CÍMLAP
|
INDEX, INTRODUCCIÓ |
Index
Introducció
L'obra
La trama
Notes sobre la pronunciació dels noms hongaresos
GESTA HUNGARORUM ELS FETS DELS HONGARESOS
1. COMENÇA EL PRÒLEG DELS ACTES DELS HONGARESOS.
2. ESCÍTIA.
3. PER QUÈ ELS DIUEN "HONGARESOS"
4. ÁLMOS, EL PRIMER CABDILL
5. EL CABDILL ÁLMOS
6. L'ELECCIÓ DEL CABDILL ÁLMOS.
7. EL JURAMENT
8. LA PARTENÇA DELS MAGIARS.
9. RÚSSIA
10. PAU ENTRE EL CABDILL ÁLMOS I ELS RUSSOS.
11. ELS SET CABDILLS CUMANS.
12. LES CIUTATS DE LADOMER I GALÍTZIA.
13. L'ENTRADA A PANNÒNIA.
14. EL CASTELL D'HUNG
15. EL CABDILL ÁRPÁD.
16. EL CASTELL DE KOMÁROM
17. EL MONT TARCAL.
18. SZERENCS.
19. BORSOD.
20. EL CABDILL DE BIHAR.
21. COM PUJAREN CONTRA BIHAR.
22. SZABOLCS.
23. NYÍR
24. LA VICTÒRIA DE TAS, SZABOLCS I TÉTÉNY.
25. TRANSSILVÀNIA.
26. LA PERÍCIA DE TÉTÉNY.
27. COM ANAREN CONTRA GYALÚ.
28. LA MORT DE GYALÚ.
29. EL CABDILL MÉN-MARÓT.
30. EL RETORN.
31. EL CABDILL SALAN.
32. LA SORTIDA DE SZERENCS.
33. EL CASTELL D'ÖRSÚR I EL RIU EGER.
34. ELS CASTELLS DE NÓGRÁD I DE NYITRA.
35. EL RIU GARAM I EL CASTELL DE BORS.
36. LA CIUTAT DE NYITRA.
37. ELS ESPIES ENVIATS PELS CABDILLS.
38. LA LLUITA DEL CABDILL ÁRPÁD.
39. L'EXÈRCIT DELS GRECS I DELS BÚLGARS.
40. LA MARXA DEL CABDILL SALAN CONTRA EL CABDILL ÁRPÁD.
41. LA VICTÒRIA DEL CABDILL ÁRPÁD.
42. LA PARTENÇA D'ÁRPÁD.
43. ELS AMBAIXADORS DEL CABDILL DE BULGÀRIA.
44. ELS CASTELLS DE ZAGREB, POZSEGA I VALKÓ.
45. L'ILLA DEL DANUBI.
46. LA GENT DE BULGÀRIA I MACEDÒNIA.
47. EL PAS DE MEGYER.
48. LA TERRA DE PANNÒNIA.
49. LA CIUTAT DE VESZPRÉM.
50. EL CASTELL DE FERRO.
51. LA DEVASTACIÓ DE PANNÒNIA.
52. EL CABDILL MÉN-MARÓT.
53. ÖSBŐ I VELEK.
54. LA SUCCESSIÓ DEL CABDILL ZOLTA.
55. LA DEVASTACIÓ DE LORENA, ALAMÀNIA I FRANCÒNIA.
56. LA MORT DE LÉL I DE BULCSU.
57. ELS ENEMICS DEL REI OTÓ.
58. LA CONSOLIDACIÓ DEL REGNE.
Apèndix 1: Personatges
Apèndix 2: Geografia
Apèndix 3: Nacionalitats
Mapa
Introducció
Corria el segle IX de la nostra era. Guifrè el Pilós es feia fort al
petit comtat de Barcelona. A l'altra banda de la península Ibèrica,
els àsturs recuperaven les terres de Lleó, les quals havien caigut
davant dels sarraïns algunes dècades abans, i establien la
frontera cristiana pel riu Duero. I cap al nord, els successors de
Carlemany lluitaven per conservar un imperi cada cop més decadent que
deixava buits de poder a les seves marques més llunyanes.
En aquest marc de circumstàncies feia la seva aparició en la
història occidental un poble que reclamava la herència del rei
Àtila l'hun, l'anomenat Flagell de Déu. Un poble que arrasava per on
trepitjava, que no tenia ciutats, que vivia a lloms dels seus cavalls, que
dormia en tendes de feltre i que amb només arcs i fletxes va fer trontollar
tot un continent. Eren els magiars, o hongaresos, segons el nom que van
rebre en llatí.
No era l'ànim exclusiu dels magiars el de destruir pobles o cremar
camps, sinó més aviat el d'aconseguir una terra on viure-hi. La conquesta
de la conca dels Càrpats, la terra d'Àtila, es va completar
pels volts de l'any mil, quan el cabdill magiar Vajk, va acceptar el
catolicisme romà i va ser coronat rei pel Papa Silvestre II amb el
nom d'István (Esteve). Dos segles més tard, un notari anònim del rei
Béla, va escriure la gesta d'aquells homes: la GESTA HUNGARORUM.
...