles ja no poden disposar de terres pròpies. Set cabdills, els anomenats Hétmagyar o Set Hongaresos, no veuen solució possible a la situació i trien l'Álmos, fill d'Ügyek, com a líder, el qual els haurà de guiar cap a occident, a la terra del seus avantpassats, els huns. Segons alguns historiadors, els magiars van començar el viatge cap a l'oest després de ser derrotats per un altre poble nòmada, els petxenegs, els quals segles més tard es refugiarien a Hongria on serien absorbits i acabarien la seva existència com a poble.

Álmos va guiar el seu poble per les planes d'Escítia i Rússia, on se'ls van unir algunes tribus turqueses identificades amb el nom de cumans segons el relat, tot i que sembla ser que eren kabars, i una multitud indeterminada d'eslaus.

Van fer caure les ciutats de Suzdal, Vladimir, Kíev, Galítzia i Ungvár, on sembla ser que va morir Álmos i va ser substituït pel seu fill Árpád.

Árpád va conquerir gairebé tot el país de Pannònia bé enfrontant-se a Salan, Gyalu, Mén-Marót i altres cabdills menors, bé aconseguint l'amistat o rendició d'altres pobles com els sículs, descendents dels huns, segons el relat. El punt culminant arriba quan els magiars entran a la ciutat d'Ethilburg: la ciutat del rei Àtila. Els cabdills hongaresos per fi seien en el tro del seu avantpassat Àtila.

Tot semblava anar bé per a les hordes turco-magiars les quals feien caure una ciutat rere l'altra, saquejaven ciutats teutones, italianes, gregues i van arribar fins i tot a la Catalunya medieval. Però un dia de primavera de 955, l'emperador Otó, dels teutons, els va tallar les ales. Va derrotar l'exèrcit magiar i va capturar dos dels seus generals, Bulcsu i Lél, als quals va penjar a la vista de la resta dels hongaresos. Res no tornaria a ser igual. Els magiars van abandonar el nomadisme i a poc a poc van acceptar el cristianisme, el qual els integraria en Europa i els separaria definitivament d'Àsia d'on havien vingut.

 


Notes sobre la pronunciació
dels noms hongaresos

L'hongarès és una llengua molt fonètica, com el català de València, per exemple. És a dir, que coneixent unes poques regles és molt fàcil de llegir, ja que poques vegades es produeixen irregularitats. Per tant ens ha semblat útil de donar unes pinzellades sobre la pronunciació hongaresa, per tal que es puguin llegir els noms de manera apropiada.

Les Vocals:es divideixen en curtes o llargues. Les curtes no porten signes diacrítics, o bé una dièresi, mentre que les llargues porten accent o doble accent (Ő, Ű)

Vocals curtes: A, E, I, O, Ö (o+e), U, Ü (u+i)
Vocals llargues: Á, É, Í, Ó, Ő, Ú, Ű.

Les consonants: Només indicarem les lletres o dígrafs (combinació de lletres) que difereixen en la seva pronunciació de les regles catalanes.

C: Com la TS catalana.
CS: Com la TX catalana.
G: Sempre com la G de Garona.
GY: Com DJ.
H: Sempre aspirada.
J: Com a I semivocal de Laia.
LY: Com a I semivocal.
NY: Com en català.
S: Com el grup IX de Caixa
SZ: Com el grup SS en Passar
ZS: Com la J de Jordi.

 


 


GESTA HUNGARORUM
ELS FETS DELS HONGARESOS


1. COMENÇA EL PRÒLEG DELS ACTES DELS HONGARESOS.

El mestre P, notari del ben recordat i gloriós Béla, rei d'Hongria, a N, el seu amic més estimat, honorable i versat en l'art de l'escriptura, a qui saluda i anuncia que acomplirà el seu desig.

En altres temps, quan érem plegats en els estudis escolars, llegíem amb el mateix entusiasme la història de Troia. A mi m'agradà tant que vaig recopilar-ho tot en un sol volum segons el meu estil, tal i com ho aprengué dels meus mestres, agafant-ne dades d'autors com ara, Dàrius de Frígia i d'altres escriptors. I així tu, com que jo ja havia escrit la història de Troia i de les guerres de Grècia, em demanes que ara ho faci sobre l'origen dels reis i dels nobles d'Hongria, com ara: els set prínceps, els anomenats Hétmagyar, els quals vingueren de la terra d'Escítia, de com era aquesta terra d'Escítia, o com nasqué Álmos, el primer cabdill d'Hongria, de qui provenen els reis d'Hongria, o també de quants països i reis conqueriren o per què aquest poble, el qual en llengua estrangera s'anomena hongarès i en la pròpia, magiar, sortí de la terra d'Escítia.

T'havia promès d'acomplir la teva demanda, però obstaculitzat per altres afers, si no és per la teva carta, on em recordes que t'he de pagar el meu deute, ja m'hauria oblidat tant de la teva petició com de la meva promesa. Malgrat que he començat amb dificultat, duré a terme, però, la feina a la qual m'has encoratjat. Jo també he trobat raonable, segons l'exemple de diversos historiadors i amb l'ajuda divina, de no deixar caure en l'oblit tot allò que succeí amb els nostres avantpassats des de la primera fins a l'última generació.

He pensat, doncs, que la millor cosa serà que t'ho escrigui d'una manera veritable i senzilla, llavors el lector veurà amb claredat com passaren les coses. No seria ni digne ni adient que la molt noble nació hongaresa se n'assabentés de com foren els seus inicis i els seus actes heroics mitjançant contes falsos de pagesos o càntics folklòrics de joglars, com si d'una fantasia es tractés. Per tant, a fi conèixer una veritat digna d'un noble sobre aquestes coses, cal mirar l'explicació d'escriptures veritables i la interpretació clara d'obres històriques.

Hongria és un poble molt afortunat ja que ha rebut molts dons. De fet pot gaudir a cada moment del regal que és el seu erudit, el qual coneix el principi de l'origen dels seus reis i nobles. I sigui per aquests reis la lloança i l'honor del Rei Etern i de Sa Mare, Santa Maria, i que per la seva gràcia, els reis i nobles d'Hongria puguin governar el país d'una manera feliç, ara i sempre. Amen.


2. ESCÍTIA.

Escítia és, en efecte, un gran país, el qual s'anomena Hongria del Don. S'estén des de la seva frontera oriental cap a les regions del nord fins a la Mar Negra. Pel mig, hi passa el riu anomenat Don, amb els seus grans aiguamolls, on hi ha abundància de martes amb la pell de les quals es vesteixen no només nobles i vilans, sinó que fins i tot els vaquers, porquerols i pastors d'ovelles en decoren la seva roba, en aquest país. A més a més, hi abunden l'or, l'argent i als seus rius s'hi troben pedres precioses i gemmes. Cap a la part oriental hi havien les nacions de Gog i de Magog, les quals foren exterminades per Alexandre el Gran.

Escítia és una terra molt extensa, tan llarga com ampla. Als homes que l'habiten se'ls anomena comunament i fins als nostres dies hongaresos del Don, un poble que mai no ha estat sotmès a cap poder imperial. Els escites són un antic poble que domina aquest país oriental, com ja hem dit més amunt. El primer rei d'Escítia fou Magog, fill de Jafet, del qual reben els seus habitants el nom de magiars. Del llinatge d'aquest rei descendia el celebèrrim i alhora poderossíssim rei Àtila, el qual l'any de l'encarnació de quatre-cents-cinquanta-u sortí d'Escítia, entrà a Pannònia amb gran poder i, un cop que els romans fugiren, conquerí el país. Aquest Àtila establí la seva seu reial a la vora del Danubi, sobre aigües termals; renovà tota obra antiga que hi trobà i edificà una poderosa muralla tot al voltant. En llengua hongaresa hom anomena a aquest lloc Budavár mentre que en teutó es diu Ethilburg. Però d'això, ja n'hi ha prou. Continuem els camins de la història!

Després d'un llarg període de temps, del llinatge del rei Magog nasqué Ügyek, pare del cabdill Álmos, de qui s'originen els cabdills i reis d'Hongria, dels quals en parlarem tot seguit.

Com ja havíem dit, els escites són un poble antic, dels quals els historiadors romans escrigueren que eren gent molt sàvia i pacífica, que no treballava la terra i que entre ells no hi havia pràcticament cap crim. Tot i així, no construïen cases, sinó que feien tendes de feltre. S'alimentaven de carn, peix, llet i mel, i feien servir moltes espècies. Confeccionaven els seus vestits amb pell de marta i d'altres bèsties salvatges. D'or, argent i gemmes, en tenien tant com de còdols, ja que en trobaven als rius d'aquella terra. No cobejaven els bens aliens, ja que, de fet tots ells eren rics: posseïdors d'animals i de queviures suficients. No eren fornicadors, sinó que tothom tenia una sola muller. Malgrat tot, al cau d'un temps, el poble estava tan fastiguejat de la guerra i consumits per tanta crueltat que, segons alguns historiadors, duts per l'ira, els escites menjaven carn humana i bevien sang. I, segons el meu parer, els seus fruits eren els d'un poble endurit. Els escites mai no foren conquerits per ningú. De fet foren ells els qui feren fugir molt avergonyit Dàrius, rei dels perses. Hi perdré vuitanta-mil homes i fugí amb gran temor cap a Pèrsia. Igualment els escites mataren Cir, rei de Pèrsia, juntament amb tres-cents trenta mil homes. Una altra vegada derrotaren d'una forma humiliant Alexandre el Gran, fill del rei Filip i de la reina Olímpies, el qual havia conquerit moltes nacions en la guerra.

Efectivament, els escites eren gent endurida que resistia qualsevol tipus de treball. Eren físicament forts, i valents en la guerra. No hi havia res que els pogués aturar per venjar-se d'una injúria. Quan els escites aconseguien una victòria no volien cap botí, com fan de fet els seus descendents moderns, sinó que més aviat buscaven una glòria perdurable.

Tret de Dàrius, Cir i Alexandre, cap poble del món no ha pogut endinsar-se en aquesta terra. El ja mencionat poble escita era endurit en la lluita; els seus homes eren genets molt veloços. Portaven casc i amb l'arc i les fletxes eren més bons que cap altre poble del món, com es pot percebre per la seva descendència.

Escítia queda lluny de la zona tòrrida i, per tant, és un lloc molt favorable per a la multiplicació de les seves gents. Tot i ser molt espaiosa, hi havia multitud de pobles al país que ni es podien alimentar suficientment ni tenien terres per habitar-hi. És per això que set dels prínceps, els anomenats hétmagyar, no es volien resignar a la mancança de terres, sinó que es proposaren d'evitar-ho costés el que costés. Llavors aquests prínceps es reuniren i decidiren d'ocupar terres on fos possible viure, i per tant d'abandonar el país on havien nascut, com explicarem tot seguit.


3. PER QUÈ ELS DIUEN "HONGARESOS"

Ara queda per explicar la raó per la qual s'anomena hongaresos al poble que sortí de la terra d'Escítia.

Els hongaresos reberen el seu nom pel Castell d'Hung ja que, un cop subjugats els eslaus que hi habitaven, fou residència dels set prínceps al temps d'entrar a Pannònia. Aleshores les nacions dels voltants a Álmos, fill d'Ügyek, li deien Cabdill d'Hung i als seus soldats, hongaresos. Què més hi ha? Deixant de banda tot això, tornarem al propòsit de l'obra i continuarem el viatge per la història i, guiats per l'Esperit Sant, conclourem el nostre treball.


4. ÁLMOS, EL PRIMER CABDILL

L'any vuit-cents dinou de l'encarnació del Senyor, un noble cabdill d'Escítia, Ügyek, el qual, com ja hem dit abans era del llinatge del rei Magog, prengué per esposa la filla del cabdill Őnedbeli de l'Hongria del Don, la qual es deia Emes. Amb ella, Ügyek tingué un fill anomenat Álmos. Fou per voluntat divina que rebés aquest nom. La seva mare, quan encara era embarassada, tingué una visió divina en la qual una au Turul[1] venia cap a ella i la deixava encinta. Al mateix temps li semblava que del seu úter sortia un torrent, i dels seus lloms, gloriosos reis, els quals, malgrat tot, no es multiplicaven a la seva terra. I com que somni en hongarès es diu álom i fou mitjançant un somni que el naixement fou anunciat, el nen rebé el nom d'Álmos. Per altra banda també li donaren aquest nom perquè també significa sant, ja que de la seva descendència vendrien reis sants i cabdills. Quines altres coses tenim?


5. EL CABDILL ÁLMOS

El naixement del cabdill Álmos produí un gran goig entre Ügyek i els seus parents i entre quasi tots els prínceps d'Escítia, ja que el seu pare, Ügyek, era de l'estirp del rei Magog.

Aquest Álmos era un home formós. Tenia la cara morena i els ulls grans i negres. Era alt i prim i tenia unes mans grans amb dits forts. Álmos era honest, benèvol, generós, savi, bon soldat, i donava de bon grau la part corresponent a cadascú dels que en aquell temps eren militars al país d'Escítia.

Quan Álmos arribà a l'edat adulta era com un regal de l'Esperit Sant, car, tot i ser pagà, era el més fort i savi de tots els altres cabdills d'Escítia. En aquells dies cap assumpte del regne no es feia sense el seu consell i ajut. Quan el cabdill Álmos esdevingué un jove madur, es casà amb una donzella, filla d'un noble cabdill d'aquella terra. D'ella nasqué un fill que rebé el nom d'Árpád i al qual portaren a Pannònia, com veurem tot seguit.


6. L'ELECCIÓ DEL CABDILL ÁLMOS.

Els hongaresos són un poble molt valent i molt fort en les tasques de la guerra, cosa que, com ja havíem dit anteriorment, havien rebut del poble escita, els quals en la seva llengua es diuen hongaresos del Don. Aquella terra d'Escítia, durant aquella generació, era plena de multitud de nacions, les quals ni es podien alimentar suficientment, ni tenien terres per viure-hi, com ja havíem mencionat. És per això que set dels prínceps, els anomenats fins al dia d'avui hétmagyar, no es volien resignar a la mancança de terres i, després de reunir-se decidiren d'abandonar el seu país natal i colonitzar amb armes i guerra noves terres per habitar-hi. Triaren la terra de Pannònia, famosa per haver estat el país del rei Àtila, de l'estirp del qual provenia Álmos, pare d'Árpád. Aquests set prínceps, amb seny i lògica, entengueren que no podien assolir la tasca sense un cabdill i preceptor. Així que els set homes, de manera voluntària i de comú acord, elegiren Álmos, fill d'Ügyek, com a cabdill i preceptor seu i per als fills dels seus fills fins a l'última generació. I els seus descendents foren ilˇlustrats i guerrers valents.

Aquests set prínceps eren homes nobles, guerrers valents i lleials. Llavors digueren Álmos voluntàriament:

"Des del dia d'avui t'elegim a tu com al nostre cabdill i preceptor. A on el teu desig et dugui, allí et seguirem."

Aleshores els homes ja mencionats barrejaren la seva sang per Álmos en un recipient, segons el ritual pagà, ratificant, així, el jurament. Tot i ser pagans, la fe que demostraren en aquest jurament la mantingueren fins a la seva mort, com veurem tot seguit.


7. EL JURAMENT

La primera clàusula del jurament deia així: Tant com durés la seva vida i la dels seus descendents, el cabdill dels magiars sempre seria de l'estirp d'Álmos.

La segona clàusula del jurament deia així: De tots el bens que aconsegueixin pel seu treball, tothom en tindrà una part.

La tercera clàusula del jurament deia així: Ni els prínceps que havien triat voluntàriament Álmos com a senyor ni els seus fills, mai no serien privats ni del consell del cabdill ni dels privilegis del regne.

La quarta clàusula del jurament deia així: Si algun dels seus descendents fos infidel al cabdill o bé introduís discòrdia entre el cabdill i la seva família, sigui vessada la sang del culpable tal i com fou vessada al temps del jurament amb el cabdill Álmos.

La cinquena clàusula del jurament deia així: Si cap persona volgués trencar l'acord entre Álmos i els altres prínceps o els seus descendents, sigui per sempre maleït.

Quòrum: Set homes, a saber: Álmos, pare d'Árpád, Előd, pare de Szabolcs, del llinatge del qual procedeix Csák, Kend, pare de Korcán, Ond, pare d'Ete, del llinatge del qual procedeixen Kalán i Kölcse, Tas pare de Lél, Huba, del llinatge del qual procedeix Szemere, el setè era Tétény, pare d'Horka, pare de Gyula i Zombor, del llinatge dels quals procedeix Maglód, del qual en parlarem més endavant.

Però ja n'hi ha prou. Continuem el camí de la història!


8. LA PARTENÇA DELS MAGIARS.

L'any de l'encarnació de vuit-cents vuitanta-quatre, segons expliquen les cròniques, els set prínceps anomenats hétmagyar deixaren Escítia per anar cap a l'occident. Entre ells hi era el cabdill i preceptor dels prínceps, Álmos, descendent del recordat rei Magog, el qual anava amb la seva muller, el seu fill Árpád i els dos fills del seu oncle Hülek: Szovárd i Kadocsa, així com una multitud innombrable de gent d'aquella contrada.

Viatjaren durant molts dies pel desert. Travessaren el riu Etel asseguts sobre bots, tal i com ho feien els pagans. No trobaven però cap camí que els conduís a cap ciutat o lloc habitat. Ni tan sols s'alimentaven del fruit del treball de l'home, com era el seu costum, sinó, més aviat, de carn i peixos, fins que arribaren a la regió russa de Suzdal. Allí els joves caçaven gairebé a diari. És per això que fins al dia d'avui els hongaresos són millors caçadors que no pas la resta de nacions del món.

I fou d'aquesta manera que el cabdill Álmos i els seus entraren a la regió de Suzdal, a Rússia.


9. RÚSSIA

Després d'això entraren al país dels russos, per on avançaven sense cap contratemps fins arribar a la ciutat de Kíev. Creuaren Kíev i des d'allí travessaren el riu Dnièper, ja que volien conquerir el país dels russos.

Llavors el cabdill dels russos sentí molta por, ja que havia escoltat que el cabdill Álmos, fill d'Ügyek, era de l'estirp d'Àtila, a qui els seus avantpassats havien pagat tributs anualment. Llavors el cabdill de Kíev tingué consell amb tots els seus prínceps i parlaren de declarar la guerra al cabdill Álmos. S'estimaven més de morir en la guerra que no pas de perdre el país contra la seva voluntat en mans d'Álmos. Aleshores el cabdill de Kíev envià un missatge solˇlicitant l'ajut dels seus fidels amics, els set cabdills cumans. Aquests prínceps, a saber: Ed, Edömén, Et, Bönger, Ócsád, pare d'Örsúr, Vajta i Ketel, pare d'Alaptolma, aplegaren no pas pocs soldats de cavalleria els quals es desplegaren ràpidament per anar contra el cabdill Álmos, ja que tenien amistat amb el cabdill de Kíev. Aquest cabdill aplegà el seu exèrcit i amb l'ajut dels cumans avançaren amb una gran multitud armada contra el cabdill Álmos.

Pel que fa al cabdill Álmos, a qui ajudava l'Esperit Sant, prengué les seves armes, passà revista a les seves tropes i començà a anar d'aquí a allà a cavall encoratjant els seus soldats. Llavors, de cop i volta s'aturà davant del seu exèrcit i s'adreçà als seus homes tot dient:

"Escites, companys, guerrers forts i valents!

Recordeu l'inici del nostre viatge, quan diguéreu que amb armes i guerra aconseguiríeu aquesta terra que ara trepitgeu. Per tant, que no us amoïnin les multituds de russos i cumans. Ells són igual que els nostres gossos. Que no s'atemoreix pas un gos en sentir la veu del seu amo? El valor d'un poble no resideix pas en el seu nombre, sinó en la força del seu esperit. O és que no sabeu que, com deia un savi, un sol lleó espanta molts cérvols? Però deixant de banda això, només us diré una cosa: Qui ha pogut mai resistir els exercits d'Escítia? No fou Dàrius, rei dels perses, qui fugí dels exèrcits escites i amb gran temor i vergonya es refugià a Pèrsia després de perdre vuitanta mil homes? O no mataren els escites tres-cent trenta-mil homes de l'exèrcit del també rei de Pèrsia, Cir? O que hi ha d'Alexandre el Gran, fill del rei Filip i de la reina Olímpies, el qual

després d'haver lluitat i subjugat molts països hagué de fugir vergonyosament dels escites?És per això que hem de lluitar amb valor i força contra l'enemic, el qual s'assembla als nostres gossos. No els heu de tenir més por que el que tindríeu a un núvol de mosques!"

Després d'escoltar el cabdill Álmos, els soldats se sentiren molt animats. En aquell moment sonaren les trompetes de guerra pertot arreu i tots dos exèrcits començaren la lluita sense compassió. Al camp de batalla, hi caigueren multitud de russos i de cumans. En veure que els seus estaven per ser derrotats, els cabdills russos i cumans fugiren per salvar la vida i entraren a Kíev. El cabdill Álmos i els seus els perseguiren fins a la ciutat de Kíev, i als cumans que mataven els tallaven els seu cap calb com si fossin carabasses crues. Els cabdills russos i cumans, però, en veure l'audàcia dels escites es quedaren amagats a la ciutat.


10. PAU ENTRE EL CABDILL
ÁLMOS I ELS RUSSOS.

Després de la victòria, Álmos i els seus soldats prengueren possessió de les terres dels russos i, un cop aconseguits els seus bens, començaren el setge de Kíev a les dues setmanes. Apostaren escales contra les muralles de la ciutat i els cabdills russos i cumans, en veure l'audàcia dels escites se sentiren molt atemorits, i quan se n'adonaren que no podrien resistir, el cabdill de Kíev i els altres cabdills cumans enviaren ambaixadors solˇlicitant al cabdill Álmos i als seus prínceps que signessin la pau amb ells. En arribar al campament d'Álmos, els ambaixadors li demanaren que no expulsés els seus senyors del tron. Llavors Álmos tingué consell amb els seus i envià de tornada els ambaixadors amb les condicions que demanava: Els cabdills i prínceps dels russos i dels cumans haurien de lliurar els seus fills com a ostatges als hongaresos. A més a més, anualment els haurien de pagar un tribut de deu mil marcs i els haurien de proveir de menjar, vestit i d'altres necessitats. Tot i no ser del seu grat, els cabdills russos li concediren a Álmos tot allò que demanava. També li pregaren que abandonés la terra de Galítzia i que anessin més enllà del Bosc de Havas, cap a l'oest, fins a la terra de Pannònia, on havia regnat el rei Àtila. Lloaven Pannònia per ser un lloc extremament bo i deien que hi fluïen insignes fonts d'aigua: el Danubi i el Tisza, a banda d'altres fonts on abunden els peixos. Explicaven que hi habitaven els eslaus, els búlgars, els vàlacs i els pastors romans, en aquella terra. Fins i tot es podria dir que Pannònia és oficialment la terra de pasturatge dels romans, ja que fins al dia d'avui els ramats romans pasturen als camps d'Hongria. I què més hi ha?


11. ELS SET CABDILLS CUMANS.

El cabdill Álmos i els seus prínceps es reuniren en consell i acordaren de fer tal i com havien dit els cabdills russos i signaren la pau amb ells. Llavors els cabdills dels russos, és a dir, el de Kíev i el de Suzdal, per tal de no ser destronats, donaren els seus fills com a ostatges al cabdill Álmos i, amb ells, enviaren deu mil marcs i mil cavalls amb selles i frens guarnits a l'estil rus, i cent nens cumans, i quaranta camells per portar càrregues pesades, i innombrables pells d'ermini i d'esquirol, a banda d'altres incomptables regals. Aleshores els ja esmentats cabdills cumans, a saber: Ed, Edömén, Et, Böngér, pare de Bors, Ócsád, pare d'Örsúr, Vajta, de qui prové l'estirp de Baracska, i Ketel, pare d'Alaptolma, des que veieren la pietat del cabdill Álmos envers els russos, es llençaren als seus peus per voluntat pròpia tot dient:

"Des del dia d'avui i fins a l'última generació, t'elegim a tu com al nostre senyor i preceptor. I a on el teu desig et dugui, nosaltres et seguirem."

I en acabar de dir aquestes coses, feren a la manera pagana un jurament de fidelitat amb el cabdill Álmos. D'aquesta forma Álmos i els seus prínceps es comprometeren amb ells amb fidelitat i jurament. Així, aquests set cabdills cumans, juntament amb les seves mullers, els seus fills i una gran multitud, es prepararen per venir a Pannònia. Igualment molts del russos s'uniren al cabdill Álmos i vingueren amb ell a Pannònia, els quals viuen fins als nostres dies a diversos llocs d'Hongria.


12. LES CIUTATS DE LADOMER I GALÍTZIA.

Aleshores, el cabdill Álmos i els altres prínceps, els anomenats Hétmagyar, i els cabdills cumans amb els seus parents i serfs i serves, sortiren de Kíev i es dirigiren fins a la ciutat de Ladomer guiats pels russos de Kíev. Llavors el cabdill de Ladomer i els seus prínceps sortiren fins a la frontera del regne a l'encontre del cabdill Álmos amb diversos regals preciosos i li obriren la ciutat. El cabdill Álmos hi romangué, allí, per tres setmanes amb tot els seus bens. A la tercera setmana el cabdill de Ladomer li donà com a ostatges els seus dos fills i els fills dels seus guerrers. A més a més li donà dos mil marcs d'argent, cent marcs d'or fos, incomptables pells i robes, tres-cents cavalls amb selles i frens, vint-i-cinc camells i mil bous per carregar grans pesos, a banda d'innombrables regals per al cabdill i per als prínceps.

A la quarta setmana el cabdill Álmos i els seus arribaren a Galítzia i allí triaren un lloc per descansar. Tan bon punt ho sentí el cabdill de Galítzia, sortí a l'encontre del cabdill Álmos amb els peus nusos i li donà diversos regals, i rebé Álmos amb les portes de la ciutat obertes com al seu senyor. Li donà el seu fill i els fills dels prínceps del seu regne com a ostatges. Li donà també deu magnífics corsers àrabs, tres-cents cavalls amb selles i frens, tres mil marcs d'argent, dos-cents marcs d'or i vestits d'alta qualitat, que regalava tan al cabdill com als seus soldats.

Mentre que el cabdill Álmos prenia un mes de descans a Galítzia, el cabdill de la ciutat, així com altres companys seus, vingueren a pregar el cabdill Álmos i els seus nobles de descendir més enllà d'Havas, a la terra de Pannònia, cap a l'occident. Explicaven que aquell país era especialment bo, que hi fluïen, allí, nobilíssimes fonts, com ara les ja esmentades: el Danubi, el Tisza, el Vág, el Maros, el Körös, el Temes i d'altres. A més a més feia temps aquest país havia estat la terra del rei Àtila, la qual fou ocupada després de la seva mort fins al riu Danubi pels prínceps romans on establiren els seus pastors. La terra que hi ha entre el Danubi i el Tisza fins a la frontera amb els russos i els polonesos fou presa, però, pel Gran Khan, cabdill dels búlgars i avantpassat de Salan, el qual hi portà colons eslaus i búlgars. Quant al territori entre el Tisza i el bosc d'Igyfon, que es troba a prop de Transsilvània, fou ocupat des del riu Maros fins al Szamos pel cabdill Marót, al nebot del qual els hongaresos diuen Mén-Marót, ja que tenia moltes dones. En aquesta terra viuen els khàzars. La terra entre el riu Maros i la ciutat d'Orsova fou ocupada per un cabdill que es deia Galad, el qual havia vingut des del castell de Bodony i, amb l'ajut dels cumans, havia conquerit el país. De la seva descendència procedeix Ajtony el qual al cau de molt de temps, en els dies del rei Sant Esteve, fou mort per Csanád, fill de Doboka, al seu castell a la vora del riu Maros. Pel seu bon servei, el rei ja mencionat abans, li donà muller i el castell d'Ajtony amb totes les seves possessions, tal i com és costum dels bons senyors quan recompensen els seus fidels. Aquest castell es diu Csanád en els nostres dies.


13. L'ENTRADA A PANNÒNIA.

El cabdill Álmos i els seus nobles concordaren amb el consell dels russos i signaren una pau segura amb ells. Els cabdills dels russos, per tal de no ser destronats, donaren els seus fills com a ostatges, com ja havíem mencionat anteriorment, així com un gran nombre de regals. Llavors el cabdill de Galítzia feu arranjaments perquè dos mil arquers i tres mil camperols precedissin els magiars fins a la frontera d'Hung a través del bosc d'Havas per què els preparessin el camí. També carregà totes les seves bèsties amb queviures i coses necessàries, i els regalà una innombrable quantitat d'animals per a menjar. Llavors els set prínceps, els anomenats Hétmagyar, i els set cabdills cumans, el nom dels quals ja hem esmentat abans, amb totes les seves famílies i els seus serfs i serves partiren cap a la terra de Pannònia amb el consell i l'ajut dels russos de Galítzia.

Després de travessar el bosc de Havas, descendiren a la regió d'Hung. El primer lloc que ocuparen en entrar-hi, l'anomenaren Munkács, ja que havia estat un gran esforç, d'entrar a la terra que havien triat. Hi romangueren per quaranta dies, per descansar del seu treball. Aquell país els agradava més d'allò que es pugui dir amb paraules. Els eslaus que habitaven la zona, en assabentar-se de l'arribada dels magiars, tingueren por i, per voluntat pròpia, se sotmeteren al cabdill Álmos, ja que havien sentit que descendia del rei Àtila. Malgrat ser homes del cabdill Salan, servien el cabdill Álmos amb gran honor i temor. I tot allò que necessitava per viure o que li era apropiat, li ho donaven. Així era el temor i la tremolor que inundava els habitants d'aquelles terres. I es prostraven davant el cabdill i els seus prínceps com ho fan els servents davant el seu senyor. Lloaven la fertilitat d'aquella terra i narraven com, un cop mort el rei Àtila, el Gran Khan, l'avantpassat del cabdill Salan, vingué des de Bulgària, amb el consell i l'ajut de l'emperador dels grecs, a ocupar el país. També explicaven com aquells mateixos eslaus colonitzaren des de Bulgària fins la frontera amb els russos, i com els tractava ara el seu cabdill Salan tant a ells com als seus, i quin poder tenia sobre tots els pobles veïns.


14. EL CASTELL D'HUNG

En sentir aquestes coses, el cabdill Álmos i els seus prínceps se n'alegraren molt i cavalcaren cap al castell d'Hung per capturar-lo. I mentre eren acampats al costat de les muralles, Laborc, el governador del castell, que en la llengua local s'anomenava duc, fugí cap al castell de Zemplén. Els soldats d'Álmos, llavors, el perseguiren i el prengueren a prop d'un riu, i en aquell mateix lloc el penjaren. Des d'aquell dia, aquell riu rep el nom de Laborc.

Aleshores el cabdill Álmos i els seus entraren al castell d'Hung. Feren molts sacrificis als deus immortals i ho celebraren amb un banquet que durà quatre dies. Al quart dia el cabdill Álmos convocà el consell i feu jurar els seus que, mentre visquessin, el seu cabdill i preceptor seria el seu fill, Árpád. És per això que, en llengua estrangera, a Árpád li deien "Cabdill d'Hung" i als homes d'Hung, els seus soldats, "hongaresos". Aquest nom encara perdura per tot el món fins al dia d'avui.


15. EL CABDILL ÁRPÁD.

L'any nou-cents tres de l'encarnació del Senyor, el cabdill Árpád envià el seu exèrcit per tota la terra i subjugà tot el territori i tots els habitants que hi ha entre el Tisza i el Bodrog, fins a Ugocsa. Llavors posaren setge al castell de Borsova, el qual capturaren al tercer dia. També destruïren les seves muralles i se'n dugueren encadenats cap al castell d'Hung tots els soldats de Salan que hi trobaren.

Mentre hi romanien allí per més dies, observaven la fertilitat de la terra, l'abundor de tota mena de bestiar i la gran quantitat de peix dels rius Tisza i Bodrog, i tan al cabdill com als seus homes, l'indret els agradà més d'allò del que es pugui expressar amb paraules.

En assabentar-se'n, d'allò que havia succeït, i sentir-ne, de la fuga dels seus homes, el cabdill Salan no tingué el coratge de donar la cara, si no que, més aviat, segons els costums búlgars, envià ambaixadors per tal d'amenaçar. Salan saludava Árpád de manera burlesca com a "Cabdill d'Hongria" i als seus home els deia irònicament "hongaresos". Tenia molta curiositat per saber qui eren, d'on venien i que volien. Tot seguit els ordenava d'emmenar-se dels seus actes dolents i de no gosar de travessar el Bodrog, altrament ell mateix pujaria amb l'ajut de grecs i búlgars i es revenjaria dels seus actes dolents i no deixaria que ningú no pogués anunciar amb alegria que n'havia sortit estalvi.

Els ambaixadors de Salan arribaren al castell de Zemplén, travessaren el riu Bodrog i al segon dia arribaren al campament d'Árpád. Al tercer dia saludaren Árpád en nom del seu senyor i li donaren el seu mandat. El cabdill Árpád, després d'haver escoltat la delegació del superb cabdill Salan respongué d'una manera no pas altiva, sinó humil:

"El meu avantpassat, el poderossíssim rei Àtila, posseïa tota la terra que hi ha entre el Danubi i el Tisza fins a la frontera amb Bulgària, com és el cas del vostre senyor actualment. És per això, i no pas per por als grecs o als búlgars, com si jo no els pogués fer front, sinó per amistat amb el cabdill Salan, que solˇlicito com a herència legítima una terra per als meus ramats, és a dir, la terra fins al riu Sajó. A més a més, solˇlicito del vostre cabdill que m'enviï de bona voluntat aquests dos càntirs plens d'aigua del Danubi així com un fardell d'herba de la sorra d'Alpár, per què pugui comprovar si és més dolça que la d'Escítia, és a dir, l'herba de l'Hongria del Don, i si l'aigua del Danubi és més bona que la del Don"

Un cop donat el missatge, Árpád els obsequià amb valuosos regals, la qual cosa comprà la seva bona voluntat, i els permeté de tornar a casa seva. Llavors el cabdill convocà el consell i envià ambaixadors al cabdill Salan amb dotze cavalls blancs, dotze camells, dotze homes joves cumans, dotze eixerides noies russes, dotze pells d'ermini, dotze pells de marta i dotze vestits daurats. Amb la delegació hi envià homes nobles: Ond, pare d'Ete, i l'altre: Ketel, pare d'Alaptolma. En tercer lloc hi envià Tarcal, un soldat molt diligent, per tal que pogués inspeccionar la qualitat de la terra i, tan aviat com tornés, n'informés el seu senyor, Árpád.


16. EL CASTELL DE KOMÁROM

El cabdill Árpád envià Ond, pare d'Ete, Ketel, pare d'Alaptolma i el guerrer cumà Tarcal, l'estirp de qual s'extingí. Aquests homes travessaren el riu Bodrog a Sátorhalom per l'indret on corre i desemboca un rierol. Creuaren el Bodrog, però al passar amb confiança el rierol que hem mencionat abans, com que duia gran quantitat d'aigua, el cavall de Ketel s'entrebancà i es submergí, i fou gràcies a l'ajut del seus companys que es lliurà d'una mort segura. Des d'aleshores, a aquest riu li diuen de forma jocosa Ketelpatak, que en hongarès significa Rierol de Ketel. Temps després, per la gràcia d'Árpád, a Ketel li fou concedida aquesta terra amb tots els seus habitants, i no només això, sinó quelcom de més gran, ja que quan Árpád havia conquerit tot Pannònia, en reconeixement al seu fidel servei, li donà una gran terra a prop del Danubi, per on corre el riu Vág. Més tard, Alaptolma, fill de Ketel, hi construí un castell, al que anomenaren Komárom. Llavors assignà al servei al castell un terç de la gent que havia portat amb ell i un terç de la gent que el cabdill li havia concedit. Al cau de molt de temps Ketel i el seu fill Tolma hi foren enterrats, aquí, seguint els costums pagans. Pel que fa a la terra que avui anomenem Ketelpatak, pertanyé als descendents de Ketel fins al temps del fill de Ladislau el Calb, el rei Andreu. El rei tenia dos motius pels que volia canviar les terres al descendent de Ketel: en primer lloc perquè li eren útils en les seves caceres, i segon, perquè la seva muller hi volia viure, allí, ja que es trobava a prop del lloc on havia nascut, car era filla del cabdill dels russos. A més a més temia la vinguda de l'emperador dels teutons, que irrompés a Hongria per venjar la sang del rei Pere, tal i com en parlarem més endavant.


17. EL MONT TARCAL.

Ond, Ketel i Tarcal travessaren el bosc cavalcant per la vora del riu Bodrog com si es tractés d'una cursa. Pujaren al cim d'un turó força elevat a lloms dels seus veloços cavalls. Llavors el cavall de Tarcal deixà enrere els altres i hi arribà el primer. És per això que des d'aquell dia s'anomena Mont Tarcal a aquell turó.

Aquests tres cavallers contemplaren la terra des del cim del turó fins a on arribava la vista i no es pot expressar amb paraules com els hi agradà. I en aquell mateix indret, a la manera pagana, feren un gran sacrifici d'un cavall ben gras. Llavors Tarcal, que era un home audaç i valent, se'n tornà cap al cabdill Árpád amb els seus soldats per donar-li notícies útils sobre la comarca. Per altra banda, Ond i Ketel, baixaren del Mont Tarcal al tercer dia i es trobaren amb el cabdill Salan al castell d'Alpár, que és a la vora del Tisza. Al segon dia d'haver arribat, saludaren Salan en nom d'Árpád i li donaren els regals que portaven i li transmeteren el missatge del cabdill Árpád. Salan, en veure els regals i escoltar la delegació, se n'alegrà moltíssim i fou benigne amb els ambaixadors i els obsequià amb diversos dons. Pel que fa a Árpád, li concedí tot allò que demanava. Al desè dia Ond i Ketel reberen el permís per tornar a casa. El cabdill Salan, jocosament, envià amb ells dues gerres plenes d'aigua del Danubi i un fardell de la millor terra de les Sorres d'Alpár, a banda de diversos regals per al cabdill Árpád. I li concedí tota la terra amb els seus habitants fins al riu Sajó. Llavors Ond i Ketel tornaren ràpidament cap al cabdill Árpád, juntament amb els ambaixadors de Salan, els quals li presentaren els regals i l'informaren que Salan li havia concedit el país amb els seus habitants. Aleshores esclatà la joia i ho celebraren amb un banquet que durà tres dies. Després de signar la pau, Árpád s'acomiadà dels ambaixadors de Salan amb diversos regals, a fi que portessin notícies de pau a casa.


18. SZERENCS.

El cabdill Árpád i els seus nobles sortiren del Castell d'Hung amb gran goig, i plantaren el seu campament més enllà del Mont Tarcal, al camp que hi ha a la vora del riu Tatka, a prop del Mont Szerencs. Des d'allí veieren com era la regió, així que a aquell lloc el batejaren com "Amabilis" que en la seva llengua es diu Szerelmes, car els hi havia agradat molt, i des d'aquell dia l'anomenaren Szerencs.

Llavors el cabdill Árpád i tots els seus prínceps amb totes les seves famílies posposaren els seus assumptes i edificaren cabanes on poder descansar. Hi romangueren, allí, no pas pocs dies, i mentre, conquerien totes les terres veïnes fins al riu Sajó i Sóvár. A més a més, el cabdill Árpád donà moltes terres en diversos indrets de la regió al costat del riu Tatka, sota el bosc a Ed i a Edömén, les quals per gràcia divina, continuen en mans dels seus descendents fins al dia d'avui.

Pel que fa al ja mencionat, Tarcal, adquirí una gran terra per gràcia del cabdill Árpád al peu del turó on el riu Bodrog desemboca al Tisza. I hi construí un castell que actualment porta el nom d'Hímesudvar.


19. BORSOD.

Un cop assentats, de comú acord i per consell de tots els habitants de la comarca, decidiren d'enviar Bors, fill de Bönger, amb un gran exèrcit cap a la terra dels polonesos perquè vigilessin la frontera del regne i confirmessin tots els obstacles fins als Monts Tátra, i en un lloc adient, construïssin un castell per custodiar el regne.

Llavors Bors, després de rebre el permís, sortí de bon ànim amb una multitud de camperols, els quals construïren un castell a prop del riu Bódva, al que anomenaren Borsod, ja que era petit.

Bors acceptà els fills dels habitants com a ostatges, establí les fronteres pels Monts Tátra i tornà cap al cabdill Árpád. La tornada de Bors produí una gran alegria a la cort del cabdill. Per les seves accions, Árpád constituí Bors com a comte d'aquell castell i li donà poder sobre tota la comarca.


20. EL CABDILL DE BIHAR.

Alguns dies després, per consell dels nobles, el cabdill Árpád envià ambaixadors al castell de Bihar, al cabdill Mén-Marót, per demanar-lo que li concedís terres des del riu Szamos fins a la frontera de Nyír i la Porta de Meszes, ja que Árpád mateix era descendent d'Àtila. Li envià regals, tal i com ho havia fet abans amb Salan. Al front de la delegació hi anaven dos soldats molt diligents: Ösbő, pare de Szalók, i Velek, de qui procedeix el bisbe Torda. Aquests homes, en efecte, eren de noble estirp, així com tots els altres que havien sortit d'Escítia seguint el cabdill Álmos amb una gran multitud de pobles.


21. COM PUJAREN CONTRA BIHAR.

Ösbő i Velek, els ambaixadors d'Árpád, travessaren el Tisza pel Pas de Luc. Llavors arribaren al castell de Bihar, saludaren el cabdill Mén-Marót i li donaren els regals que portaven de part d'Árpád. Després li transmeteren el missatge sobre les terres, al qual ens havíem referit anteriorment. Mén-Marót els rebé de bon grau i a canvi els donà valuosos dons i al tercer dia els permeté de tornar cap al seu país. A més a més respongué Árpád d'aquesta manera:

"Digueu-li, a Árpád, cabdill d'Hongria i senyor vostre, que ens sentim en deute amb ell com d'amic a amic i que li ajudarem en tot allò que calgui, ja que és el nostre hoste i es troba en necessitat. Però quant a la terra que heu demanat a la nostra gràcia, de cap manera no us en concedirem mentre viurem. Ens indigna, també, el fet que Salan li hagi concedit una gran terra, sigui per bona intenció, tal com dieu vosaltres, o bé, per temor, com negueu. Nosaltres, ni per bona intenció ni per temor, no li donarem cap territori, malgrat tot allò que argumenta de l'herència. Què sàpiga que les seves paraules, allò de que prové del llinatge del rei Àtila, l'anomenat "flagell de Déu", no contorben pas el nostre ànim. Àtila prengué violentament aquesta terra del meu avantpassat, però ara, per la gràcia del meu senyor, l'emperador de Constantinoble, ningú no me la podrà arrabassar."

Després de dir tot això, els donà permís per tornar a casa. Llavors Ösbő i Velek, els ambaixadors d'Árpád, s'afanyaren cavalcant cap al seu senyor. En arribar-hi, li donaren el missatge de Mén-Marót. En sentir-ho, el cabdill Árpád i els seus nobles, s'encoleriren i, tot seguit, planejaren d'enviar un exèrcit contra Bihar. Acordaren que hi anirien Tas, pare de Lél, i Szabolcs, fill d'Előd, de qui procedeix l'estirp de Csák, a més a més de Tétény, pare d'Horka i avi de Gyula i Zombor del llinatge dels quals procedeix Maglód. Un cop rebut el permís d'Árpád, sortiren amb un exèrcit no pas petit i travessaren el Tisza pel Pas de Lád. Al segon dia d'arribar al Tisza, començaren a cavalcar cap al riu Szamos, i plantaren el campament a l'indret on ara hi ha la ciutat de Szabolcs. En aquell lloc els nadius es rendiren voluntàriament i posaren al peu dels hongaresos els seus fills, als quals donaren com a ostatges per tal d'evitar problemes. D'altra banda, com que eren temuts per gairebé tots els homes del país, alguns n'escaparen i anaren a Mén-Marót per informar-li de tot allò que havia succeït. En sentir-ho, el temor saltà sobre Mén-Marót, el qual no podia ni moure les mans. El que atemoria els homes més d'allò que es pot descriure amb paraules era que havien sentit que Álmos, pare d'Árpád, era descendent del rei Àtila. És per això que pensaven que només sobreviurien per gràcia d'Árpád, fill d'Álmos, i dels seus nobles. I és per això que molts es rendien voluntàriament. La profecia divina s'acomplí en el cabdill Álmos i en el seu fill Árpád quan Moisès, el profeta, parlava així als fills d'Israel: "Aquest lloc que trepitgeu ara, serà vostre."[2] I aquell lloc que trepitjaven el cabdill Álmos i el seu fill, Árpád, juntament amb els seus nobles, esdevingué seu i dels seus descendents, i d'ells serà per sempre mai.


22. SZABOLCS.

Szabolcs, un home molt savi, veié un lloc a prop del Tisza i, en percebre la qualitat de l'indret, hi edificà un castell. Per consell dels seus socis, hi aplegà una multitud considerable per cavar un gran fossat i edificar un castell de terra resistent. Aquest castell ara es diu Castell de Szabolcs. Llavors Szabolcs i els seus companys prengueren molts dels habitants de la comarca com a serfs del castell, els quals són els anomenats actualment "civils". I mentre que es preparaven per continuar, hi deixaren soldats sota el comandament d'un noble militar anomenat Ekölcs. Mentrestant, Szabolcs i els seus companys dividiren l'exèrcit en dues parts: la primera avançaria per la vora del riu Szamos, mentre que l'altra ho faria per la zona de Nyír. Szabolcs i Tas, pare de Lél, partiren amb la meitat de l'exèrcit per la zona del Tisza subjugant pobles fins arribar a prop del riu Szamos, a l'indret que es coneix ara com Sárvár. I allí mateix, sota els aiguamolls, Tas, pare de Lél, aplegà una gran multitud de gent, els quals excavaren un gran fossat i construïren un fort castell de terra que abans es deia Castell de Tas però ara Sárvár. I després de prendre els fills dels habitants d'aquella comarca com a ostatges, deixaren el castell ple de soldats. Aleshores Tas, per petició dels pobles subjugats al seu senyor, el cabdill Árpád, fundà un mercat entre el Tisza i Nyír, al qual posà el seu propi nom i encara avui es diu així, Tasvására.

Després Szabolcs i Tas marxaren i atacaren el castell de Szatmar. Al tercer dia de lluita aconseguiren la victòria, i al quart, els soldats hongaresos portaren els homes de Mén-Marót encadenats als calabossos i prengueren els fills del habitants de la comarca com a ostatges. Després de deixar el castell ple de soldats, continuaren cap a les Portes de Meszes.


23. NYÍR

Tétény i el seu fill, Horka, cavalcaren per la regió de Nyír i subjugaren multitud de pobles entre el bosc de Nyír i Osmóér. Conqueriren el país fins a Zilah, i en contra seu no s'aixecà ni una mà, ja que el cabdill Mén-Marót i els seus no s'atrevien a fer-los front, sinó que, més aviat, començaren a vigilar la frontera del riu Körös. Fou aleshores que Tétény i el seu fill Horka sortiren de Zilah cap a la regió de Meszes per trobar-se amb Szabolcs i Tas. En veure's, s'alegraren moltíssim, i lloaren les seves victòries en un banquet .

L'endemà Szabolcs, Tas i Tétény es reuniren per discutir que farien a la frontera del reialme d'Árpád anomenada "la Porta de Meszes". Llavors ordenaren els habitants de la regió de construir-hi portes de pedra i d'edificar una gran barrera de fusta per tota la frontera. Després els tres homes que hem mencionat, informaren Árpád i els seus nobles mitjançant correus fidels. En rebre la notícia, tant Árpád com els seus guerrers se n'alegraren moltíssim, oferiren sacrificis a la manera pagana i als correus els donaren diversos regals. El cabdill Árpád i els seus prínceps feren festa tota la setmana a causa de la gran alegria i gairebé cada dia s'emborratxaven de tanta felicitat. Després d'això, el cabdill Árpád i els seus, sortiren de Szerencs i plantaren el campament a la vora del Sajó, entre el Tisza i l'Hernád.


24. LA VICTÒRIA DE TAS,
SZABOLCS I TÉTÉNY.

Tas, Szabolcs i Tétény veieren que Déu els havia donat una gran victòria i que, en aquesta terra, havien subjugat quasi tots els pobles per al seu senyor. Llavors aconseguiren una glòria immensa entre els habitants del país. I quan arribaren a un lloc deshabitat, hi romangueren durant uns quants dies, assegurant així, la frontera del reialme.


25. TRANSSILVÀNIA.

Quan ja hi portaven força temps, allí, Tétény, pare d'Horka, com que era astut, sentí que els nadius parlaven de la bondat de les terres transsilvanes, sobre les que regnava un tal Gyalú, un valac. Llavors començà a desitjar d'obtenir el domini de Transsilvània per a ell i per a la seva descendència, si és que era possible i per gràcia del cabdill Árpád. I això és el que succeí més tard. Transsilvània fou propietat dels descendents de Tétény fins al temps del rei Sant Esteve. I hauria estat seva durant molt més temps si Gyula el Menor, juntament amb els seus dos fills: Bolya i Bonyha, s'haguessin convertit al cristianisme i no haguessin actuat sempre contra el rei sant, com explicarem tot seguit.


26. LA PERÍCIA DE TÉTÉNY.

Tétény, que era molt sagaç, envià Apafarkas, pare d'Agmánd, un home molt astut, per tal que observés d'amagat la qualitat i la fertilitat del país de Transsilvània i com eren els seus habitants, car, si era possible, els declararien la guerra, ja que Tétény volia adquirir un nom i terres, tal i com deien els nostres bards: "Tota la terra aconseguiren i un bon nom es feien" Què més n'hi ha?

El pare d'Agmánd, l'espia de Tétény, rondava com una guineu, observant la bondat de la terra, la seva fertilitat, els seus habitants i tot quan podia percebre la vista humana. Allò que veié li agradà més del que es pugui expressar amb paraules, llavors tornà cap al seu senyor, a qui explicà les moltes bondats d'aquella terra: que era irrigada per grans rius, el nom i la utilitat dels quals li enumerà. Deia que a la sorra dels rius hi havia or de la millor qualitat. També se n'extreia sal d'aquella terra. Els habitants, però, eren els més vils de tot el món. Eren vàlacs i eslaus, no tenien armes, tret d'arcs i fletxes, i el seu cabdill, Gyalú, no era gaire fort ni tenia bons soldats, tot i que estaven atents als hongaresos, ja que anteriorment havien tingut problemes amb cumans i petxenegs.


27. COM ANAREN CONTRA GYALÚ.

Després d'haver-ne sentit, de la bondat d'aquella terra, Tétény envià correus al cabdill Árpád demanat-li permís per anar més enllà del bosc i atacar Gyalú. Árpád tingué consell i lloà el projecte de Tétény i li concedí el permís per anar més enllà del bosc i atacar Gyalú. Quan Tétény escoltà el correu, es preparà amb els seus soldats, deixà els seus companys i marxà cap a l'orient, més enllà del bosc, contra Gyalú, cabdill dels vàlacs. En sentir-ne, de la seva arribada, Gyalú congregà el seu exèrcit i ràpidament cavalcaren al seu encontre per barrar-los el pas cap a la Porta de Meszes. Mentrestant Tétény travessà el bosc en un dia i arribà al riu Almas, i allí s'hi trobaren tots dos exèrcits, amb el riu entremig. El cabdill Gyalú volia retenir, allí els hongaresos amb les seves fletxes.


28. LA MORT DE GYALÚ.

Al matí, abans de l'alba, Tétény dividí el seu exèrcit en dues parts. A una d'elles l'envià cap a la zona més alta, així que quan els soldats de Gyalú travessessin el riu, fossin atacats per sorpresa. I així succeí. Com que el pas del riu fou fàcil, tots dos exèrcits entraren en combat en una dura lluita. L'exèrcit de Gyalú hi fou vençut, i molts dels soldats foren morts, mentre que d'altres foren fets presoners. En veure-ho tot, Gyalú, per tal de salvar la vida, fugí amb alguns homes. Quan anava cap al castell que hi ha a la vora del riu Szamos, els soldats de Tétény que anaven rere seu, el mataren a prop del riu Kapus. Els habitants de la comarca, en veure la mort del seu senyor, signaren la pau voluntàriament i elegiren Tétény, pare d'Horka, com a senyor seu. Feren el jurament de fidelitat en un indret anomenat Esküllő. I d'ençà, aquell lloc es diu Esküllő, per que hi juraren. Tétény governà aquella terra en pau i felicitat, i la seva descendència perdurà fins als dies del rei Sant Esteve. El fill de Tétény fou Horka, els fills d'Horka foren Gyula i Zombor. Gyula mateix tingué dues filles: la una era Karold i l'altra Sarolt. Sarolt esdevingué mare del rei Sant Esteve. Zombor engendrà Gyula el Menor, pare de Bolya i Bonyha, els quals visqueren en temps en què el rei Sant Esteve subjugava Transsilvània. Aquest Gyula fou conduït a Hongria, on passà tota la seva vida en presó, ja que la seva fe era vana i no es volia fer cristià, a banda de fer molts actes contraris al rei Esteve, tot i que la mare del rei, era també família seva.


29. EL CABDILL MÉN-MARÓT.

Després de la victòria, Tas i Szabolcs tornaren al campament del cabdill Árpád. Mentrestant subjugaven tots els pobles entre el Szamos i el Körös, i ningú no gosava d'aixecar la mà contra ells. El mateix cabdill Mén-Marót, tampoc no s'hi volia enfrontar, sinó que, més aviat, es preparava per anar a Grècia.

Tot just després de partir, Tas i Szabolcs anaren cap a un riu anomenat Omsóér i arribaren als aiguamolls de Szerep. A continuació arribaren a Szeghalom, per on volien travessar el riu Körös i lluitar contra Mén-Marót, però hi vingueren els seus soldats i els ho impediren. Tot seguit cavalcaren per un dia fins que plantaren el seu campament a prop d'uns petits turons (Apróhalom). Llavors cavalcaren des del riu Túr fins al Tisza, el qual travessaren pel pas de Dorogma. Allí mateix un soldat cumà anomenat Olah aconseguí una gran terra, la qual encara avui està en mans dels seus descendents.


30. EL RETORN.

Quan estaven per travessar el Tisza enviaren correus al cabdill Árpád, per tal que en fos informat, de totes les bones notícies. Aquests li haurien d'anunciar la notícia que Tas i Szabolcs i tot el seu exèrcit tornaven sans i estalvis i que a hores d'ara travessaven el riu pel pas de Dorogma. En sentir que Tas i Szabolcs tornaven sans i estalvis amb el seu exèrcit, el cabdill Árpád organitzà un gran banquet i donà diversos regals als correus. Quan Tas i Szabolcs estaven per entrar a la cort, Árpád envià tots els seus homes al seu encontre, els quals els reberen amb gran goig. I com es costum dels bons senyors que s'estimen els seus fidels, gairebé cada dia menjaven a la seva taula i els feia molts regals. De la mateixa manera, Tas i Szabolcs donaven diversos regals al cabdill Árpád, a banda d'oferir-li els fills presoners dels habitants d'aquelles terres.


31. EL CABDILL SALAN.

Alguns dies després, el cabdill Árpád i els seus nobles es reuniren en consell i decidiren d'enviar ambaixadors al cabdill Salan, per tal que l'informessin i se n'alegrés, de les victòries de Tas, Szabolcs i Tétény, i que li demanessin terres fins al riu Zagyva. I així succeí. Enviaren Et i Vajta, els quals quan es trobaren amb Salan a la terra d'Alpár, li donaren la bona notícia i li demanaren terres fins al riu Zagyva. En escoltar-ho, el cabdill Salan sentí una gran por, i per aquesta por, li concedí, al cabdill Árpád, les terres fins al riu Zagyva, mentre que als ambaixadors els obsequià amb diversos regals. Al desè dia Et i Vajta reberen el permís per tornar al seu senyor. El cabdill Árpád els rebé amb honor i, després d'escoltar el seu informe, hi hagué gran goig a la cort, i el cabdill Árpád donà terres i grans possessions als seus fidels.


32. LA SORTIDA DE SZERENCS.

Després d'això, el cabdill i els seus prínceps sortiren de Szerencs, travessaren el riu Sajó per la desembocadura de l'Hernád i plantaren el campament a la vora del riu Héjő, entre el Tisza i l'Emőd, i hi romangueren per un mes. Aquí mateix, el cabdill li donà a Böngér, pare de Bors, una gran terra, la qual s'estenia des del riu Tapolca fins al Sajó, al lloc que actualment es diu Miskolc. A més a més li donà també el castell anomenat Győr. Temps després, Bors, fill de Böngér, fundà un comtat amb aquest castell i el seu propi, l'anomenat Borsod.


33. EL CASTELL D'ÖRSÚR I EL RIU EGER.

Després que el cabdill Árpád i els seus nobles hagueren restablert la marxa, arribaren al riu Nyárád, i plantaren el campament a prop de les rieres, al lloc anomenat actualment Kács. Aquí, Árpád li donà una gran terra a Ócsád, pare d'Örsúr, i anys després, Örsúr, a la font del riu, hi construí un castell que actualment porta el nom de Castell d'Örsúr.

Árpád i aquells que havien sortit amb ell, arribaren al riu Eger, i hi construïren cabanes. Allí romangueren per alguns dies, i al turó d'on feren la coberta del cabdill Árpád, l'anomenaren Színhalom. El seu campament s'estenia des del riu Ostoros fins al castell de Poroszló. D'allí sortiren fins arribar al riu Zagyva, a la vora del qual plantaren el campament, el qual s'estenia des del Tisza fins al bosc de Mátra. I anaven subjugant tots els pobles que hi havia entre els rius Körös, Zagyva i el bosc de Szepes. Allí, al bosc de Mátra, el cabdill Árpád els donà una gran terra a Ed i a Edömén, on el seu net, Pata, construí un castell. De la seva estirp, al cap de molt de temps vingué el rei Samuel, al qual li deien Aba, per la seva pietat.


34. ELS CASTELLS DE NÓGRÁD I DE NYITRA.

En aquell temps, el cabdill Árpád aprecià que entre els seus homes hi havia un ambient d'alegria i seguretat, llavors convocà el consell i envià molts soldats per conquerir els pobles de Gömör i Nógrád i, en cas de tenir bona sort, ascendirien fins a la frontera amb Bohèmia, al castell de Nyitra. Al capdavant d'aquesta expedició, nomenà els fills del seu oncle Hülek: Szovárd i Kadocsa, a més a més d'Huba, un dels prínceps de la nació. Llavors, aquests tres cavallers, un cop rebut el permís del cabdill Árpád, sortiren cap a l'indret anomenat Pásztó, cavalcaren cap al riu Hangony, el qual travessaren, i arribaren al riu Sajó. D'allà marxaren cap a la regió del castell de Gömör i continuaren fins al mont Bolhád. Després passaren a la comarca de Nógrád fins arribar al riu Galga. Des d'allí anaren cap a la vora del Danubi, travessaren el riu Verőce i plantaren el campament a la vora del riu Ipoly. Com que gaudien de la gràcia divina, eren temuts per tots els homes, però el que inspirava més temor entre la gent era allò que havien sentit del cabdill Árpád, fill d'Álmos: que era descendent del rei Àtila. Llavors tots els eslaus que habitaven aquelles terres, els quals anteriorment estaven sota el domini del cabdill Salan, arran de la por que els tenien, s'hi sotmeteren voluntàriament sense que s'aixequés cap mà en contra. I així, amb gran temor i tremolor servien els hongaresos com si haguessin estat els seus senyors des d'antic.

Szovárd i Kadocsa, a més a més d'Huba, de qui descendeix l'intelˇligent Szemere, en veure que molts pobles s'havien rendit sense anar a la guerra, organitzaren un gran banquet. Aleshores els prínceps del habitants del país, els quals havien donat els seus fills com a ostatges, els presentaren diversos regals i, amb bones paraules i sense guerra, se sotmeteren al cabdill Árpád. A aquests prínceps, els portaren amb ells en l'expedició. Quant als seus fills captius i els diversos presents que havien rebut, els enviaren al cabdill Árpád. El cabdill i els seus nobles se'n alegraren moltíssim, d'aquestes coses, i als portadors de la bona notícia els donà diversos regals.


35. EL RIU GARAM I EL CASTELL DE BORS.

Entretant, Szovárd i Kadocsa, els fills d'Hülek, a més a més d'Huba i tot el seu exèrcit travessaren el riu Ipoly a prop del Danubi. L'endemà travessaren el riu Garam i plantaren el campament al costat de la fortalesa que avui porta el nom de Várad. Un cop capturat aquest castell, hi romangueren tres dies esperant Bors, fill de Böngér, al qual el cabdill Árpád havia enviat amb un gran exèrcit per anar en el seu ajut. Quan, al quart dia, hi arribà amb el seu fort exèrcit, tots els habitants d'aquelles terres sentiren por i cap d'ells tingué el valor d'aixecar les mans en contra. Llavors aquests quatre senyors tingueren consell i per petició dels nadius que els eren fidels, decidiren que un terç de l'exèrcit juntament amb els habitants de la comarca anessin al bosc de Zólyom i que construïssin fortaleses tant de pedra com de fusta per la frontera del regne, així que ni els bohemis ni els polonesos poguessin entrar al país per robar o sacsejar. Així que decidiren en comú d'enviar-hi Bors, fill de Böngér, amb els seus soldats. Ara bé, quan cavalcaven al costat del riu Garam, sortí fugint un cérvol davant seu, que pujà al cim d'un turó. Ràpidament Bors sortí a darrere perseguint-lo fins que el ferí amb una fletxa al cim del turó. Un cop allí dalt, contemplant tots els turons al seu voltant, es proposà de construir-hi un castell. Tot seguit aplegà una gran multitud de civils al cim del turó més alt i hi construí un castell molt fort, al qual donà el seu propi nom, és a dir: Castell de Bors. D'allí es desplegà amb la seva gent pel bosc de Zólyom, on construí una gran fortalesa de pedra, la qual ara es diu Castell de Borsséd-Zólyom.


36. LA CIUTAT DE NYITRA.

Szovárd i Kadocsa, juntament amb Huba, després que Bors se n'hagués anat, continuaren el seu viatge des del castell anomenat Várad i plantaren el campament més enllà del bosc de Törzsök, a prop del riu Zsitva. L'altre dia enviaren alguns espies, cèlebres homes valents, que travessessin el riu Nyitra i observessin si era possible d'arribar a la ciutat de Nyitra sense haver de lluitar. Quan aquests homes arribaren ràpidament al torrent Tormos, per on desemboca el Nyitra, veieren que els habitants d'aquella regió, a saber, eslaus i bohemis, els plantaven cara amb l'ajut del cabdill dels bohemis, car un cop mort el rei Àtila la terra que s'estén entre els rius Vág i Garam, des del Danubi fins al Morava fou ocupada pel cabdill dels bohemis i en feu un sol comtat. En aquells temps, Zobor esdevingué cabdill de Nyitra per la gràcia del cabdill dels bohemis.


37. ELS ESPIES ENVIATS PELS CABDILLS.

Quan els espies enviats per Szovárd i Kadocsa observaren que els eslaus i els bohemis no els podien fer front, dispararen tres vegades fletxes sobre ells i en mataren alguns. Quan els eslaus i els bohemis que eren de la guàrdia de Zobor veieren que els anomenats Hétmagyar feien servir aquella mena d'armes, tingueren molta por, ja que mai no les havien vistes abans, així que donaren la notícia a Zobor, el seu senyor, i a tots els prínceps de la província.


38. LA LLUITA DEL CABDILL ÁRPÁD.

Després d'haver escoltat la notícia, Zobor juntament amb una multitud armada de bohemis, vingué a lluitar contra els hongaresos. Quan tots dos exèrcits arribaren al riu Nyitra, Szovárd, Kadocsa i Huba el volien travessar, però el cabdill Zobor i els seus soldats lluitaren contra seu per molt de temps, ja que no volien de cap manera que els hongaresos passessin el riu. En la lluita, els hongaresos en mataren molts, dels eslaus i dels bohemis, amb les seves fletxes. Per tres dies, però, no pogueren travessar, car hi havia inundacions. Finalment al quart dia els eslaus i els bohemis i tots els eslaus de Nyitra fugiren, ja que veien l'audàcia dels hongaresos i no suportaven més les pluges de fletxes, i entraren ràpidament a la ciutat de Nyitra amb gran temor per tal de protegir les seves vides. Llavors Szovárd, Kadocsa i Huba, a banda d'altres soldats, els perseguiren fins a la ciutat i en mataren alguns d'ells, en feriren d'altres i en capturaren la resta. Zobor el cabdill, mentre fugia, s'exposà a l'enemic i caigué ferit per la llança de Kadocsa, així que fou capturat i posat sota la custòdia de la guàrdia; la resta dels que hi havia a la ciutat, en veure-ho, es quedaren gairebé muts. L'endemà Szovárd, Kadocsa i Huba amb un exèrcit de multitud d'homes armats començaren l'assalt a la ciutat de Nyitra de diverses maneres i Déu els donà una gran victòria i els conqueridors entraren a la ciutat i vessaren molta sang dels seus enemics. Després la seva ira se'n tornà cap a Zobor, senyor d'aquella província, a qui prengueren al tercer dia, portaren a un turó molt alt i penjaren. És per això que fins al dia d'avui aquell lloc es diu Mont Zobor. Arran d'aquells fets, els homes del país sentiren molta por i els nobles donaren els seus fills com a ostatges. En aquella contrada subjugaren tot poble fins al riu Vág, i com que la gràcia divina els precedia, no només subjugaven els habitants, sinó que capturaven tots els seus castells, a saber: Sempte, Galgóc, Trencsén, Bolondóc i Bán, on deixaren vigilants per continuar fins al riu Morava. Llavors aixecaren barricades per la frontera del reialme dels hongaresos fins a Borona i Sárvár. Un cop aconseguida la victòria se'n dugueren encadenades totes les persones d'aquella terra que no havien jurat fidelitat i tornaren a Árpád. Quan Szovárd, Kadocsa i Huba arribaren sans i estalvis amb tots els captius a la cort del cabdill Árpád, s'hi produí una gran alegria. Llavors el cabdill Árpád, per petició i consell dels seus nobles, feu jurar fidelitat als rebels que havien portat de la regió de Nyitra i els donà terres en diversos llocs per què no esdevinguessin encara més rebels i corrompessin els lleials que vivien a la frontera del Nyitra quan tornessin a casa. Després Árpád, ple de felicitat, donà el títol de comte de Nyitra i d'altres castells a Huba. També li donà terres a la vora del riu Zsitva fins al bosc de Törzsök.


39. L'EXÈRCIT DELS GRECS I DELS BÚLGARS.

Mentrestant el cabdill Salán sentí por del poder i les accions dels hongaresos i ple d'ira es proposà d'expulsar-los del seu regne. Llavors tingué consell amb els seus i envià ambaixadors a l'emperador dels grecs i al cabdill dels búlgars, perquè vinguessin a ajudar-los en el conflicte amb Árpád, cabdill dels hongaresos. L'emperador dels grecs i el cabdill dels búlgars enviaren un gran exèrcit al cabdill Salan. Quan arribaren a l'indret anomenat Titel, on era el cabdill Salán, esclatà l'alegria, a la cort. El segon dia el cabdill Salán i els seus nobles tingueren consell i enviaren ambaixadors al cabdill Árpád dient que havien de sortir de la seva terra i havien de tornar cap a la seva pàtria. Quan els ambaixadors arribaren al cabdill Árpád i li donaren l'ordre de Salan, tant ell com els seus nobles, molt emprenyats, els tornaren al seu país amb el següent missatge:

"La terra que s'estén entre el Danubi i el Tisza i l'aigua que baixa des de Ratisbona a Grècia la compràrem nosaltres amb els nostres diners. En aquells temps en que érem nouvinguts. Com a preu enviàrem dotze cavalls blancs a banda d'altres coses. Fins i tot Salan, per lloar la bondat de la terra envià un sac d'herba de les sorres d'Alpár i dos bots d'aigua del Danubi. Demanem, per tant, al vostre senyor, el cabdill Salan, que ens deixi la nostra terra i que ràpidament se'n torni cap a les terres de Bulgària, d'on vingué el seu avantpassat quan morí el nostre rei Àtila. Si no ho fa, que sàpiga que aviat combatrem contra ell."

Després d'haver escoltat el missatge i de rebre el permís, els ambaixadors marxaren tristos amb prestesa cap al cabdill Salan. Quant al cabdill Árpád i els seus nobles, sortiren de la comarca del riu Zagyva amb tot el seu exèrcit i plantaren el campament a prop del mont Tetétlen, fins al riu Tisza, i baixant per la vora del Tisza arribaren a les sorres d'Alpár.


40. LA MARXA DEL CABDILL SALAN
CONTRA EL CABDILL ÁRPÁD.

El cabdill Salan sortí de Titel amb el recolzament dels exèrcits grecs i búlgars. Cavalcava furiós amb el suport dels seus homes contra el cabdill Árpád.

Tots dos exèrcits pernoctaren molt a prop l'un de l'altre, però cap dels seus homes dormí, sinó que, més aviat, passaren la nit amb els cavalls ensellats al seu abast. L'endemà, abans de l'alba, els exèrcits es prepararen pel combat. El cabdill Árpád, el qual comptava amb l'ajut del Déu Totpoderós, es posà l'armadura, quadrà les tropes i orà Déu amb llàgrimes als ulls. Tot seguit, encoratjà els seus homes d'aquesta manera:

"Oh, escites! Aquells que per la supèrbia dels búlgars rebreu el nom d'hongaresos a causa del castell d'Hung! No us oblideu de les vostres espases per temor als grecs, i no us oblideu dels vostre bon nom, sinó que, més aviat, lluiteu valentament i decidida contra els grecs i els búlgars, els quals s'assemblen a les nostres dones. Els heu de témer tant com a una multitud de dones."

Després de sentir aquestes paraules els soldats s'animaren molt. Llavors Lél, fill de Tas, féu sonar el corn, Bulcsu, fill de Bogát, aixecà la seva bandera i el primer batalló entrà en combat contra els grecs. En l'enfrontament es barrejaren tots dos exèrcits i lluitaren de valent entre ells. Quan tot l'exèrcit d'Árpád entrà en combat, feriren molts dels grecs i dels búlgars. Llavors el ja mencionat cabdill Salan, veient que perdien la guerra, fugí cap al Castell Blanc de Bulgària per tal de salvar la vida. Pel que fa als grecs i als búlgars, pel temor que tenien als hongaresos, perderen el cap i fins i tot oblidaren el camí per on havien vingut, llavors quan volgueren fugir per salvar la vida es proposaren de travessar el Tisza, al qual consideraven un riu petit, però amb el temor i terror que tenien a sobre per causa dels hongaresos, quasi tots hi moriren i els que en sobrevisqueren portaren la mala notícia a l'emperador. Al lloc on moriren els grecs s'anomena des d'aleshores ‘Pas dels Grecs'.


41. LA VICTÒRIA DEL
CABDILL ÁRPÁD.

Un cop aconseguida la victòria, el cabdill Árpád i els seus soldats sortiren d'aquell indret i arribaren al llac anomenat Körtvélytó, i romangueren al costat del bosc de Gyümölcsény per trenta-quatre dies. En aquell mateix lloc el cabdill i els seus nobles dictaren totes les lleis d'us del regne, així com la manera en que hom ha de servir el cabdill i els prínceps i de quina forma s'ha de fer justícia per qualsevulla ofensa.

Al mateix temps, el cabdill donava terres amb tots els seus habitants als nobles que hi venien. Al lloc on es dictaren totes les lleis, els hongaresos anomenaren, segons la seva llengua, Szeri, car allí s'ordenaren tots els assumptes del regne. Més tard, aquest indret fou concedit a Ond, pare d'Ete. Árpád li donà tota la comarca que s'estén entre el riu Tisza i el llac Botva, i entre el llac Körtvélytó i les sorres d'Alpár. Passat el temps Ete, fill d'Ond, hi aplegà una gran multitud d'eslaus i construí un fort castell de terra entre el castell d'Alpár i el pas de Bőd, al qual els eslaus anomenaren Csongrád, que en la seva llengua significa "castell negre".


42. LA PARTENÇA D'ÁRPÁD.

Després d'això, Árpád i els seus nobles partiren d'allí i anaren subjugant els pobles de la regió de Titel. Llavors continuaren fins al pas de Szalán Kemén i tot poble que habitava entre el Tisza i el Danubi quedà sota el seu control. Des d'allí arribaren fins a la regió de Bodrog i plantaren el campament a la vora del riu Vajas. Aquí Árpád li donà una gran terra amb tots els seus habitants a Tas, pare de Lél, i també al seu oncle Kölpény, pare de Botond.

Aleshores el cabdill Árpád i els seus prínceps tingueren consell i decidiren d'enviar un exèrcit més enllà del Danubi, al Castell Blanc de Bulgària, a lluitar contra Salan. Al capdavant hi anirien Lél, fill de Tas, Bulcsu, fill de Bogát i Botond, fill de Kölpény. Després de rebre el permís d'Árpád, aquests homes travessaren el Danubi pel lloc on desemboca el Száva, cavalcant sense cap mena d'inconvenient, i des d'allí començaren la cavalcada contra la Ciutat Blanca de Bulgària. El cabdill dels búlgars, que era familiar de Salan, lluitava amb un gran exèrcit amb l'ajut dels grecs. L'endemà tots dos exèrcit s'havien disposat en formació a la riba del Danubi. De cop i volta Lél, fill de Tas, aixecà la seva bandera i Bulcsu, fill de Bogát, feu sonar les trompetes de guerra i entraren en combat. Llavors els enemics es barrejaren i començaren a lluitar d'una manera ferotge. En caigueren molts, dels grecs i dels búlgars, i la resta foren empresonats. El cabdill dels búlgars veient que perdien la guerra, fugí cap a la Ciutat Blanca per tal de salvar la vida.

Un cop aconseguida la victòria Lél, Bulcsu i Botond plantaren el campament a la vora del Danubi, una mica més avall del camp de batalla, i li enviaren encadenats a Árpád, a Hongria, tots els ostatges grecs i búlgars que havien capturat.


43. ELS AMBAIXADORS DEL
CABDILL DE BULGÀRIA.

El segon dia, el cabdill de Bulgària envià ambaixadors amb diversos regals a Lél, Bulcsu i Botond, tot suplicant que signessin la pau. A més a més els solˇlicitava que no prenguessin la terra del seu oncle, Salan, i a canvi seria un fidel servidor d'Árpád, cabdill d'Hongria, a qui pagaria tributs anuals. Els hongaresos, llavors, per tal d'afavorir la pau, se'n retiraren, de Bulgària, amb grans beneficis i com a fiança se'n dugueren el fill del cabdill. Quant al cabdill mateix, hi romangué sa i estalvi.

Tot seguit es dirigiren cap a la Porta de Vaszil, i d'allí cap a la terra dels serbis, la qual conqueriren; i al seu cabdill, el capturaren i encadenaren i des d'aquí continuaren fins a arribar al mar. Árpád, cabdill dels hongaresos, dominava amb eficàcia i pau tots els pobles d'aquest país. Llavors prengueren Split i subjugaren tot Croàcia i prengueren els fills dels nobles com a ostatges, als quals el cabdill Árpád se'n dugué cap a Hongria.

Si no voleu creure les guerres i actes de valor que són escrits en aquestes pàgines, podeu creure les cançonetes populars o les llegendes folklòriques, les quals fins al dia d'avui no han deixat pas caure en l'oblit els actes de valor i les guerres dels hongaresos.

Després de tot això, alguns expliquen que els hongaresos arribaren fins a Constantinoble i que Botond hi feu un tall amb la seva destral a la Porta d'Or. Jo, però, com que no ho he trobat en cap còdex d'història, ni ho he sentit en cap llegenda folklòrica, no n'escriuré gens en aquesta obra.


44. ELS CASTELLS DE ZAGREB,
POZSEGA I VALKÓ.

Bulcsu, Lél i Botond marxaren cap al bosc anomenat Pétergaz i plantaren el campament a la vora del riu Kulpa. Llavors el travessaren i arribaren al riu Száva, el qual també travessaren. Prengueren el castell de Zagreb i després també capturaren els castells de Pozsega i Valkó. Per tornar, travessaren el Danubi pel pas de Geréc i arribaren a la cort d'Árpád. Quan als dos anys Lél, Bulcsu i Botond i els altres soldats tornaren a Árpád sans i estalvis amb una gran victòria, esclatà l'alegria a tota la cort. Hi prepararen un gran banquet i cada dia hi havia festa a les que assistien els hongaresos juntament amb altres nacions. Les nacions veïnes en sentir-ne dels fets que els hongaresos havien protagonitzat, venien a Árpád i el servien amb molta cura. Així en rebien molts, d'hostes.


45. L'ILLA DEL DANUBI.

Després el cabdill Árpád se n'anà d'aquella terra cap a on avui hi ha el castell de Bodrog i arribà a una illa molt extensa al mig del Danubi. Llavors plantà el campament al costat de l'illa, a la qual travessaren tant Árpád com tots els seus nobles. En veure la fertilitat i riquesa d'aquell indret, a banda de la fortalesa que era l'aigua del Danubi, els agradà més d'allò que es pot expressar amb paraules. Aleshores decidiren que aquesta seria l'illa del cabdill i que els nobles hi tindrien les seves cases i vilˇles. Tot seguit el cabdill Árpád contractà artesans i els ordenà de construir cases distingides per a ell. També deixà que els seus cavalls hi pasturessin, ja que eren cansats de tot el dia.

El mestre de palafreners d'Árpád era un cumà molt assenyat que es deia Csepel, el qual vivia a l'illa, i és per això que fins al dia d'avui es diu Illa de Csepel. Árpád i els seus nobles hi romangueren, allí, amb els seus servents i serventes gaudint de pau i seguretat des del mes d'abril fins al mes d'octubre. Llavors tingueren consell i decidiren de deixar les dones a l'illa mentre que ells marxarien més enllà del Danubi a conquerir la terra de Pannònia. Aleshores feren la guerra contra els carintis i es prepararen per entrar a Llombardia. Abans d'això, però, enviaren un exèrcit per lluitar contra el cabdill Galád, que governava entre el riu Maros i el castell d'Haram. De la descendència d'aquest home, al cau de molt de temps nasqué Ajtony, que fou mort per Csanád. Al capdavant d'aquesta missió, Árpád envià Szovárd, Kadocsa i Vajta els quals, després de rebre el permís, cavalcaren fins travessar el Tisza per Kanizsa i continuaren fins al riu Csesztreg. No hi havia cap adversari que s'aixequés contra els hongaresos, car inspiraven gran temor entre els habitants d'aquelles contrades. Des d'allí prosseguiren cap a la regió de Böge, on romangueren per dues setmanes, el temps suficient per conquerir aquell país que s'estenia entre els rius Maros i Temes, a més a més, prengueren els fills dels habitants com a ostatges. Tot seguit, l'exèrcit es retirà cap al Temes i plantaren el campament al costat d'un pas de sorra. Quan es disposaven a travessar el Temes vingué contra ells Galád, el cabdill d'aquelles terres, de qui descendia Ajtony, amb un gran exèrcit de cavalleria i d'infanteria, ajudats per cumans, búlgars i valacs. L'endemà, cap dels dos exèrcits permetia l'altre de travessar el riu Temes que fluïa entre ells, llavors Szovárd donà l'ordre al seu germà Kadocsa d'anar amb la meitat de l'exèrcit cap a una zona més baixa, per tal que trobessin un lloc per on travessar a combatre l'enemic. Kadocsa, obeí les ordres del seu germà, i cavalcà ràpidament amb la meitat de l'exèrcit cap a una zona més baixa. Com que la gràcia divina els guiava, el pas del riu fou fàcil. Així, mentre una part de l'exèrcit hongarès travessava el riu amb Kadocsa, l'altra romania a l'altra vora amb Szovárd. Llavors mentre travessaven el riu, els hongaresos feren sonar les trompetes de guerra i començaren una lluita feroç i Déu, que els precedia amb la seva gràcia, els donà una gran victòria i els enemics caigueren davant seu com les garbes davant dels segadors. En aquesta batalla caigueren dos cabdills cumans i tres kenessos búlgars. El cabdill Galád, però, fugí mentre que tot el seu exèrcit es dissolgué a cops d'espasa com ho fa la cera al foc.

Després d'aquesta victòria, Szovárd i Kadocsa, juntament amb Vajta, marxaren cap a la frontera búlgara i plantaren el campament a la vora del riu Panyóca. El cabdill Galád que, com havien dit anteriorment, fugí arran del temor que sentia pels hongaresos, es refugià dins del castell de Keve, però al tercer dia Szovárd, Kadocsa i Vajta, del llinatge del qual procedeix Baracska, ordenaren l'exèrcit d'atacar el castell de Keve. En veure-ho, el cabdill Galád envià ambaixadors demanant la pau. També envià diversos regals de forma voluntària i lliurà el castell. A continuació, els hongaresos es dirigiren cap al castell d'Orsova, on romangueren per un més. Des d'allí enviaren Vajta amb una tercera part de l'exèrcit i els fills dels habitants d'aquelles contrades cap al cabdill Árpád. A més a més, enviaren correus solˇlicitant permís per a anar a Grècia, des d'on podrien subjugar tot Macedònia i el Danubi fins a la Mar Negra.

En aquells temps al cor dels hongaresos no hi havia cap altra cosa que ocupar terres, subjugar nacions i dedicar-se a la guerra. Els agradava vessar sang humana com sangoneres, però de no haver estat així mai no haurien aconseguit totes aquestes bones terres. Però, què més n'hi ha?

Vajta i els correus arribaren on era el cabdill Árpád i li explicaren els assumptes dels seus actes. El cabdill no deixava d'elogiar aquestes obres i concedí el permís d'anar a Grècia i ocupar-hi terres a Szovárd i Kadocsa. A Vajta, però, pel seu fidel servei li donà una gran possessió anomenada Tarras a la vora del Tisza. Pel que fa als correus de Szovárd i el seu germà Kadocsa, tornaren cap als seus senyors amb el permís concedit.


46. LA GENT DE BULGÀRIA I MACEDÒNIA.

Passats uns dies Szovárd i Kadocsa amb tot el seu exèrcit aixecaren el senyal del seu estendard, travessaren el Danubi i arribaren al castell de Barancs i d'allí al castell de Serdica. En sentir-ho, la gent de Bulgària i Macedònia sentí por; llavors enviaren ambaixadors amb molts regals, es rendiren i donaren els seus fills com a ostatges als hongaresos. Szovárd i Kadocsa, llavors, acceptaren els regals i els ostatges, car desitjaven la pau, i a més a més foren acomiadats en pau com farien amb la gent del seu propi poble. Des d'allí cavalcaren més enllà de la Porta de Vaszil i arribaren al Castell del Rei Filip, i des d'allí subjugaren tota la terra fins a la Ciutat de Cleopatra. Tota la terra que s'estén entre Durrës i la terra dels serbis havia quedat sota la seva potestat. Szovárd prengué esposa en aquell país i morí al poble que avui es diu Csaba-magyar i descansa a Grècia. És per això que els grecs en diuen "csoba" del poble estúpid que no volgué portar el seu senyor a la seva terra quan morí.


47. EL PAS DE MEGYER.

Al cap d'uns dies, el cabdill Árpád i tots els seus prínceps decidiren en comú de sortir voluntàriament de l'illa de Csepel i plantar el campament més enllà de Soroksár fins al riu Rákos. Com que veien que eren en lloc segur i que ningú no podia enfrontar-se amb ells, decidiren de travessar el Danubi, i a l'indret per on ho feren l'anomenaren Pas de Megyer, car els set prínceps, els anomenats Hétmagyar, hi travessaren, per allí. A l'altra banda del Danubi, plantaren el campament entre la vora del riu i les aigües termals superiors. Quan els romans que habitaven la terra de Pannònia se n'assabentaren, fugiren per tal de salvar les seves vides. Al segon dia el cabdill Árpád i els seus prínceps, juntament amb tots els soldats hongaresos, entraren a la Ciutat del Rei Àtila, on veieren tots els palaus reials, alguns destruïts fins als ciments, d'altres no; i se n'admiraven de tots els edificis de pedra. L'alegria fou més gran del que es pot explicar amb paraules, ja que havien entrat sense lluitar a la Ciutat del Rei Àtila, del qual descendeix el cabdill Árpád. Aleshores feien banquets amb molt de goig cada dia, asseguts l'un al costat de l'altre. En gaudien de totes les simfonies i dels dolços sons de la cítara i la flauta juntament amb tota mena de joglars. El menjar del cabdill i el dels nobles era servit en plats i gots d'or, mentre que el dels servents i els pagesos, ho era en vaixella d'argent, ja que Déu havia posat en les seves mans tots els regnes veïns. Vivien en abundància i esplendor amb tots els hostes que rebien. El cabdill Árpád donava terres i grans possessions als seus convidats, i en sentir-ho encara en venien més, els quals passaven el temps allí amb alegria.

Árpád i els seus romangueren vint dies a la Ciutat del Rei Àtila amb gran felicitat. Tots els soldats hongaresos quasi cada dia disputaven torneigs amb escuts i llances, muntant cavalls armats en presència del cabdill. Els joves, però, es divertien a la manera pagana amb arcs i fletxes, la qual cosa feia molt feliç al cabdill Árpád, el qual donava regals tant d'or com d'argent, a més a més d'algunes possessions a tots els seus soldats. En aquell mateix lloc donà terres a Kend, pare de Korcán, les quals s'estenien des de la Ciutat del Rei Àtila fins als Cent Turons i a Diód; i al seu fill li donà un castell per vigilar el seu poble. Korcán posà el seu nom a aquest castell, el qual no ha caigut en l'oblit fins a l dia d'avui.


48. LA TERRA DE PANNÒNIA.

Als vint-i-un dies, després de tenir consell, decidiren de marxar d'Ethilburg i conquerir la terra de Pannònia. fins al riu Dráva. El primer dia plantaren el campament a la vora del Danubi, cap als Cent Turons. Llavors Árpád ordenà que una part del seu exèrcit fos enviada cap al castell de Baranya, al costat del Danubi, la qual seria comandada per dos dels prínceps, a saber: Ete, pare d'Őd, i Vajta, del llinatge del qual descendeix Baracska. Al mateix temps i pel seu fidel servei, Árpád els concedí no pas pocs regals i a més a més a Őd, fill d'Ete, li donà terres a la vora del Danubi amb innombrables habitants. I allí a on Őd vencí els pobles que habitaven aquella comarca, feu construir un castell, el qual es coneix comunament com a Szekcső, ja que hi establí la seva seu i base. De la mateixa manera, a Vajta, també li concedí una gran terra cap a Sár, amb innombrables habitants, la qual encara avui es diu Vajta.


49. LA CIUTAT DE VESZPRÉM.

Amb la segona part de l'exèrcit Árpád hi envià Ösbő, pare de Szalók, i Őse. Tenien la missió d'anar a la ciutat de Veszprém i subjugar tots els habitants de la contrada fins al Castell de Ferro. Llavors Ösbő, general d'aquest exèrcit, sortí amb les banderes al vent amb el permís d'Árpád. Plantà el campament al costat del Mont Pákozd, i d'allí cavalcaren fins al camp de Pét, on acamparen i es quedaren tres dies. Al quart dia arribaren a Veszprém, llavors Ösbő i Őse començaren una lluita feroç contra els romans que custodiaven el castell de Veszprém. Combateren entre ells per una setmana fins que al quart dia de la segona setmana, quan tots dos bàndols eren molt cansats pels esforços de la guerra, Ösbő i Őse acabaren a cop d'espasa amb molts soldats romans, mentre que molts altres caigueren per les fletxes. Aquells que encara resistien, en veure l'audàcia dels hongaresos, fugiren del castell de Veszprém i, per tal de salvar la vida, corrien cap a la terra dels teutons. Ösbő i Őse, però, els perseguiren fins a la frontera teutona.

Un dia, quan els romans i els hongaresos eren a la frontera, els romans travessaren secretament el riu que separa Pannònia de la terra dels teutons. D'ençà, els hongaresos diuen Lapincs a aquell riu, ja que els romans, com que temien els hongaresos, hi travessaren d'amagat.


50. EL CASTELL DE FERRO.

Des d'allí, Ösbő, pare de Szalók, i Őse, pare d'Örkény, tornaren cap en rere, capturaren el Castell de Ferro i prengueren com a ostatges els fills dels seus habitants. Llavors cavalcaren fins al llac Balaton i després entraren a Tihany. Catorze dies després d'entrar al castell de Veszprém ja havien subjugat tots els habitants d'aquella comarca. Llavors Ösbő i Őse tingueren consell i enviaren emissaris al cabdill Árpád amb diversos regals i amb els fills dels habitants que havien estat fets presoners. Aquests correus portaven la notícia de com els romans havien abandonat el castell de Veszprém davant del seu atac, i com havien fugit i com havien travessat d'amagat el riu Lapincs. Els emissaris que anaven a veure Árpád, se'l trobaren al bosc de Torbágy mentre caçava, el saludaren amb tots els regals de part d'Ösbő i Őse i el presentaren els ostatges, fills dels habitants de la comarca. En sentir-ho, Árpád se n'alegrà moltíssim i tornà cap a Ethilburg, on preparà un gran banquet. Quant als correus, els obsequià amb grans regals.


51. LA DEVASTACIÓ DE PANNÒNIA.

Árpád i els seus nobles sortiren d'Ethilburg amb un terç del seu exèrcit i acamparen al costat del camp del Pou Salat. Des d'allí cavalcaren fins a arribar al Mont Bodajk, llavors Árpád donà a Előd, pare de Szabolcs, un gran bosc cap a l'orient, el qual ara porta el nom de Vértes, ja que allí els teutons abandonaren els seus escuts. Al cau de molt de temps, Csák, nét de Szabolcs, hi construí un gran castell, al peu d'aquest bosc, a la vora del llac Fertő. Quines altres coses succeïren?

El cabdill Árpád i els seus soldats arribaren, doncs, al mont Sant Martí, on acamparen, i tant ells com els seus animals begueren de la font de Savària. Quan hagueren ascendit al mont i veieren la bellesa de la terra de Pannònia, se n'alegraren moltíssim. Des d'allí arribaren al Rába i al Rábca, i devastaren i ocuparen les terres dels eslaus i dels pannonis. Sovint feien incursions a la frontera dels carintis del Mura i en mataven milers a cop d'espasa, mentre que d'altres n'eren fets presoners i les seves terres eren ocupades pels hongaresos, les quals amb l'ajut del Senyor, encara conserven fins al dia d'avui amb poder i pau. Després d'això Ösbő i Őse tornaren a Árpád amb una gran victòria i amb el seu exèrcit sa i estalvi.

Déu, en veritat, que enviava la seva misericòrdia precedint els hongaresos, lliurà els enemics al cabdill Árpád i als seus soldats i, per les seves mans, posseïren el fruit del treball dels pobles. Quan s'hagueren establert al país i veieren que havien subjugat gairebé tots els reialmes veïns, tornaren cap al Danubi, cap al bosc per caçar i allí donaren permís als soldats per anar-se'n a casa seva però el cabdill i els seus encara romangueren deu dies en aquell bosc. Després se n'anaren cap a la ciutat del Rei Àtila i baixaren cap a l'illa de Csepel, on hi eren la muller d'Árpád i les dels nobles.

Aquell any li nasqué, a Árpád, un fill a qui posaren per nom Zolta, la qual cosa produí una gran alegria entre els hongaresos. Tant el cabdill com els seus nobles ho festejaven en gran manera per molts dies. A més a més, els joves jugaven en presència del cabdill i dels seus nobles, igual que ho fan els anyells davant dels moltons.

Alguns dies després, el cabdill Árpád i els seus nobles decidiren en comú d'enviar un exèrcit contra Mén-Marót, cabdill de Bihar. Al capdavant hi

anirien Ösbő i Velek, els quals sortiren de l'illa per la sorra i travessaren el Tisza pel pas de Bőd. Continuaren cavalcant fins al riu Kórógy, on plantaren el campament. Llavors tots els sículs, els quals havien estat abans el poble del rei Àtila, com que n'havien sentit, de la fama d'Ösbő, vingueren pacíficament i voluntària i li donaren els seus fills com a ostatges, a banda d'altres regals. Llavors marxaren en primera línia davant l'exèrcit d'Ösbő contra el cabdill Mén-Marót. Als fills dels sículs, els enviaren tot seguit a Árpád, però els hongaresos, juntament amb els sículs cavalcaren a l'avantguarda contra Mén-Marót. Llavors travessaren el riu Körös a prop del mont del Cérvol i cavalcaren fins al riu Tekerő, on acamparen.


52. EL CABDILL MÉN-MARÓT.

En sentir Mén-Marót, que Ösbő i Velek, els més nobles soldats d'Árpád, venien contra seu amb un poderós exèrcit precedit pels sículs, tingué molta por i ni tan sols gosava de sortir al seu encontre. Mén-Marót sabia que el cabdill Árpád i els seus soldats eren valents en la guerra, que havien fet fugir els romans de Pannònia, que havien devastat la frontera amb els carintis del Mura i que molts milers d'homes havien caigut per la seva espasa. Havien ocupat el regne de Pannònia i els seus enemics havien fugit davant seu. Llavors Mén-Marót apostà una multitud de soldats al castell de Bihar, mentre que ell amb la seva muller i la seva filla fugien per anar a viure a l'espessor d'Igyfon. Mentrestant Ösbő i Velek, amb els seus exèrcits, cavalcaren contra el castell de Bihar i plantaren el campament a la vora del riu Jószás. Al tercer dia, l'exèrcit sortí en formació a fer la guerra contra Bihar. En contra lluitaven soldats de diverses nacionalitats que s'hi havien congregat contra Ösbő i els seus soldats. Els sículs i els hongaresos, però, en mataren molts dels homes amb les seves fletxes. Ösbő i Velek mataren cent vint-i-cinc soldats amb les ballestes. La lluita durà dotze dies en la qual caigueren vint hongaresos i quinze sículs de l'exèrcit d'Ösbő. El tretzè dia, quan els hongaresos i els sículs havien omplert el fos del castell i volien apostar escales contra els murs, llavors els soldats de Mén-Marót, en veure l'audàcia dels hongaresos, començaren a suplicar Ösbő i Velek, els dos prínceps de l'exèrcit. Després, amb el castell obert, i amb els peus nusos, vingueren a ells. Ösbő i Velek agafaren presoners aquests homes com a presoners i entraren al castell de Bihar, on trobaren moltes bones propietats d'aquells soldats. Quan Mén-Marót se n'assabentà de tot això mitjançant emissaris que havien fugit, sentí un terrible temor i envià ambaixadors amb diversos regals a Ösbő i Velek i els pregava que, ja que ells també volien la pau, permetessin als seus ambaixadors d'anar al cabdill Árpád per què li poguessin donar la notícia de com Mén-Marót, el qual anteriorment en un missatge superbiós amb cor búlgar, enviat mitjançant emissaris hongaresos havia negat al cabdill Árpád la concessió de terres, ara vençut i prostrat davant d'aquests altres emissaris, posava a la seva disposició tot el regne, i a Zolta, fill d'Árpád, li donava la seva filla. Ösbő i Velek hi estigueren d'acord en aquest assumpte i enviaren correus amb els ambaixadors de Mén-Marót que demanaven la pau. Poc després arribaren a l'illa de Csepel on foren rebuts l'endemà pel cabdill Árpád, a qui donaren el missatge de Mén-Marót. Árpád i els seus nobles tingueren consell i acceptaren gustosament la proposta de Mén-Marót i com que Árpád havia sentit que la filla de Mén-Marót era de la mateixa edat que Zolta, el seu fill, no volia ajornar el procés, així que l'acceptà com a muller per a Zolta, juntament amb el regne promès. Llavors envià correus a Ösbő i Velek amb la consigna de que havien de portar la filla de Mén-Marót per tal de celebrar el casament entre ella i el seu fill, Zolta. A més a més haurien de prendre els fills dels habitants del país com a presoners i finalment Mén-Marót hauria de rendir el castell de Bihar.


53. ÖSBŐ I VELEK.

Ösbő i Velek amb tot el seu exèrcit, per ordre del seu senyor, prengueren la filla de Mén-Marót per tal de celebrar el casament. A més a més, agafaren els fills dels habitants del país com a ostatges. Pel que fa a Mén-Marót, el deixaren al castell de Bihar. Ösbő i Velek tornaren al cabdill Árpád amb gran honor i felicitat. En arribar-hi, el cabdill i els seus cavallers sortiren al seu encontre. La filla de Mén-Marót, la dugueren a palau amb grans honors, com cal fer amb l'esposa d'un cabdill tan important. Aleshores el cabdill Árpád i els seus prínceps organitzaren un gran convit per celebrar el casament i gairebé cada dia, tot seguint els costums nupcials, dinaven amb soldats dels regnes circumveïns. Quant als joves, jugaven davant del cabdill i dels seus nobles. Llavors el cabdill Árpád amb el jurament dels prínceps i militars d'Hongria, proclamà amb gran honor, cabdill al seu fill Zolta. A Ösbő, pare de Szalók, pel seu fidel servei, li donà el castell de Veszprém amb totes les seves possessions i a Velek li donà el comtat de Zaránd. De la mateixa manera també concedia honors i terres a altres nobles.

Als dos anys d'aquests fets, Mén-marót morí sense fills mascles i tot el seu regne passà en pau a mans de Zolta. Després d'això, l'any de l'encarnació de Nostre Senyor de nou-cents-set, el cabdill Árpád deixà aquest món. Fou enterrat amb honor sobre la font d'un rierol que baixa per un llit de pedra a la Ciutat del Rei Àtila. Després de la conversió dels hongaresos, en aquest lloc s'edificà una església anomenada "blanca" en honor de la Mare de Déu.


54. LA SUCCESSIÓ DEL CABDILL ZOLTA.

Zolta succeí el seu pare, el cabdill Árpád. Aquest era de natura similar a la del seu pare mort. El cabdill Zolta era de poques paraules, de pell blanca, cabells rossos i suaus i d'estatura mitjana. Era un líder guerrer de personalitat valenta i alhora clement envers els seus subordinats. Tenia un discurs dolç, però era àvid de poder. Dirigia tots els prínceps d'Hongria d'una manera admirable.

Passat cert temps, quan el cabdill Zolta comptava amb tretze anys d'edat, tots els prínceps del regne, de comú acord i amb voluntats similars, nomenaren alguns governadors sota el cabdill, els quals moderarien els hàbits legals i calmarien els litigis dels malavinguts i les rivalitats. A més a més, uns altres, a saber: Lél, fill de Tas, Bulcsu, home de sang, fill de Bogát i Botond, fill de Kölpény, foren nomenats caps de l'exèrcit per tal que desolessin diversos països. Eren, aquests, homes de guerra, valents, els quals no tenien cap més responsabilitat que subjugar nacions per al seu senyor i devastar altres regnes. Un cop hagueren rebut el permís del cabdill Zolta, arrasaren l'exèrcit carinti. Després travessaren Friül i arribaren fins a la marca de Llombardia. Allí devastaren a sang i foc la ciutat de Pàdua i la saquejaren d'una manera atroç. Després entraren a Llombardia on causaren molts estralls. Quan els habitants d'aquella terra s'uniren per resistir la violència i la ràbia cega, una multitud de llombards, juntament amb bisbes i comtes, caigueren sota les fletxes hongareses. En sentir-ho, Liutuard, bisbe de l'església de Vercelli, home de gran fama i el conseller més fidel i l'amic més lleial de l'emperador Carles, agafà els seus bens i els seus incomptables tresors, dels quals posseïa més del que hom pot estimar, i es preparà per fugir de la crueltat feroç. Però on no ho hauria pensat mai, es trobà amb els hongaresos, que el segrestaren i mataren, i es quedaren el tresor que portava, el qual era més gran del que pugui imaginar la ment humana. En el mateix moment aquella nit, Esteve, germà del comte Valdo, feia les seves necessitats en un lloc solitari sobre la muralla del castell quan una fletxa hongaresa entrà per la finestra de la cambra i el ferí greument, i a causa d'aquesta ferida morí aquella mateixa nit.


55. LA DEVASTACIÓ DE LORENA,
ALAMÀNIA I FRANCÒNIA.

Després devastaren Lorena i Alamània. A la frontera entre Francònia i Baviera en caigueren molts milers, de francs orientals, i les fletxes dels arquers hongaresos provocaven la seva feixuga fugida. Després d'això se'n dugueren un bon botí i se'n tornaren cap al cabdill Zolta, a Hongria.


56. LA MORT DE LÉL I DE BULCSU.

Cinc anys després, quan regnava l'emperador Conrad, Lél, Bulcsu i Botond, ilˇlustres i gloriosos soldats de Zolta, cabdill d'Hongria, irromperen en les regions d'Alamània enviats pel seu senyor, on capturaren molts bens. Però mitjançant una nefanda traïdoria, entre bàvars i alamans capturaren Lél i Bulcsu, al quals penjaren a la vora del riu Inn. Botond i la resta de soldats hongaresos però, en veure que aquesta mala acció de l'enemic havia esdevingut una situació tan tensa, resistiren de manera valenta, com homes. No s'abandonaren pas els uns als altres, sinó que, més aviat, estaven preparats per ajudar l'altra part en perill. Llavors començaren a córrer cridant entre les armes, com a lleons ferits i causaren una terrible matança entre l'enemic. I tot i que havien estat vençuts, causaren una terrible matança als seus vencedors.

N'han tret un bon bagatge, els hongaresos: molta experiència en perills, més seguretat, més pràctica pel continu guerrejar, i ara són més forts i poderosos. Així que devastaren a sang i foc tot Baviera i Alamània, a més a més de Saxònia i Lorena. Hi degollaren els cabdills Ercanger i Bertold. Després continuaren arrasant Francònia i la Gàlˇlia. Malgrat que tornaven victoriosos, per un parany dels saxons havien sofert una gran desfeta, i aquells que se'n salvaren tornaren cap a casa. El cabdill Zolta i els seus prínceps se sentiren molt alterats per la mort de Lél, Bulcsu i dels altres soldats, així que esdevingueren enemics dels teutons. Tant el cabdill Zolta com els seus soldats anhelaven la venjança pel greuge comés pels enemics, i no deixaven de parlar de com els pagarien amb la mateixa moneda, fos com fos.

L'any de l'encarnació de nou-cents-trenta-u, amb l'ajut de la gràcia divina, Zolta engendrà un fill anomenat Taksony. Era aquest fill, d'ull grans i bonics, amb cabells suaus i negres i una cabellera com la d'un lleó, com en parlarem tot seguit.


57. ELS ENEMICS DEL REI OTÓ.

Aquell any, els enemics del rei dels teutons, Otó, maquinaven quelcom contra ell. Però com que ells mateixos no podien fer-li cap mal, solˇlicitaren l'ajut dels hongaresos, ja que estaven acostumats als treballs de la guerra, eren invencibles i Déu havia castigat molts regnes amb el seu flagell. Llavors aquests enemics d'Otó, rei dels teutons, enviaren correus al cabdill Zolta, home belˇlicós, al qui oferien molt d'or i a qui demanaven l'ajut hongarès per atacar el mencionat rei Otó. El cabdill Zolta dut per l'ira envià un gran exèrcit contra Otó, rei dels teutons, ja que buscava tant la pau amb els enemics com la recompensa que li oferien, a més a més encara li feia mal el cor per la mort de Lél i Bulcsu. Al capdavant de l'exèrcit hi posà Botond, fill de Kölpeny, i Szabolcs, fill d'Előd, i Örkény, fill d'Öse, els quals un cop que havien marxat del costat de Zolta passaren a espasa les terres de Baviera, Alamània, Saxònia i Turíngia. Des d'allí travessaren el Rin al temps de la quaresma i devastaren amb arcs i fletxes el regne de Lorena. També atacaren tota la Gàlˇlia d'una manera atroç i espoliaren amb crueltat les esglésies de Déu. Després de travessar pels camins escarpats de Senon, s'obriren pas amb l'espasa i les armes entre el poble dels alimons. Un cop superada aquesta belˇlicosa nació, tan valenta per les característiques de la seva terra, travessaren els monts Senons i capturaren la ciutat de Susa i des d'allí expugnaren l'opulenta ciutat de Torí. Quan veieren el paisatge pla de Llombardia ràpidament començaren a espoliar gairebé tot Itàlia, que era un país abundant en tota mena de bens. Al final Botond, fill de Kölpeny i Örkény, fill d'Öse, després d'haver superat tots els pobles mencionats tornaven a casa feliços amb la victòria. Llavors Otó, rei dels teutons, parà una emboscada aprop del riu Rin i amb tot el seu exèrcit atacà els hongaresos i en matà molts. Botond, Örkény i la resta del seu exèrcit, però, s'estimaven més de morir en la guerra que no pas perdre-la així que resistiren d'una manera pertinaç i en combat mataren un famossíssim cabdill teutó, altres, però, els feriren greument i els feren fugir després de robar-los. I així, amb una gran victòria tornaren al seu país. Quan Botond i Örkény arribaren a Pannònia, Botond exhaust per la llarga guerra emmalaltí d'una manera sorprenent i morí. Fou sepultat aprop del riu Verőce. Que prengui nota tot el que vulgui saber, que els militars hongaresos dugueren a terme tan aquesta guerra com altres fins al temps del cabdill Taksony.


58. LA CONSOLIDACIÓ DEL REGNE.

Després que els soldats haguessin tornat, Zolta establí les fronteres del regne d'Hongria. Cap a les terres dels grecs arribaven fins a la Porta de Vaszil i al país del serbis. Per occident, fins al mar, on es troba la ciutat d'Split. Cap a les terres dels teutons, fins al Pont de Göncöl. En aquesta regió, Zolta donà terres als russos que havien vingut a Pannònia al temps del seu avi, el cabdill Álmos, perquè construïssin un castell,[ l'anomenat Oroszvár]. En aquesta mateixa frontera, més enllà dels aiguamolls de Mosony, hi establí no pas pocs petxenegs a fi que defensessin el regne, no fos cas que en un futur els furiosos teutons, arran del greuge que havien patit, vinguessin a arrasar la frontera hongaresa. Cap a Bohèmia, hi posà la frontera al riu Morava, amb la condició que el cabdill bohemi li paguès un tribut anual al d'Hongria. De la mateixa manera, cap a les terres del polonesos, la frontera fou establerta pels Monts Tátra, tal i com ho havia fet anteriorment Bors, fill de Böngér. Així Zolta i els seus soldats fixaren totes les fronteres d'Hongria. Aleshores Zolta portà una dona de la terra dels cumans per al seu fill Taksony. Després, quan encara era viu, feu jurar als seus nobles i proclamà cabdill sobre tots els regnes d'Hongria el seu fill Taksony. Zolta mateix, el tercer any del regnat del seu fill, abandonà la presó que era el seu cos i continuà pel camí que fa tota carn.

Taksony amb tots els prínceps d'Hongria donava cada dia de la seva vida tot allò que era just al país amb poder i pau. I com que sentien parlar de la seva bondat, hi arribaven molts hostes de diverses nacions. Així, de la terra de Bular vingueren homes molt nobles, anomenats Billa i Baks, amb gran multitud d'ismaelites. El cabdill els donà terres per diversos indrets d'Hongria i també els concedí a perpetuïtat el castell anomenat Pest. Billa i el seu germà Baks, del llinatge del qual descendeix Etej, tingueren consell i decidiren de donar al servei de l'esmentat castell dues parts de la seva gent, mentre que deixaven anar l'altra tercera part amb els seus descendents. Per aquells temps vingué d'aquella regió un militar molt noble anomenat Hetény, a qui el cabdill concedí no pas poques terres i possessions.

Taksony engendrà un fill anomenat Géza, el cinquè cabdill d'Hongria. En aquells temps vingué de la terra dels petxenegs un militar d'estirp reial de nom Tanuzaba, pare d'Örkénd, del llinatge del qual descendeix Tomaj. El cabdill li donà terres on viure a la comarca de Kemej, fins al riu Tisza, a l'indret on ara es troba el Pas d'Abad. Aquest Tanuzaba visqué fins als dies del rei Sant Esteve, nét del cabdill Taksony. Quan el beat rei Esteve començà a predicar la paraula de vida i batejà els hongaresos, Tanuzaba, que era devot en la fe pagana, refusà de convertir-se al cristianisme, així que fou enterrat en vida amb la seva muller al Pas d'Abad, per tal que tant ell com la seva muller no visquin en la fe per sempre amb el Crist. Örkénd, el seu fill, però, com a cristià viu amb el Crist per sempre mai.

 


 


APÈNDIX 1:
Personatges

Aba: v. Samuel

Agmand: Fill de l'espia Apafarkas.

Ajtony: Cabdill hongarès descendent de Galád. Va ser mort per Csanád, un dels lleials al rei Esteve I.

Alaptolma: També anomenat Tolma. Cabdill cumà, fill de Ketel. Va construir el castell de Komárom, on va ser enterrat amb el seu pare.

Alexandre: (el Gran)Rei de Macedònia del segle IV a. JC. Tot i construir l'imperi més poderós de la seva època, no va poder derrotar els escites.

Álmos: Primer cabdill d'Hongria. Fill d'Ügyek i d'Emes. El seu naixement va ser anunciat a la seva mare per un ocell mitològic: el Turul. Més tard va ser elegit pels prínceps escites, els Hétmagyar, primer cabdill, el qual els guiaria per Escítia i Rússia fins arribar a Pannònia. Va lluitar contra els pobles de l'estepa, i se'l van unir alguns russos i diverses tribus de cumans (o potser kabars). Després de travessar el bosc d'Havas, va proclamar Árpád, el seu fill, cabdill d'Hongria al castell d'Hung.

Andreu I: (En hongarès: András)Rei d'Hongria entre 1047 i 1061. Es va casar amb Anastàsia, filla del Gran Duc Iaroslav el Gran, de Kiev. Va aconseguir les terres de Ketelpatak.

Apafarkas: Pare d'Agmand. Espia enviat per Tétény a Transsilvània.

Árpád: Segon cabdill d'Hongria. Fill d'Álmos. Va establir la seva primera capital al castell d'Hung (Ungvár). Més tard establiria la seva base a Szerencs, l'Illa de Csepel i Ethilburg. Segons la Gesta Hungarorum, va conquerir terres de búlgars, grecs, eslaus i romans, gairebé tot el territori que més tard esdevindria el regne històric d'Hongria. Va morir l'any 907 d.J.C.

Àtila: Rei dels huns del segle V d.J.C. Va conquerir gairebé tota la Europa oriental i central, establint la seva capital a Ethilburg, l'actual Budapest. Segons la Gesta Hungarorum i les tradicions magiars més antigues, els huns i els magiars són pobles germans.

Baks: Cabdill búlgar musulmà. Va rebre del cabdill Taksony el castell de Pest.

Baracska: Descendent del cabdill cumà Vajta.

Béla: Nom de diversos reis d'Hongria. En aquest text es podria referir a Béla II ó III.

Bertold: Cabdill teutó mort durant les incursions hongareses.

Billa: Cabdill búlgar musulmà. Va rebre del cabdill Taksony el castell de Pest.

Bogát: Pare del general hongarès Bulcsu.

Bolya: Fill de Gyula el Menor i germà de Bonyha. No va acceptar el catolicisme i va ser castigat pel rei Esteve I.

Böngér: Cabdill cumà, pare de Bors. Va lluitar amb els russos de Kíev contra els magiars. Després de la batalla es va sotmetre a Álmos juntament amb els altres sis cabdills cumans. Árpád li va concedir la comarca on avui es troba la ciutat de Miskolc.

Bonyha: Fill de Gyula el Menor i germà de Bolya. No va acceptar el catolicisme i va ser castigat pel rei Esteve I.

Bors: Cabdill cumà, fill de Böngér. Va comandar una expedició hongaresa per establir les fronteres del nord del regne, a l'actual Eslovàquia. Construí els castells de Bors i Borsod.

Botond: Fill de Kölpény i cosí d'Árpád. Comandava amb Lél i Bulcsu l'exèrcit que va atacar Salan al Castell Blanc de Bulgària (l'actual Belgrad). Després de la victòria, sembla ser, va continuar fins a Constantinoble on hauria fet un tall amb la seva destral a la Porta d'Or de la ciutat. Anys després va participar en diverses incursions en territori teutó lluitant contra Otó. Al temps de Zolta va ser nomenat general dels exèrcits hongaresos.

Bulcsu: General o harka hongarès. Fill de Bogát. Va lluitar contra grecs i búlgars en la batalla d'Alpár. També va conquerir amb Lél i Botond el Castell Blanc de Bulgària i va arribar fins a Constantinoble. Va ser nomenat general al temps de Zolta però va morir amb Lél després de ser derrotats en la batalla de Lechfeld per l'emperador teutó Otó I.

Carles: Rei d'Itàlia entre 877 i 887, conegut també com Carles III el Gras..

Cir: Rei persa del segle V a.J.C. No va poder subjugar els escites i va morir en batalla.

Conrad: Rei dels teutons entre 911 i 918.

Csák: Descendent d'Előd, príncep d'Hongria, un dels Hétmagyar.

Csanad: (segle XI)Fill de Doboka. Va matar el rebel Ajtony.

Csepel: Palafrener cumà del cabdill Árpád. Vivia a l'illa del Danubi que en el seu honor es coneix des de fa segles com a Illa de Csepel.

Dàrius: Rei persa del segle IV a.J.C. És un altre dels poderosos reis que va ensopegar en els seus intents de conquerir Escítia.

Dàrius: (de Frígia)Historiador en el qual es va inspirar l'autor de la Gesta Hungarorum.

Doboka: Pare de Csanád.

Ed: Cabdill cumà. Un dels set que va signar la rendició a Kíev i es van unir als magiars. Va rebre terres a la regió del riu Tatka i al bosc de Matra.

Edömén: Cabdill cumà. Un dels set que va signar la rendició a Kíev i es van unir als magiars. Va rebre terres a la regió del riu Tatka i al bosc de Matra. Va ser avi de Pata i avantpassat del rei Samuel.

Ekölcs: Militar hongarès que va quedar al comandament del castell de Szabolcs

Előd: Príncep hongarès, un dels Hétmagyar. Va ser pare de Szabolcs i va rebre possessions al bosc de Vertés.

Emes: Princesa d'Escítia. Filla d'Őnebdeli i esposa d'Ügyek. Després d'un somni profètic va ser mare del cabdill Álmos.

Ercanger: Duc de Suàbia. Va morir durant una incursió hongaresa.

Esteve I: (Sant)Primer rei d'Hongria. Fill de Géza. Va acceptar el catolicisme romà i va ser coronat pel Papa l'any mil amb el nom d'István (Esteve). Es considerat fundador de l'estat hongarès, ja que va reunificar totes les tribus i va organitzar el país en parròquies i comtats.

Esteve: Germà del comte italià Valdo. Va morir per una fletxa hongaresa mentre feia les seves necessitats.

Et: Un dels cabdills cumans que després de lluitar contra els hongaresos a Kíev es va rendir i unir en la migració cap a Pannònia. Va servir d'ambaixador d'Árpád davant del búlgar Salan i va rebre terres a Hongria com a herència.

Ete: Fill del príncep Ond. Va construir el castell de Csongrád i va participar amb Vajta en la conquesta de Baranya.

Etej: Descendent del cabdill búlgar Baks.

Filip: Rei de Macedònia casat amb Olimpies i pare d'Alexandre el Gran.

Galád: Cabdill que governava la regió situada entre el riu Maros i els castells d'Orsova i Haram. Tot i comptar amb l'ajut de cumans, búlgars i valacs, va perdre la batalla i el país enfront de l'exèrcit de Szovard, Kadocsa i Vajta.

Géza: També anomenat Gyejcsa. Cinquè i últim cabdill d'Hongria. Va ser fill de Taksony i pare de Vajk (Esteve I). Es va convertir al catolicisme romà, tot i que no va renunciar a la seva religió original. Es considerava tan ric i important que segons ell "tenia capacitat d'adorar dos déus diferents".

Gyalú: Cabdill valac de Transsilvània. Va perdre la vida en combat contra el príncep hongarès Tétény.

Gyejcsa: v Géza

Gyula: Príncep d'Hongria i nét de Tétény. Era sogre del rei Esteve I.

Gyula: (Menor)Besnét de Tétény. Va perdre les seves possessions a Transsilvània per oposar-se al rei Esteve I.

Hetény: Noble militar procedent de Pest.

Hétmagyar: Veu hongaresa que significa Set hongaresos. Nom pel qual es coneixia els set prínceps d'Escítia que van guiar els magiars a la terra de Pannònia sota el comandament d'Álmos. Aquests prínceps eren: Álmos, el primer cabdill, Előd, Kend, Ond, Tas, Huba i Tétény.

Horka: Príncep hongarès, fill de Tétény. Va participar amb el seu pare en la campanya contra les comarques de Nyír i Zilah.

Huba: Príncep d'Hongria, un dels Hétmagyar. Va participar amb Szovárd i Kadocsa en la campanya per assegurar les fronteres del regne amb Bohèmia. Com a recompensa ve rebre la ciutat de Nyitra i terres fins al Danubi.

Hülek: Oncle del cabdill Árpád i pare de Szovárd i Kadocsa.

Jafet: Un dels fills del bíblic Noè. Segons la Gesta Hungarorum va ser pare del rei Magog, d'Escítia, de que descendeix el cabdill Árpád.

Kadocsa: General hongarès. Cosí d'Árpád i germà de Szovárd. Va participar en la conquesta del nord del país. Més tard va fer la guerra al costat de Szovárd i Vajta contra Galád de Transsilvània i va continuar victoriós per Bulgària, Macedònia i Grècia.

Kalan: Descendent del príncep Ond.

Karold: Filla de Gyula i germana de Sarolt.

Kend: Príncep d'Hongria, un dels Hétmagyar. Va ser pare de Korcán i va rebre terres entre la Ciutat del Rei Àtila, els Cent Turons i Diód.

Ketel: Cabdill cumà. Un dels set que va signar la rendició a Kíev i es van unir als magiars. Va patir un greu accident al torrent de Ketelpatak. Va servir d'ambaixador davant de Salan. Pel seu servei va rebre terres a Ketelpatak i a Komárom, on va ser enterrat amb el seu fill Alaptolma.

Kölcse: Descendent del príncep Ond.

Kölpeny: Oncle d'Árpád i pare de Botond.

Korcán: Fill del príncep Kend. Va rebre un castell aprop de l'actual Budapest pel seu servei a Árpád.

Laborc: Governador del castell d'Hung. Va ser capturat pels hongaresos a prop d'un riu que d'ençà es diu també Laborc.

Ladislau: (el Calb)Príncep d'Hongria del segle IX.

Lehél: v. Lél

Lél: També anomenat Lehél. Fill del príncep Tas. Va lluitar contra grecs i búlgars a Alpár. Més tard va participar en la campanya contra la Ciutat Blanca, la qual va conquerir. També va capturar Zagreb, Pozsega i Valkó. Va ser nomenat general però va morir penjat amb Bulcsu després de ser derrotats en la batalla de Lechfeld per l'emperador teutó Otó I.

Liutuard: Bisbe de Vercelli. Va morir quan fugia dels hongaresos amb totes les seves riquesses el 899.

Maglód: Descendent del príncep Tétény.

Magog: Rei d'Escítia i avantpassat dels cabdills d'Hongria. Segons les llegendes hongareses era fill de Nemrot, un dels impulsors de la torre de Babel.

Marót: Cabdill que va ocupar terres a Transsilvània abans de l'arribada dels magiars. El seu descendent va ser el cabdill Mén-Marót.

Mén-Marót: Cabdill de Bihar i descendent de Marót. No volia cedir terres als hongaresos, però davant la superioritat magiar va tenir por i finalment va rendir el seu regne i va donar la seva filla com a muller del cabdill Zolta.

Moisès: Cabdill i profeta d'Israel.

Ócsád: Cabdill cumà, un dels set que es va rendir als hongaresos a Kíev. Va ser pare d'Örsúr i va rebre terres a Kács, aprop del riu Nyárád.

Őd: Fill del cabdill cumà Et. Va construir el castell de Szekcső.

Olah: Soldat cumà. Va rebre terres aprop del pas de Dorogma.

Olimpies: Reina de Macedònia, esposa de Filip i mare d'Alexandre el Gran.

Ond: Príncep d'Hongria, un dels Hétmagyar. Va servir d'ambaixador d'Árpád davant Salan. Va rebre terres a la comarca d'Alpár. Va ser pare d'Ete.

Őnebdeli: Cabdill de l'Hongria del Don, Escítia. Va ser pare d'Emes i avi d'Almos.

Örkend: Fill del cabdill petxeneg Tanuzaba.

Örkény: Fill d'Őse. Va comandar l'exèrcit hongarès que lluitava fent costat als enemics de l'emperador Otó, dels teutons.

Örsúr: Fill del cabdill cumà Ócsád. Va construir el castell d'Örsúr, a la comarca de Kács.

Ösbő: Militar hongarès i pare de Szalók. Va servir d'ambaixador d'Árpád a Bihar. També va participar en la conquesta de Veszprém i la comarca de Balaton. Més tard va conquerir el castell de Bihar i pel seu servei Árpád li va donar el castell de Veszprém.

Öse: Militar, pare d'Örkény. Va participar en la conquesta de Veszprém i de Balaton.

Otó: Emperador teutó. Va derrotar els hongaresos el 955 a la Batalla de Lechfeld, en què van ser ajusticiats Bulcsu i Lél.

Pata: Nét del cabdill cumà Edömén i avantpassat del rei Samuel.

Pere: també Pere I Urseolo. Rei d'Hongria entre 1038 a 1041 i 1044 a 1046. Va ser destronat pels nobles, que van triar Andreu I. (v. Andreu)

Salan: Cabdill búlgar. Els magiars li van comprar terres a la conca dels Càrpats, però en veure el poder que aconseguien els va voler expulsar del país i finalment hi va anar a la guerra. Els hongaresos van vèncer i Salan es va refugiar a la Ciutat Blanca, on es va rendir i va acceptar de pagar tributs anuals a canvi de no perdre el seu tron.

Samuel: També Aba. Rei d'Hongria entre 1041 i 1044. Cunyat del rei Esteve I. Era d'ascendència kabar.

Sarolt: Mare del rei Esteve I i descendent del príncep Tétény.

Szabolcs: Fill del príncep hongarès Előd. Va participar en la campanya contra Bihar i contra els teutons. La seva família va rebre terres a l'oest d'Ethilburg.

Szalók: Fill d'Ösbő.

Szemere: Descendent del príncep Huba.

Szovárd: General hongarès. Cosí d'Árpád i germà de Kadocsa. Va participar en la conquesta del nord del país. Més tard va fer la guerra al costat de Szovárd i Vajta contra Galád de Transsilvània i va continuar victoriós per Bulgària, Macedònia i Grècia. Es va casar amb una dona de Grècia, on va morir.

Taksony: Quart cabdill d'Hongria. Fill de Zolta. Es va casar amb una dona cumana. Durant el seu regnat va rebre colons d'arreu del món. Va ser pare de Géza o Gyejcsa.

Tanuzaba: Cabdill petxeneg, pare d'Örkénd. Va rebre terres a la comarca de Kemej. Com que no va voler acceptar el catolicisme, va ser enterrat en vida amb la seva muller.

Tarcal: Militar cumà al servei d'Árpád. Va servir d'ambaixador davant Salan. Va ser recompensat amb terres entre els rius Bodrog i Tisza, on va construir el castell d'Hímesudvar.

Tas: Príncep d'Hongria, un dels Hétmagyar. Va participar en les campanyes de conquesta del Nord-oest d'Hongria i de Bihar. Va rebre terres a la regió de Bodrog. Va construir el Castell de Tas o Sárvár i va fundar el mercat de Tas, o Tasvására.

Tétény: Príncep d'Hongria, un dels Hétmagyar. Va participar amb el seu fill Horka en la campanya contra Bihar. Va conquerir la comarca de Zilah. Va enviar espies a Transsilvània i, amb el permís del cabdill Árpád, va conquerir el país, que va rebre com a herència.

Tolma: v. Alaptolma.

Tomaj: Descendent del cabdill Tanuzaba.

Torda: Bisbe hongarès descendent de Velek.

Ügyek: Cabdill magiar descendent dels reis Magog i Àtila. Es va casar amb la princesa Emes i van ser pares d'Álmos.

Vajta: Un dels cabdills cumans que després de lluitar contra els magiars, s'hi van unir a Kíev. Va servir d'ambaixador davant Salan. Va participar en la conquesta de l'occident del país i Árpád, com a recompensa, li va concedir les terres de Tarras i Sár, també coneguda com a Vajta.

Valdo: Comte italià.

Velek: Noble magiar. Va servir com a ambaixador a Bihar. Més tard va participar en la conquesta d'aquesta mateixa comarca, de la qual, amb l'ajut dels sículs, en va sortir victoriós. Com a recompensa va rebre el comtat de Zaránd.

Zobor: Cabdill eslau de Nyitra. Va perdre la ciutat davant els hongaresos. Va caure ferit quan intentava fugir i va ser penjat al turó que porta el seu nom.

Zolta: Tercer cabdill d'Hongria, fill d'Árpád. Es va casar amb la filla de Mén-Marót.

Zombor: Nét del príncep Tétény. Va ser governador de Transsilvània i pare de Gyula el Menor.

 


APÈNDIX 2:
Geografia

NOTA: Al mapa de la Gesta Hungarorum que apareix en aquesta edició no surten tots els indrets als quals fa alˇlusió la narració, bé per falta d'espai, bé per no trobar-se a la conca dels Càrpats, tot i així donem indicacions que serviran per localitzar la ubicació aproximada. Les lletres que apareixen entre parèntesis indiquen la posició del lloc al mapa.

Abád (A): Pas del Tisza aprop de Porozsló. Hi va ser enterrat el cabdill petxeneg Tanuzaba.

Alamània: Regió teutona que avui ocuparia els estats de Baden-Wütenberg, la part occidental de Baviera i els cantons germanoparlants de Suïssa.

Almas (B-D): Riu de Transsilvània, afluent del Szamos. Passa entre les ciutats de Zilah i Esküllő

Alpár (C): 1.- Castell situat a la vora occidental del Tisza, gairebé sobre la desembocadura del Körös. Era la capital búlgara del cabdill Salan. Árpád, després de la conquesta li va donar aquesta terra a Ond, pare d'Ete. Es correspon amb l'actual Tiszaalpár. 2.- També Sorres d'Alpár. Comarca on es trobava el castell d'Alpár.

Apróhalom(C): En hongarès significa Petit Turó. Turó situat entre el Tisza i el Körös, no gaire lluny d'Alpár.

Balaton (A-C): Llac d'Hongria. És el més extens de la Europa central amb 592 Km².

Bán (A): (També Bánya) Castell situat a la vora del riu Vág, a l'actual Eslovàquia.

Barancs (D): Castell búlgar a la vora del Danubi. Estava situat a l'est de l'actual Belgrad, a la petita població de Kostalac.

Baranya (C): Castell situat a la riba occidental del Danubi, al sud d'Hongria.

Baviera: Regió poblada per teutons. Actualment és un estat de la República Federal Alemanya. La seva ciutat més important és Munic.

Bihar (B): (En romanès: Bihor) Castell on regnava Mén-Marot. Va ser un dels últims indrets en caure sota el poder magiar. Correspon amb l'actual Bihar, dins de l'estat de Romania.

Bőd (C): Pas del Tisza situat aprop de Csongrád.

Bodajk (A): Turó situat a la serralada de Bakony, al nord del llac Balaton.

Bodony (B): Castell del nord d'Hongria des d'on havia arribat el cabdill Galad.

Bodrog: 1.- (A)Castell situat al sud d'Hongria, a la riba oriental del riu Tisza. Avui en dia està situat en la província hongaresoparlant sèrbia de Voivodina. 2.- Regió situada entre el nord de la República d'Hongria i el sud de l'actual Eslovàquia, al voltant del riu Bodrog. Aquí van rebre terres el príncep Tas i el cavaller Tarcal. 3.- Afluent del riu Tisza situat al nord d'Hongria. Al temps de l'arribada dels magiars va servir de frontera entre ells i els búlgars.

Böge (C-D): Comarca situada entre els rius Maros i Temes sobre la que governava el cabdill Galad. Correspon a una regió que avui es divideix entre Sèrbia i Romania, a uns 60 Km al nord de Belgrad.

Bohèmia (A): Un dels països eslaus situats al nord d'Hongria. També rep el nom de Txèquia. Actualment forma amb Moràvia l'estat de la República Txeca.

Bolhád (A): Serralada situada a uns trenta quilòmetres al nord de Pest.

Bolondóc (A): Castell de la frontera entre els regnes d'Hongria i Bohèmia capturat per Szovárd, Kadocsa i Huba. Es trobava a la vora del riu Vág molt aprop de la moderna ciutat eslovaca de Nové Mesto.

Bódva (A): Riu del nord-est d'Hongria a la vora del qual hi havia el castell de Borsod. Desemboca en el Sajó a pocs quilòmetres de la moderna Miskolc.

Borona (A): Castell de la frontera entre els regnes d'Hongria i Bohèmia capturat per Szovárd, Kadocsa i Huba. Es desconeix la ubicació exacta, però sembla ser que es trobaria molt a prop de la moderna ciutat morava de Jablunkov.

Bors (A): També Bars. Castell fundat per Bors a la vora del riu Garam. Correspon amb l'actual Starý Tekov (en hongarès Óbars) que significa Vella Bors.

Borsod (A): Petit castell fundat per Bors a la vora del riu Bódva. Es correspon amb el modern poble de Borsodszirák, a uns vint quilòmetres al nord de Miskolc.

Borsova (B): Castell situat al nord-est d'Hongria. Va ser capturat per Árpád al poc temps d'entrar al país. Correspon amb un indret a prop de la moderna Vásáronamény.

Borsséd-Zólyom (A): Castell fundat per Bors al bosc de Zólyom a la vora del riu Garam. Es tracta de la moderna ciutat eslovaca de Zvolen.

Botva (C): Estany situat al centre d'Hongria, a prop d'Alpár.

Budavár (A): Nom magiar d'Ethilburg.

Bulár: La Bulgària del Volga. El seu descendent actual seria la república de la Federació Russa de Txuvaixistan, la capital de la qual és Txeboksari.

Bulgària: La Bulgària del Danubi, de la qual descendeix l'estat europeu de la República de Bulgària, de capital Sofia. Al temps descrit per la Gesta Hungarorum (segles IX i X) era la potència dominat en la zona.

Castell Blanc de Bulgària (C): també Ciutat Blanca. Una de les ciutats principals de la Bulgària del Danubi. Hi va fugir Salan després de perdre la guerra contra els magiars. Bulcsu la va conquerir. Correspon amb l'actual Belgrad, que en serbi també significa castell blanc, capital de l'estat de Sèrbia.

Castell de Ferro (A): En Hongarès Vasvár. Castell situat al oest del llac Balaton. Va ser capturat per Ösbő i Őse. Actualment encara es diu Vasvár.

Castell de Tas (B): En hongarès Tasvára. Castell fundat per Tas. Amb el temps va ser conegut pel nom de Sárvár. Es trobaria a prop de la moderna Mátészalka, a l'est del país.

Castell del Rei Filip: (En grec Filipòpolis) Ciutat conquerida pel rei Filip de Macedònia. Actualment està integrada en la República de Bulgària i porta el nom de Пловдив o Plòvdiv.

Cent Turons (A): En hongarès Százhalom. Zona situada al sud del castell de Buda. Actualment fa frontera entre la província de Pest i el municipi d'Ercsi.

Cérvol, mont del (C): En hongarès Szarvashalom. Indret situat a la vora del riu Körös, a uns 40 quilòmetres a l'est d'Alpár. Actualment hi ha la població de Szarvas (cérvol, en hongarès).

Ciutat Blanca (C): v. Castell Blanc de Bulgària.

Ciutat de Cleopatra: Es tracta de la moderna ciutat egípcia d'Alexandria, antiga capital des d'on regnava Cleopatra.

Ciutat del Rei Àtila (A): v. Ethilburg.

Constantinoble: Antiga capital de l'imperi bizantí. És l'actual Istambul.

Croàcia (C): Un dels països de la monarquia magiar. Els seus habitants són eslaus. Van estar units a Hongria fins a principis del segle XX, quan es va unir a Eslovènia, Sèrbia i Macedònia formant Iugoslàvia.

Csaba-magyar: Poble grec on va morir i va ser enterrat Szovárd.

Csák (A): Castell construït a la vora del llac Fertő per Csák, descendent del príncep hongarès Előd. Actualment és una petita població anomenada Csákvár, a uns 45 Km al oest de Budapest.

Csanád (C): Castell hongarès situat a prop de la desembocadura del riu Maros en el Tisza.

Csepel (A): Illa del Danubi situada al sud de l'actual Budapest. Va ser una de les bases dels magiars en la seva conquesta de Pannònia. L'illa rep el seu nom del palafrener cumà d'Árpád.

Csesztreg (C): Rierol del sud d'Hongria, afluent del Temes, a prop del castell de Galad.

Csongrád (C): Castell fundat per Ete, fill del príncep Ond, al sud d'Hongria. Va ser batejat pels treballadors eslaus que el van construir amb el nom de Csongrád o Castell Negre. Actualment hi ha una petita ciutat que encara conserva el nom original.

Danubi (A-C-D): Riu europeu de 2858 quilòmetres de llarg. Neix a la selva Negra i desemboca a la Mar Negra. Travessa Hongria en paralˇlel al Tisza de nord a sud. A la seva vora es trobaven ciutats importants com ara Ethilburg, Pest, Alpár i el Castell Blanc de Bulgària.

Diód (A): Zona situada al sud d'Ethilburg (Budavár). En l'actualitat hi ha el municipi de Diósd, el qual fa frontera amb Budapest.

Dnièper: Riu de la Europa oriental. El seu curs transcorre principalment a Ucraïna. Els magiars el van travessar abans d'entrar a Kíev.

Don: Riu de la Europa oriental entre Bielorússia, Ucraïna i la Federació Russa. La Gesta Hungarorum assenyala aquest riu com un dels que travessaven Escítia.

Dorogma (A-B): Pas del riu Tisza aprop de l'actual Miskolc.

Dráva (B): Afluent del Danubi. Travessava Hongria d'oest a est. Actualment fa frontera entre Croàcia i Hongria.

Durrës: Ciutat d'Albània. Va ser conquerida per Szovárd i Kadocsa.

Eger (A): Riu del nord del país. Desemboca en el Tisza.

Emőd (A): Rierol del nord d'Hongria.

Escítia: Pàtria originària dels magiars. Estava situada entre l'est de l'actual Ucraïna i els estats actuals de Kazakhstan, Uzbekistan i Turkmenistan principalment. Els seus habitants eren pastors nòmades i guerrers de cavalleria lleugera.

Esküllő (D): (En romanès Aşchileu.) Lloc on els habitants de les terres de Gyalú van jurar fidelitat als hongaresos. El seu nom prové de la paraula magiar eskü, que vol dir jurament. Actualment aquest indret pertany a Romania.

Etel: Nom turquès del riu Volga. Transcorre per la Federació Russa fent frontera entre els continents europeu i asiàtic.

Ethilburg (A): En llengua germànica significa Ciutat d'Àtila. També s'anomenava Budavár en hongarès. Es tracta de l'antiga ciutat celto-romana d'Aquincum, situada al districte d'Óbuda, de l'actual Budapest. Com indica el seu nom, va servir de capital dels huns durant la seva invasió d'Europa.

Fertő (A): Llac situat a l'oest de l'Illa de Csepel, a la vora del qual es trobava el castell de Csák. No se l'ha de confondre amb el llac que actualment es diu Fertő (en alemany Neusiedler See) que fa frontera entre Àustria i Hongria, ja que en la Gesta Hungarorum, s'anomena a aquest darrer Mosony.

Francònia: País habitat pels francs. Va ser arrasat pels Hongaresos. Actualment és una regió situada al nord de l'estat de Baviera, a la República Federal Alemanya.

Friül: País situat al nord de la península Itàlica. Actualment està integrat en la República Italiana. La seva capital és Udine i fa frontera amb Eslovènia.

Galga: Riu que passa a uns 40 Km al nord-est de la moderna Budapest.

Galgóc (A): (En eslovac: Hlohovec) Castell capturat pels hongaresos a la vora del riu Vág. Actualment es troba a Eslovàquia.

Galítzia (B): (En ucraïnès: Галич, pronunciat Halitx) Castell per on van passar els hongaresos abans d'entrar a Pannònia. Els seus habitants, russos, van animar i ajudar Álmos de travessar el bosc de Havas. Aquest castell es correspon amb la petita població ucraïnesa de Halitx, a la vora del Dnièster.

Gàlˇlia: Regió de l'oest d'Europa que, si fa no fa, correspon amb l'actual estat francès.

Garam (A): (En eslovac: Hron) Afluent del Danubi. Passa pels castells de Borsséd-Zólyom i de Bors.

Geréc (C): Pas del riu Danubi situat a pocs quilòmetres al sud del castell de Valkó (Vukovar) a l'actual Croàcia.

Gog: País que hi havia a l'orient d'Escítia, el qual va ser destruït per Alexandre el Gran. La Bíblia ja en parla, de Gog i de Magog al llibre d'Ezequiel com una nació al nord de les terres d'Israel.

Gömör (A): (En eslovac: Gemer.) Castell situat a la vora del riu Sajó que va ser conquerit per Szovárd, Kadocsa i el príncep Huba. Correspon al petit poble de Gemer, en hongarès Sajógömör, situat a Eslovàquia.

Göncöl, Pont de (A): Punt que marcava per l'oest una de les fronteres entre el regne dels magiars i el dels teutons. Correspon, si fa no fa, amb la moderna ciutat austríaca Bruck A.D. Leitha, que es troba entre Viena i el llac Fertő (Mosony, en la Gesta Hungarorum) o Neusiedler See.

Grècia: En la Gesta Hungarorum es refereix a l'imperi bizantí, amb capital a la ciutat de Bizanci, avui Istambul.

Grecs (C): Pas del Tisza pel castell d'Alpár. Rep el seu nom de la batalla en que grecs i búlgar van morir afogats quan fugien dels hongaresos.

Győr (A): Castell situat a pocs quilòmetres de Miskolc que va ser concedit a Böngér. Actualment es part de la ciutat de Miskolc i porta el nom de Diósgyőr i no s'ha de confondre amb la ciutat de Győr, situada a l'oest d'Hongria.

Gyümölcsény (C): Bosc a la vora del Tisza on es van dictar totes les lleis del regne d'Hongria. Després va passar a anomenar-se Szer i correspon amb la població moderna de Pusztaszer.

Hangony (A): Rierol del nord d'Hongria, afluent del Sajó.

Haram (C-D): Castell governat pel cabdill Galád a la vora del Danubi. Correspondria amb Socol, poble romanès fronterer amb Sèrbia.

Havas, Bosc d' (B-E): Es tracta de la serralada dels Càrpats, que envolta tota la part nord i oest de la Hongria històrica.

Héjő (A): Rierol del nord d'Hongria. Neix a les afores de la ciutat de Miskolc.

Hernád (A): (En eslovac: Hornád) Riu del nord d'Hongria. Afluent del Sajó.

Hímesudvar (B): Castell construït pel guerrer cumà Tarcal a la vora del riu Sajó, a prop de la moderna Tokaj.

Hongria: (En hongarès Magyarország) País del magiars. La Hongria històrica, de la qual es parla en la Gesta Hungarorum no es correspon pas amb l'actual República d'Hongria. A banda d'aquest estat modern abraçava també altres terres amb majories hongaresoparlants, com ara Transsilvània (actualment a Romania), Voivodina (actualment a Sèrbia), Transcarpàcia (actualment a Ucraïna) tot el sud d'Eslovàquia i una franja a l'oest d'Àustria, i terres eslaves, com eren el nord d'Eslovàquia i Croàcia.

Hongria del Don: v. Escítia.

Hung (B): 1.- Castell del nord-est d'Hongria. Va ser la primera capital dels magiars i, segons la Gesta Hungarorum, el lloc d'on van rebre el nom d'hongaresos. Avui en dia la ciutat es troba a Ucraïna i rep els noms d'Ungvár, en hongarès, o Ужгород, pronunciat Ujhorod, en ucraïnès. 2.- Comarca dominada pel castell d'Hung. Es tracta de la moderna província ucraïnesa de Transcarpàcia.

Igyfon (B-D): Bosc que es trobava en les terres del cabdill Marót. En ell s'hi va amagar Mén-Marót fugint dels hongaresos. Actualment es troba a l'estat de Romania i s'anomena Serralada de Bihar (en hongarès Bihar-hegység i en romanès Munţii Bihorului).

Inn: Afluent del Danubi, a la vora del qual els teutons van penjar Bulcsu i Lél.

Ipoly (A): Afluent del Danubi. Actualment marca la frontera entre Hongria i Eslovàquia.

Israel: País dels hebreus.

Itàlia: País mediterrani. L'autor de la Gesta Hungarorum entén que és un concepte merament geogràfic, ja que no hi existia unitat política.

Jószás (B): Rierol que corre a prop del castell de Bihar.

Kács (A): Petita població situada al sud de Miskolc. Va ser donada al cabdill cumà Ócsád.

Kanizsa (C): (En serbi: Канјижа o Kanjiža) Localitat situada a pocs quilòmetres al sud de la desembocadura del Maros, a Szeged. Actualment es troba sota control serbi, a la província de Voivodina.

Kapus (D): Rierol que flueix aprop d'Esküllő.

Kemej (C): Terres sobre les que dominava el cabdill petxeneg Tanuzaba. Estaven situades entre la desembocadura del Körös i el Tisza.

Ketelpatak (A): Rierol del nord d'Hongria. Va rebre el seu nom quan Ketel hi va tenir un accident.

Keve (C): (En serbi: Ковин pronunciat Kovin) Castell situat a la vora del Danubi, a pocs quilòmetres a l'est de Belgrad. S'hi va amagar Galád quan fugia dels hongaresos.

Kíev: Antiga ciutat russa. Una de les primeres que van atacar els hongaresos en la seva marxa cap a Pannònia. Correspon amb la moderna capital d'Ucraïna, el nom oficial de la qual és Kiïv.

Komárom (A): (En eslovac Komarno) Castell del nord-oest d'Hongria. Va ser construït pel cabdill cumà Alaptolma. En l'actualitat la ciutat, que és hongaresoparlant, està dividida entre els estats d'Hongria i Eslovàquia.

Körös (B-C): Riu afluent del Tisza. Recorre el país d'est a oest. Al principi de l'assentament dels hongaresos a Pannònia servia de frontera entre Mén-Marót i els hongaresos.

Körtvélytó (C): Estany situat a prop dels castells d'Alpár i Csongrád. Era un dels límits de les terres que li van ser concedides a Ond.

Kulpa: (En croat: Kupa.) Riu que desemboca en els Száva a pocs quilòmetres al sud de Zagreb.

Laborc (B): (En eslovac: Laborec) Riu que flueix de nord a sud entre els castells de Zemplén i Hung. A la seva vora els hongaresos van capturat Laborc, governador d'Hung, i és per això que el riu porta el seu nom.

Lád (A): Pas del riu Tisza enfront del mont Tarcal.

Ladomer: (En ucrainès: Володимир o Volodímir) Ciutat ucraïnesa en la província de Volhynia, antigament coneguda com Ladomèria, situada a escassos quilòmetres de la frontera polonesa. Els magiars hi van arribar amb l'ajut dels russos de Kíev. Avui en dia porta el nom de Володимир-Волинский pronunciat Volodimir-Volinskii.

Lapincs (C): (En alemany: Lafnitz) Rierol que desemboca en Balaton. Feia frontera entre les terres del magiars i les dels teutons. Segons la Gesta Hungarorum, rep aquest nom per que els romans de la zona de Balaton el van travessar d'amagat (en hongarès: lappang) quan fugien dels magiars. Actualment es troba a Àustria

Llombardia: Regió del nord de la península Itàlica. La seva capital és Milà.

Lorena: (En francès Lorraine) Regió francesa fronterera amb Luxemburg.

Luc (A): Pas del Tisza situat al sud de Miskolc.

Macedònia: Regió situada al nord de Grècia de la qual era originari Alexandre el Gran.

Magog: País que hi havia a l'orient d'Escítia, el qual va ser destruït per Alexandre el Gran. La Bíblia ja en parla, de Gog i de Magog al llibre d'Ezequiel com a una nació al nord de les terres d'Israel.

Maros (C-D): Afluent del Tisza. Neix a Transsilvània i recorre el país d'est a oest. Desemboca a prop del castell de Csanád.

Mátra (A): Serralada del nord d'Hongria situada entre Miskolc i Pest.

Megyer, Pas de (A): Pas del Danubi situat al nord de l'actual Budapest, concretament als barris de Káposztásmegyer i Békásmegyer.

Meszes (B-D): Regió on es troben les Portes de Meszes. (v. Porta de Meszes)

Miskolc (A): Ciutat del nord-est d'Hongria. Durant el segle X estava a uns quilòmetres a l'est del castell de Győr, en l'actualitat són la mateixa ciutat. El territori de Miskolc va ser concedit a Böngér pel cabdill Árpád.

Morava (A): Afluent del Danubi. Fa frontera entre la República Txeca i Eslovàquia i Àustria i Eslovàquia. Antigament feia de frontera entre el regne dels magiars i el dels bohemis.

Mosony (A): Aiguamolls situats a la frontera oest del regne d'Hongria, on vivien els petxenegs. Actualment porta el nom hongarès de Fertő i l'alemany Neusiedler See. Fa frontera entre Àustria i Hongria.

Munkács (B): (En ucraïnès: Мукачеве pronunciat Mukatxeve.) Ciutat de la Transcarpàcia. Va ser la primera conquesta hongaresa en entrar a la conca dels Càrpats. El nom de la ciutat està relacionat amb la paraula munka, que significa treballar, ja que segons la Gesta Hungarorum, va suposar un gran esforç d'arribar des d'Escítia a aquella terra.

Mura (C): Riu situat en l'actual Àustria. Antigament les seves riberes estaven habitades pels carintis del Mura, enemics del hongaresos que van ser derrotats per Árpád.

Negra: Mar situat entre els actuals estats d'Ucraïna i Turquia. Marcava una de les fronteres d'Escítia.

Nógrád (A): Castell eslau conquerit pels hongaresos. Actualment hi ha una població del mateix nom entre els rius Ipoly i Danubi, al nord d'Hongria.

Nyárád (A): Rierol del nord d'Hongria. Desemboca al Tisza, molt a prop de Miskolc.

Nyír (B): Regió situada entre el Tisza i el castell de Bihar. Estava habitada pel Khàzars, i el seu cabdill era Mén-Marót.

Nyitra (A): 1.- Ciutat conquerida als eslaus i als Bohemis al nord de Komárom. El seu cabdill era Zobor. Es correspon amb l'actual ciutat de la República Eslovaca de Nitra. 2.- Comarca on es trobava la ciutat de Nyitra. Estava dominada pels bohemis. 3.- Afluent del Danubi. Recorre Eslovàquia de nord a sud i desmboca a Komárom.

Oroszvár (A): (En eslovac: Rusovce) Castell construït pels russos que havien vingut a Pannònia amb els magiars. De fet el seu nom significa Castell Rus. Actualment es una petita població a la vora del Danubi al sud de Bratislava.

Orsova (D): (En romanès: Orşova) Castell a la vora del Danubi, en la frontera de la terra del cabdill Galád. Actualment es troba a Romania.

Örsúr (A): Castell que Örsúr, el cabdill cumà, va construir a la terra de Kacs.

Osmóér (B-D): Rierol de Transsilvània que corre no pas gaire lluny de Zilah.

Ostoros (A): Rierol de la conca del Tisza situat al nord d'Hongria.

Pàdua: Ciutat del nord d'Itàlia. Va ser devastada pels hongaresos en la campanya contra Llombardia.

Pákozd (A): Turó situat a la vora nord del llac Velence, entre Balaton i Budapest.

Pannònia (A-C): Província romana que incloïa parts de les actuals Àustria i Hongria amb capital a

la ciutat d'Aquincum, anomenada també Ethilburg, Budavár o Ciutat del Rei Àtila. A la Gesta Hungarorum, de vegades s'aplica aquest nom a tot el regne d'Hongria (Conca dels Càrpats), mentre que d'altres només es refereix a la zona entre el Danubi i la frontera teutona.

Panyóca (C): Rierol que corre paralˇlel al Danubi a escassos quilòmetres de Belgrad i travessa el castell de Keve (o Kovin)

Pásztó (A): Indret situat a la vora del riu Hangony.

Pèrsia: País de d'Àsia central. Cinc-cents anys abans de Jesucrist era la principal potència d'occident, tot i així els seus reis no van poder conquerir Escítia i un dels seus reis principals, Cir, va morir en l'intent. El seu descendent modern és l'estat d'Iran

Pest (A): Castell situat a la vora oriental del Danubi, al nord de l'Illa de Csepel i just enfront de la Ciutat d'Àtila. El cabdill Taksony va concedir el castell als germans búlgars Billa i Baks. En l'actualitat es tracta de la part oriental de Budapest.

Pét (A): Camp situat al nord del llac Balaton on van acampar els hongaresos abans d'atacar la ciutat de Veszprém.

Pétergaz (C): (En croat: Petrova Gora) Bosc situat a la moderna Croàcia, a la vora del riu Kulpa.

Poroszló (A): Castell i població actual que hi ha a la vora del llac Tisza.

Porta de Meszes (B-D): Indret de Transsilvània entre Zilah i Esküllő on hi havia la frontera del cabdill Árpád. Molt a prop d'allí s'enfrontaren els magiars i l'exèrcit del cabdill Gyalú, que va ser derrotat.

Porta de Vaszil: Un dels punts que marcava la frontera sud del regne dels magiars.

Pou Salat (A): (En hongarès: Sóskút) Camp que es trobava a l'oest de Ethilburg. Actualment hi ha un petit municipi a uns quatre quilòmetres a l'oest de Budapest que porta el nom de Sóskút.

Pozsega (C): (En croat: Požega) Castell que Bulcsu, Lél i Botond van capturar en la seva campanya per Croàcia. Actualment porta el nom d'Slavonska Požega.

Rába (A): Afluent del Danubi que corre en direcció sud-oest – nord-est. Desemboca en la moderna ciutat de Győr, molt aprop de Komárom.

Rábca (A): Afluent del Rába. Desemboca en la ciutat de Győr.

Rákos (A): Rierol afluent del Danubi que passava al nord del castell de Pest. Actualment travessa la part oriental de Budapest.

Ratisbona: (En alemany: Regensburg) Ciutat de Baviera. El cabdill Árpád parlava del aigua del Danubi com a l'aigua que baixa des de Ratisbona a Grècia, ja que aquesta ciutat, tot i no estar situada a l Selva Negra, on neix el riu, era una de les més importants dels seus primers trams.

Rin: (En alemany: Rhein) Riu centreeuropeu. Neix a Suïssa i desemboca a als Països Baixos després de recorre 1320 Km de sud a nord principalment per la República Federal Alemanya.

Rússia: País dels eslaus orientals. Aquest nom implica molt més que la Rússia europea actual, ja que inclou, entre d'altres estats moderns, Ucraïna (o Petita Rússia) i Bielorússia (o Rússia Blanca)

Sabària (A): Font que hi havia al Mont de Sant Martí, on van descansar els hongaresos en la seva campanya per Pannònia.

Sajó (A-B): Riu del nord d'Hongria, afluent del Tisza. Travessa la ciutat de Miskolc. Al principi d'entrar en la conca dels Càrpats, aquest riu marcava la frontera entre els hongaresos i la resta de pobles del sud.

Sant Martí (A): Turó situat a pocs quilòmetres al sud de Győr i Komárom. Actualment hi ha un dels focus culturals més importants d'Hongria: l'abadia de Pannonhalma, que abans portava el nom de Sant Martí.

Sár (B): Terra situada a l'est del riu Tisza, la qual li va ser concedida a Vajta.

Sárvár: 1.- (B) Castell fundat pel príncep Tas a la vora del Szamos. En principi es deia Tasvára, o Castell de Tas, però després es va canviar el nom pel de Sárvár. 2.- (A) Castell de la frontera entre Hongria i Bohèmia. Es trobava aprop de la ciutat eslovaca de Makov.

Sátorhalom (B): Lloc on desemboca el riu Bodrog al Tisza.

Saxònia: País habitat pels saxons, uns del pobles teutons. Va ser arrasat pels hongaresos. Actualment és divideix en diversos estats de la República Federal Alemanya situats al centre del país.

Sempte (A): Castell eslau conquerit pels hongaresos en la campanya que van fer pel nord del regne. Estava situat al sud de Galgóc a la vora del riu Vág, molt aprop de la moderna ciutat eslovaca de Sereď.

Senons: Serralada que separava els territoris de la Gàlˇlia i els d'Itàlia.

Sèrbia (C-D): País del serbis, una nació eslava, situat al sud del regne d'Hongria.

Serdica: Castell búlgar a on van arribar Szovárd i Kadocsa en la campanya contra els països situats al sud d'Hongria. És la moderna Sofia, capital de la República de Bulgària.

Soroksár (A): Població situada al sud del castell de Pest. Actualment forma el districte XXIII de Budapest.

Sóvár (A): Castell del nord d'Hongria conquerit per Árpád.

Split: Castell de Croàcia conquerit per Lél, Bulcsu i Botond.

Susa: Ciutat del Piemont. Es troba a uns 50 Km a l'oest de Torí, tot just a la frontera entre els estats italià, al que pertany, i el francès.

Suzdal: (En rus Суздал pronunciat Suzdal) Població russa situada a uns 200 quilòmetres a l'est de Moscou. El seu cabdill es va rendir als magiars. En la Gesta Hungarorum, Suzdal no només es refereix a la ciutat, sinó a tota la regió on s'enclava, nucli de la futura Rússia.

Száva (C): Afluent del Danubi que recorre Croàcia i Sèrbia d'oest a est. Passa per Zagreb i desemboca a Belgrad.

Szabolcs (B): Castell hongarès fundat a la vora del Tisza per Szabolcs, fill del príncep magiar Előd. Un militar anomenat Ekölcs hi va ser el primer governador. Actualment és una petita població a prop de la ciutat vinícola de Tokaj, al nord-est del país.

Szalán Kemén (C): Pas del Tisza situat en la desembocadura del seu afluent, el Dráva, al sud d'Hongria.

Szamos (B): Petit afluent del Tisza. Va servir de frontera entre els magiars i el país de Mén-Marót.

Szatmar (B): (En romanès: Satu Mare) Castell conquerit per Szabolcs i Tas a Mén-Marót. Es troba a la vora del Szamos. Actualment pertany a l'estat de Romania.

Szeghalom (C): Indret per on Mén-Marót va impedir el pas a Tas i Szabolcs. Actualment hi ha una petita ciutat que porta el mateix nom.

Szekcső (C): Castell fundat a la vora del Danubi per Őd, fill del cabdill cumà Et. És la moderna ciutat de Szekszárd.

Szepes: Bosc de la frontera nord del Regne d'Hongria històric. Actualment es diu Serralada de Levoča i fa frontera entre Eslovàquia i Polònia.

Szerencs (B): Turó on els hongaresos van establir la seva base després de sortir del castell d'Hung. El seu nom es podria traduir com agradable. Està situat al nord d'Hongria, entre les ciutats de Miskolc i Tokaj.

Szerep (A-B): Aiguamolls que hi ha al nord del riu Körös.

Szeri (C): Localitat situada a la plana hongaresa. Des d'allí Árpád va donar les lleis del nou regne, de la qual cosa es deriva el nom Szeri, ja que l'arrel hongarès szer té a veure amb els termes ajustar o reparar. Posteriorment va concedir les terres a Ond. Actualment és una petita població anomenada Pusztaszer a uns 30 quilòmetres de Szeged. (v. també Gyümölcsény)

Színhalom (A): Turó, al costat del qual van acampar els hongaresos després de sortir de la seva segona capital: Szerencs. Porta el nom de Színhalom (en hongarès Turó de la coberta) perquè la cabana d'Árpád va ser feta amb fusta d'aquest turó. Es troba a pocs quilòmetres al sud de l'actual ciutat d'Eger, on hi ha la petita població de Szihalom.

Tapolca (A): Riu del nord d'Hongria. Era un dels límits de les terres que Árpád va concedir a Böngér.

Tarcal (B): Turó situat a la vora del Tisza, molt aprop del turó de Szerencs. Porta aquest nom perquè el cavaller cumà Tarcal va ser el primer en pujar-hi en una cursa contra Ond i Ketel. Actualment es diu Tokaj, però el poble situat a la seva banda occidental encara conserva el nom original de Tarcal.

Tarras (C): Terra a la vora del Tisza que li va ser concedida a Vajta. Actualment aquest territori es troba al voltant de la ciutat de Bečej (Бечеј) (en hongarès: Óbecse) a província hongaresoparlant de Voivodina, a Sèrbia.

Tasvására (B): (Mercat de Tas) Població amb mercat fundada pel príncep Tas a petició dels habitants subjugats de la regió de Nyír. Actualment porta el nom de Nyírtass.

Tatka (A): Rierol del nord d'Hongria. A la seva vora Ed i Edömén van rebre terres de part d'Árpad.

Tátra (A): Serralada que feia frontera entre el regne d'Hongria i el de Polònia. Actualment es troba al nord d'Eslovàquia.

Tekerő (B): Rierol del centre d'Hongria. Passa per les terres de Bihar.

Temes (D-C): (En romanès: Timiş) Riu de Transsilvània. Passava per les terres del cabdill Galád. A la seva vora es van enfrontar els exèrcits magiars contra el de Galád, format per cumans, búlgars i valacs.

Tetétlen (C): Turó situat a la vora del Tisza en la regió central d'Hongria. Els exèrcits d'Árpád hi van acampar abans d'atacar el castell d'Alpár. Es troba al sud de l'actual Szolnok.

Tihany (C): Península del llac Balaton. Va ser conquerida per Ösbő i Őse després de prendre Veszprém.

Tisza (B-A-C): Un dels principals afluents del Danubi. Recorre el territori d'Hongria de nord a sud en paralˇlel al Danubi i Desemboca a Titel, a prop de Belgrad. Els magiars van seguir aquest riu cap al sud en la seva conquesta del país. A la seva vora es situava Alpár, la base de Salan.

Titel (C): Indret situat al nord de la desembocadura del riu Dráva. Va servir de base al cabdill Salan abans d'enfrontar-se amb els hongaresos i el punt on es va rebre els exèrcits grecs i búlgars que li ajudarien contra Árpád. Actualment aquesta població porta el mateix nom però es troba a Sèrbia.

Torbágy (A): Bosc on Ösbő i Őse van trobar Árpád per a anunciar-li la notícia de les seves victòries per la regió de Veszprém. Correspondria amb els districtes XI i XXII de la moderna Budapest, situats a la vora occidental del Danubi.

Tormos (A): Rierol afluent del riu Nyitra. A la seva vora els eslaus i els bohemis es van enfrontar als hongaresos.

Törzsök (A): Bosc situat al sud de les terres de Nyitra, a l'est de Komárom. Els hongaresos hi van acampar abans d'atacar la ciutat de Nyitra. Més tard Árpád li va concedir aquesta terra al príncep Huba.

Transsilvània (B-D): (En hongarès Erdély i en romanès Ardeal) Part oriental del regne d'Hongria. Estava habitat per gran quantitat de pobles, com ara khàzars, cumans, eslaus, valacs i sículs. El país va ser conquerit per Tétény. Durant l'edat mitjana i el renaixement va ser regne independent.

Trencsén (A): (En eslovac Trenčín) Castell situat a la vora del riu Vág. Va servir de frontera amb els bohemis.

Túr (B-A-C): Riu del centre d'Hongria. Passa per la ciutat de Mezőtúr.

Turíngia: Regió fronterera entre l'actual Alemanya i Txèquia. Va ser arrasat pels hongaresos. Actualment és un estat federal de la República Federal Alemanya.

Ugocsa (B): Comarca nord oriental del regne d'Hongria. Actualment està dividit entre els estats d'Ucraïna i Romania, al sud de la ciutat d'Ungvár (Castell d'Hung)

Vág (A): (En eslovac Vah) Afluent del Danubi. Corre paralˇlelament al Nyitra de nord a sud de l'actual Eslovàquia i desemboca a Komárom. A la seva vora hi havia els castells de Trencsén, Bolondóc, Bán, Galgóc, i Sempte.

Vajas (C): Riu de la regió de Bodrog, al sud d'Hongria. Árpád els hi va concedir terres a Tas, pare de Lél, i també al seu oncle Kölpény, pare de Botond.

Vajta: Comarca situada a l'oest del Danubi, a uns 100 quilòmetres al sud de l'actual Budapest. Árpád concedí aquestes terres al cabdill cumà Vajta, per això porta el seu nom. Actualment hi ha un petit municipi anomenat Vajta a pocs quilòmetres de la ciutat de Dunaújváros.

Valkó (C): (En croat: Vukovar) Castell conquerit per Bulcsu, Lél i Botond en la seva campanya per Croàcia.

Várad (A): Castell capturat per Szovárd, Kadocsa i Huba a la vora del riu Garam (Hron). Estaria situat a la moderna Eslovàquia, molt a prop d'on avui hi ha la ciutat de Želiezovce (o Zselíz)

Vercelli: Ciutat del Piemont. Es troba gairebé a meitat de camí entre Milà i Torí. La ciutat va ser arrasada pels magiars.

Verőce (C): Rierol afluent del Dráva, a l'actual Croàcia. El cabdill hongarès Botond hi va ser enterrat a prop d'aquest riu.

Vértes (A): Bosc que li va ser concedit per Árpád a Előd, pare de Szabolcs. Es troba a uns quaranta quilòmetres a l'oest de Budapest.

Veszprém (A): Ciutat situada a deu quilòmetres al nord de llac Balaton. Va ser conquerida als romans per Ösbő, pare de Szalók, i Őse. Temps després li va ser concedida a Ösbő com a recompensa pel seu servei.

Zagreb(C): Capital de Croàcia. Va ser capturada pels hongaresos Bulcsu, Lél i Botond.

Zagyva (B): Afluent del Tisza. Els hongaresos li van demanar a Salan que els concedís terres fins aquest riu.

Zaránd (C-D): Regió situada a l'est de l'actual ciutat de Gyula. Árpád va concedir aquesta terra a Velek en reconeixement als seus serveis en la conquesta del país.

Zemplén (B): (En eslovac: Zemplin) Un dels primers castells que van conquerir els hongaresos. També va servir temporalment com a base del cabdill Árpád. Actualment es troba a la República Eslovaca.

Zilah (B): (En romanès Zalău) Castell de Transsilvània conquerit per Tétény i Horka. Actualment està situat a Romania.

Zobor (A): Turó (588 m.) situat al nord-est de la ciutat de Nyitra (Nitra). Porta aquest nom perquè hi va ser ajusticiat Zobor, cabdill de Nyitra.

Zólyom (A): (En eslovac Zvolen) Bosc del centre de l'actual Eslovàqua, travessat pel riu Garam (Hron)

Zsitva (A): (En eslovac Žitava) Afluent del Danubi. Corre de nord a sud per l'actual Eslovàquia. Desemboca pocs quilòmetres a l'est de Komárom. Árpád li va donar al príncep Huba terres entre el Zsitva i el bosc de Törzsök.

 


Apèndix 3:
Nacionalitats

Alamans: Tribu teutònica contra la qual van lluitar els hongaresos. En una de les campanyes contra aquest poble, el general Bulcsu va ser capturat i executat amb l'ajut dels bavaresos. El terme alaman era utilitzat com a sinònim de suabi. Els suabis actuals viuen principalment als estats alemanys de Baden-Wütenberg, i Baviera.

Alimons: Poble de la Gàlˇlia que va ser vençut pels hongaresos.

Bavaresos: Tribu teutònica contra la qual van lluitar els hongaresos. En una de les campanyes contra aquest poble, el general Bulcsu va ser capturat i executat amb l'ajut dels alamans. Els bavaresos actuals ocupen l'estat alemany de Baviera.

Bohemis: Poble eslau occidental que habitava al nord i nord-oest del regne d'Hongria. Actualment es corresponen amb els habitants occidentals de la República Txeca.

Búlgars: Poble turquès. Part d'ells habitaven a la vora del Danubi mentre que d'altres ho feien a la terra de Bular, actual Txuvaixistan, al peu del Urals. Els hongaresos van tenir una guerra pràcticament continua amb els búlgars del Danubi, encapçalats pel cabdill Salan, als quals van derrotar. Després de la conquesta de gairebé tot el territori certs búlgars de Bular van venir en to de pau i es van establir a la comarca que correspondria amb l'actual Budapest.

Carintis: Poble eslau centreeuropeu. Vivien a l'oest del Regne d'Hongria. Els magiars i ells es van enfrontar diverses vegades. Actualment formen una regió al sud d'Àustria.

Cumans: Poble nòmada turquès d'origen asiàtic. Van fundar un gran imperi comercial durant l'Edat Mitjana que va ser destruït pels mongols i els tàrtars. Molts d'ells es van refugiar a Hongria on es van assimilar amb els magiars. Els seus descendents, que ja no parlen la llengua cumana, ocupen les regions de Cumània o Kunság, al sud de Budapest.

La Gesta Hungarorum parla de certes tribus cumanes que es van unir als magiars a Rússia, però segons la majoria d'historiadors, aquests no eren cumans, sinó kabars. Per altra banda, també es registra una batalla en que els cumans lluiten en el bàndol de Galád contra els hongaresos. Aquests sí que podrien ser cumans de debò.

Escites: Conjunt de pobles nòmades que vivia en les planures que s'estenen entre Europa i Àsia. Segons la Gesta Hungarorum, els magiars n'eren una de les tribus escites.

Eslaus: Poble indoeuropeu d'Europa central i oriental. Tot i que originalment es refereix a diverses nacions, com ara russos, polonesos, serbis, bohemis etc., la Gesta Hungarorum aplica aquest mot només per referir-se a les tribus eslaves que poblaven certes comarques de la Conca dels Càrpats i que estaven sotmesos a altres pobles, com els búlgars. No van oferir gaire resistència als invasors magiars.

Francs: Tribu teutona. Van ser atacats pels magiars diverses vegades. Actualment ocupen la regió de Francònia, a la República Federal Alemanya i el nord de l'estat francès, al qual donen nom.

Grecs: Poble indoeuropeu de la Mediterrània oriental. Durant el segles IX i X, període de la conquesta d'Hongria, la seva capital era Bizanci i eren la potència més important d'Europa. Tenien nombrosos pobles vassalls, com ara els búlgars, als que van ajudar en contra dels hongaresos. Tot i el seu poder van ser derrotats per Árpád en la batalla d'Alpár i molts dels seus guerrers van morir ofegats en el Tisza quan fugien dels hongaresos.

Hongaresos: Grup anomenat en llengua pròpia magyarok (magiars). Segons les antigues llegendes són un poble germà o potser una branca dels huns que van invadir Europa durant el segle V. s'ha discutit molt sobre si és així o si potser es tracta d'un grup emparentat amb nacions del nord d'Europa com ara finesos, estonians o khantis i mansis. El que sí que és cert és que cap a l'any 500 de la nostra era van començar una migració des dels Urals que els portaria a les planures que hi ha entre Europa i Àsia (el país d'Escítia, com s'anomena a la Gesta Hungarorum). Més tard, assetjats pels petxenegs van continuar cap a l'oest, de vegades colˇlaborant amb reis occidentals com a exèrcit mercenari. Finalment, cap a finals del segle VIII van començar l'ocupació de la conca dels Càrpats la qual va fer-se més patent en temps d'Árpád i va concloure amb el primer rei magiar, Esteve I, cap a l'any 1000 de la nostra era.

Hongaresos del Don: v. Hongaresos. Tribus magiars que vivien a Escítia

Huns: Poble nòmada que va invadir Europa durant el segle V d.J.C. El seu rei més important va ser Àtila, del qual asseguren provenir els reis i cabdills d'Hongria. Segons les llegendes magiars més antigues, els huns serien, o bé un poble bessó amb el que compartien història, llengua i tradicions o bé magiars que van entrar a Europa central segles abans que el gruix de tribus que ho van fer durant els segles VIII i IX. Existeix també la hipòtesis de que els Sículs són una tribu huna que es va establir a Transsilvània després de la mort d'Àtila.

Els huns tenien la seva base en territori de l'actual Hongria, la seva capital era Ethilburg, que es correspon amb la part nord de Budapest.

Ismaïlites: Etimològicament es tractaria dels pobles àrabs. Ismael era fill d'Abraham i germà de Jacob. La Gesta Hungarorum però, sembla aplicar el terme als pobles de religió musulmana, ja que quan parla d'ismaïlites es refereix als búlgars del Volga, que són turquesos.

Italians: Nom genèric dels pobles de la península Itàlica, entre els quals es troben els llombards i els friulans, tots dos mencionats al relat de la Gesta Hungarorum.

Kabars: Poble turquès. De fet era una escissió dels khàzars. Els kabars van acompanyar els magiars en la seva conquesta de Pannònia. En la Gesta Hungarorum se'ls anomena cumans (v. Cumans)

Khàzars: Poble turquès de religió majoritàriament jueva. Habitaven les planes que s'estenen entre el Danubi i el Volga. La Gesta Hungarorum menciona que alguns khàzars vivien en territori de Mén-Marót a Bihar.

Llombards: Poble que viu a la regió de la Llombardia, al voltant de la ciutat de Milà al nord de la península Itàlica. Van ser atacats pels hongaresos.

Macedonis: Grup ètnic helˇlènic que habita al nord de la República de Grècia.

Magiars: v. Hongaresos

Pannonis: Conjunt de pobles que habitaven l'oest de la moderna Hongria i est d'Àustria, a la província romana de Pannònia.

Perses: Poble indoeuropeu d'Àsia central. Durant els segles IV i V a.J.C. Van ser una gran potència en tots els sentits. Tot i així no van poder subjugar els avantpassats dels magiars que vivien a Escítia.

Petxenegs: Poble turquès relacionat amb els cumans. Van ser una de les nacions més poderoses de les planures escíties. Després de la conquesta hongaresa de Pannònia, molts petxenegs, com ara el cabdill Tanuzaba, hi van venir a viure. Actuaven com a guardians de la frontera occidental d'Hongria. Finalment van ser assimilats als magiars.

Polonesos: Poble eslau i veí septentrional de l'antic regne d'Hongria. No es mencionen guerres ni campanyes contra Polònia, tot i que els magiars els cumans i els altres habitants de la zona van construir fortaleses a la frontera per defensar-se'n.

Romans: Conjunt de pobles sobre els que dominava l'Imperi Romà. A la Gesta Hungarorum es parla dels pastors romans, com a dominadors de part del país com ara la regió al nord del llac Balaton. El relat ens explica que van ser vençuts pels magiars i van fugir cap a la terra dels teutons.

Russos: Grup principal dels eslaus orientals. Es divideixen en tres grups principals: grans russos, amb centre a Moscou, petits russos, o ucraïnesos, amb centre a Kíev, i russos blancs o bielorussos, amb centre a Minsk.

La Gesta Hungarorum ens parla gairebé al començament de l'oposició que van fer russos i cumans (kabars?) plegats contra les hordes magiars.

Saxons: Grup germànic centreeuropeu. Juntament amb altres teutons van patir les incursions hongareses, tot i que al final van aconseguir derrotar el general Bulcsu i frenar el pillatge. Actualment viuen principalment a la República Federal d'Alemanya, a la zona centre del país.

Serbis: Un dels grups eslaus meridionals. Estan emparentats amb croats, montenegrins i

bosnians, amb qui comparteixen llengua i part del territori. A l'igual que en temps de la conquesta hongaresa (s. IX i X), habiten al sud d'Hongria.

Sículs : (En hongarès: Szekély) Grup ètnic que habita a Transsilvània. Sembla ser que els sículs no són pas magiars tot i la seva parla hongaresa. La Gesta Hungarorum recull l'antiga llegenda que els enllaça amb una tribu huna. Hi ha també altres teories, com ara la que explica que aquest grup és descendent dels kabars o dels khàzars.

Teutons: Grup germànic de centre Europa. Es divideixen en diversos subgrups, com ara: alamans, saxons, francs o bavaresos. Actualment se'ls coneix pel nom general d'alemanys, tot i que aquesta forma pot portar a confusió, ja que entre els teutons també hem de comptar els austríacs, els luxemburguesos i gran part dels suïssos.

Valacs: Grup daci de parla llatina. Són l'ètnia majoritària entre els parlants de romanès. Segons la Gesta Hungarorum hi havia alguns grups valacs que habitaven a Transsilvània.

 


Mapa




Nota:

1. Turul: Au mitològica magiar. Està relacionada amb la paraula turquesa: toghrul, que significa falcó.

2. Profecia bíblica registrada a Deuteronomi 1:8 que en realitat es referia a la promesa de Jehovà als israelites de posseir la terra de Canaan.